R Madrid contra el Levante pel que fa al resultat res a dir, pel que fa a Vinicius, el de sempre: el que té als peus ho perd a la cap i a la seva boqueta de pinyó. Quan un jugador surt a dir a roda de premsa, i està filmat, que s’ha ficat amb ell i amb l’afició, sense provocació ni res de res, crec que és molt greu i a sobre el jugador del Levante li va dir a l’àrbitre i aquest passa d’ell. Molt malament Isidro Díaz de Mera. Si s’havia d’activar algun protocol, ho hagués fet. L’ombra del R Madrid i de Vinicius és molt llarga i depriment. Per molt que es queixin sense raó. Els falta valor per xiular com s’ha de fer.
La imatge del R Madrid és d’equip petit, perdedor i que no sap perdre. Les plantades a teatre de la pilota d’or trenca la imatge del que ells diuen ‘senyorio’. Jo diria que és una casa de barrets, que tothom fa el que diu la madama. No tenen pebrots per enfrontar-se a FloPer i dir-li que s’equivoca en moltes ocasions. El pitjor enemic del R Madrid són ells mateixos. A poc a poc aniran sortint facturetes a pagar.
Crec que Vinicius reflecteix molt bé l’estat d’ànims del club. Es el provocador nat, el llop vestit d’ovella. I això que li van donar un premi per lluitar contra el racisme. Li podien donar un altre per ser un provocador, català fòbic, aficions en contra per la seva actitud. Em reafirmo masses mediocres al futbol i a més porucs i burros. La meva àvia, epd, sempre deia: D’on no n’hi ha no en raja.
Isidro Díaz de Mera = 1
Quant al Barça, a part de l’errada de Joan Garcia, que al final no ha influït en els tres punts, res a comentar. Quart partit sense Lamine, quarta victòria.
