Catalunya té 1400 km de via i l’alta velocitat del país 3500. El més intel·ligent hauria estat que la primera línia de l’estat en AVE fos Barcelona – Madrid, però no, perquè els senyorets de la capital poguessin anar a la platja a banyar-se, en van fer una altra, que era de menor interès per al creixement del país, però la de més envergadura i necessitat trigaria encara.
La línia Madrid – Sevilla es va inaugurar el 21 d’abril de 1992, per a la maravillosa, exitosa i super recordada Exposició Universal, celebrada juntament amb uns Jocs Olímpics. Enveja pura i dura que Catalunya tingués uns Jocs Olímpics i aqui demostren els que ens volen, en comptes de fer-ho un parell d’anys després… no!.
16 anys després, és a dir, l’endemà, concretament el 20 de febrer de 2008 van inaugurar la línia Barcelona – Madrid. Les dues ciutats que tenen més viatges en tren, en avió… potser aquest va ser el problema, el Pont Aeri BCN – MAD. Ara entre aquestes dues ciutats, el 82% dels passatgers van en AVE i la resta en Pont Aeri que te encara uns pocs vols diaris. Aquesta és la circumstància per la qual Barcelona no va ser la primera ciutat a tenir enllaç amb Madrid. Una empresa estatal. I una nefasta gestió i visió de país. Tambè
També ens adonem del que ens volen, primer són ells, però sí, amb els nostres diners i impostos? Al final ens adonem que hem tingut sort, i a sobre haurem d’agrair-los-ho, i donar-los les gràcies perquè els morts no han estat a Catalunya, la negligència de l’estat, no han estat ni la meva neboda que agafa diàriament una línia de ferrocarril ni cap conegut o amic meu, que hagués pogut passar.
