Jo estimava i encara no sé si continuo estimant Barcelona. M’he dedicat durant 20 anys a fotografiar-la i cuidar-la. He assistit a esdeveniments gairebé incomptables, més fotos, més elogis, més afecte per a la ciutat. Repeteixo: gairebé infinit.
Però arriba un moment que cal dir prou.
Les coses han canviat molt. Teníem una ciutat lliure, gairebé llibertària, en alguns moments excessiva. Recordeu les convocatòries a l’avinguda Maria Cristina, a la plaça Espanya, entre altres del desodorant Fa, amb els cossos nus movent-se. Era l’única ciutat del món on es podia fer això. Llibertat absoluta. D’això hem passat a que et poden multar per anar sense samarreta pel carrer. Estan estrangulant els cotxes, cada dia em costa més aparcar. No sé al vostre barri, Eixample i centre apart, el control és bastant limitat almenys al meu barri que en comptes de cotxes a la zona verda proliferaven les furgonetes, algunes molt grans que ocupen un lloc i mig i a sobre la deixen durant mesos sense moure. Truquant a l’ajuntament i dient que fan molts controls però que no ens fiquem, que no ens diran quan passen… crec que no passen (en tots aquests anys de la zona verda a Horta, els he vist 2 vegades 1 cotxe i una vegada 2 controladors però quan baixo a l’Eixample veig sempre, però sempre diversos posant multes).
No m’agrada que m’enganyin constantment amb les obres que es fan, que no hi hagi conseqüències si no compleixen. M’han fotut gairebé 9 mesos amb el túnel de la Rovira, i no passa res. A fotre’s el ciutadà, com sempre, i no passa res.
Els gossos, els animals de companyia, que fan a les persones més humanes, que domèstiquen l’ànima, desprenen amor per tots els costats, tot són controls, normes, obligacions i multes, multes i més multes.
Estan fent unes voreres immenses perquè no hi passin vianants, què no n’hi ha, són zones molt poc per a vianants, però tot i així, traient i traient aparcament. Aquí a Horta han desaparegut tots els aparcaments que eren gratuïts, que eren bàsicament zones de sorra que han quedat sense asfaltar i sense utilitzar. Ara estan asfaltant aquestes zones. Fixeu-vos quan sortiu del túnel de la Rovira, baixant a la plaça Alfons X, quan sigueu a la Plaça (la Rotonda) de l’Estatut, a mà dreta tot això era aparcament que per ara, no se sap què faran en aquests espais.
No m’agrada que els policies sense cap justificació monitoritzin les plaques dels vehicles que circulen. Sense justificació, sense motiu i et paren perquè no has passat la ITV. Un policia municipal que posa una multa de la Generalitat amb paper de la Generalitat. Suplantació i utilització de paper oficial que es pot considerar estafa, malversació… no sé… i que ningú vol reconèixer ni explicar-me per què es pot fer això. Ni ajuntament ni Generalitat. Al final hauré de denunciar a la comissaria l’agent que em va posar la multa… (me l’estic plantejant, a veure què diu el jutge, si ho admet o no).
Reconeixen que han de contestar en 6 mesos i ho fan en 7. A veure què passa. Sobre aquest tema tornarem, ja que no està tancat. Estic preparant un escrit per al Tribunal Constitucional, perquè entri d’ofici. Aniré fins al final.
No m’agraden les condicions que posen en algunes ajudes, que discriminen absolutament els autònoms. Si demanes una ajuda com la del lloguer, per exemple, si deu un euro a algú ja te la rebutgen. Un assalariat no haurà mai de diners ni a Hisenda ni a Tresoreria, però un autònom sí, ja que si no pots pagar el lloguer del pis pots pagar la quota d’autònom o el menjar dels teus fills?
Que t’embarguin el compte cada vegada que els dona la gana, et treuen, t’exprimeixen, et roben… ja que eres un pobre treballador que lluites per sobreviure i ells no tenen pietat, els importa molt poc si pots donar de menjar o no als teus fills. Jo tinc el poder absolut i faig el que vull. A sobre, si no ens has pagat una quota d’autònom, no tens drets. Penós.
Cada vegada em discriminen més, al meu carrer, al meu barri, a la meva ciutat, els meus impostos, les meves ajudes, a l’autobús, em sento espionat i a sobre robat per la Diputació i l’AMB, continuo sense comprendre per molt que em diguin que ells tenen la raó, serà la raó del que té el poder absolut i que no dóna comptes a ningú i fan el que volen.
Al final tens més drets sent estranger, sense drets, (i per tant sense obligacions) que els d’aquí que ens tenen exprimits, controlats i fan amb nosaltres el que volen.
Un treballador de l’obra m’intentà colpejar i tirar-me de la moto (ja ho vaig explicar) perquè se sent més fort i amb més drets que esgrimeix; jo sóc de fora i estic maltractat per ser-ho. Doncs fill, el que et puc dir és que si no estàs a gust aquí, ningú no et reté i si estàs a gust aquí adapta’t a l’entorn, i una petita adaptació és la llengua, si no vols parlar el català, ningú t’obliga, MARXA. I jo que sóc d’aquí estic obligat a no parlar-lo per educació o per desconeixement.
Parla català sempre. Peró aixó es un altre tema, igual que el ser dona.
He tornat. Ara sí que podeu tremolar.
He hagut de prendre una mica d’alè per motius desgraciats personals, però ara ja sóc aquí i recordeu SOC EL DIMONI. Amb les coses clares i amb més ganes.
