Això no es futbol: jugadors i àrbitre.
LA PROTECCIÓ DELS NOIS ÉS EL PRIMER, SEMPRE!!!!!!!
STEFANO MARANI AGOSTI Arbitre (o això diuen), aixó no es futbol ho sento.
BARCINO JA : Saron, Guillem, Eric, Martin Pablo, David, Joel, Francesc Antonio, Marc, Iker, Miquel, Teodoro, Abel. Nois, això no és futbol. Jugadors de la primera part els de la segona no m’afecten.
Anava a fer una captura de pantalla per posar-los, però no. Els escric a mà. Els robots dels cercadors no saben llegir les fotos i jo vull que surtin els seus noms si se’ls busquen. No són noms secrets i estan en una lliga oberta i pública sense secret de sumari. A més de la llibertat d’expressió a la qual tinc dret, i com a mitjà de comunicació tinc el dret i el deure de fer una denúncia pública sobre els noms que surten en aquesta pàgina. Ja us vaig dir que jo era el dimoni i com tal actuaré. I com que l’acta ja ha estat publicada i no poden modificar res… [[ Al final deixo només els noms de pila i la captura de pantalla, després de molt pensar-ho, la major part de la culpa es de només un individu, anomenat àrbitre]]
Captura de la FCF. Titulars Barcino
DIMONI DEDICAT
Dimoni núm 18: De tots colors
Són nois que han jugat la primera part d’un partit i tinc el dret d’esmenar-los i jutjar la seva actuació, incompetència, negligència, mala fe, bestialitat, brutalitat… senzillament aquests nois no haurien de jugar més al futbol. Són destralers que fan mal als contraris vulguen, actuant de mala fe i com que saben que l’àrbitre negligent i fatxenda no els veuen fan mal directament als seus contraris.
I que ningú vingui a dir-me el que puc o no dir o fer. Ja n’hi ha prou, algú ho havia de dir.
És la jornada 1 de competició i al nostre equip han lesionat a tres titulars 1 d’ells expressament, anant per ell i intentant rebentant-li el genoll, perquè sí, només per què l’estava marcant a l’home. Indignant. Això no és futbol.
Feia una estona que el meu fill estava parlant amb l’àrbitre dient-li que les faltes dels contraris eren molt fortes. L’ajudant de l’entrenador per dir el mateix el van treure del camp i al meu fill a la primera falteta, per estar reclamant netedat al camp li ensenya una groga. En fi, els necis al poder. Estan assetjant a faltes al nostre equip i a la primera acció del meu fill que no era ni falta: targeta. Això reflecteix l’equanimitat de l’àrbitre. Un senyor que sap impartir imparcialitat i saviesa al terreny de joc.
L’última jugada de la primera part, fan una entrada brutal per darrere tirant-lo a terra i donant-li una coça esfereïdora estant ja a terra, al genoll del meu fill. Els crits de dolor es van sentir a tot el camp que va quedar completament mut escoltant-lo. S’anava a servir un córner i van tirar i xafar al meu fill d’una manera que era vermella directa pel que ho va fer, que no va rebre ni les gràcies ni el bon dia de l’àrbitre. Al cap d’una estona, va aconseguir aixecar-se. No es va fer el canvi, ja que el senyor totpoderós li va dir al meu fill, que es trauria el córner i s’acabaria la primera part. Estan el meu fill que no podia ni posar el peu a terra, només en peu per una cama. Detestable, negligent. Això no es futbol.
Van treure el córner, van enviar la pilota a l’altre camp, i van intentar fer una jugada d’atac. L’altre equip va recuperar la pilota i un altre atac contra nosaltres. Al final el meu fill mort de dolor, plorant al camp vulguen sortir del mateix després que el senyor metge titulat (espero)/àrbitre li negués la sortida del camp i li digué que s’esperés, li va dir que sí que s’acaba ja. Va parar el joc es dirigeix al meu fill i li ensenya un altre groga per reclamar el que aquest senyor li havia dit. Seguidament amb cara de befa, rient-li a la cara i amb una parsimònia i mostrant-li la targeta vermella a la seva cara l’expulsà del partit. Això està fet amb mala fe. Aquest senyor és una mala persona que el que volia fer era lesionar greument al meu fill i expulsar-lo perquè el nostre equip no fos tan competitiu i poguessin guanyar.
L’equip que donava estopa i feia mal, Barcino, 2 targetes grogues en tot el partit i 6 al nostre equip que l’estaven vapulejan i xulejant per part de l’àrbitre i l’equip rival.
Repeteixo, 3 lesionats, un d’ells semblava de gravetat, agredit sense pilota en joc per un rival i que el van expulsar per obra i gràcia de l’esperit sant, ai perdó, de l’àrbitre, mentre estava a una sola cama en peus.
El senyor àrbitre va apuntar el gol de l’empat a dos al minut 41, la primera targeta inexistent al 43 i la segona al 45. Sí, ja sabem tots que pujarà aquest equip de destralers, però si us plau, que no sigui tan evident. És molt trist i vergonyós. Al final perden per 2 a 6. Això no és futbol.
Demà dilluns aniré a la federació al Carrer Sicília 93 de Barcelona a assabentar-me jo com es designen els àrbitres i posar-li una queixa a aquest senyor àrbitre. Total el meu fill estarà una bona temporada a la nevera per la lesió en bona part gràcies a ell.
Jo no soc pare per patir d’aquesta manera. No he de sentir el meu fill sol a la dutxa plorant desconsoladament una bona estona i dient ‘M’han destrossat el genoll, m’han destrossat el genoll. No estic d’acord en la manera de fer, estigues empatant a 2 de fer dels àrbitres i de la xuleria d’aquests. Vull que aquest senyo deixi de xiular ja per negligència, mala fe i xuleria.
Parlant en plata hi ha molta merda al futbol base de la qual com que tothom hi viu, ningú en parla. I els pares, com jo, ningú ens escolta. Doncs això canviarà. Important més els diners que els jugadors.
Qui s’enfronti amb aquest equip ja està assabentat del que li espera.
La pròxima vegada parlaré de quant costa comprar els llocs dels xavals per jugar a DH (5.000 euros mínim) com ja se sap qui ha de pujar aquest any a primera en el nostre grup. De com es decideix els qui pugen o no a Divisió d’Honor, com es financen camps que valen molts diners amb 14 equips de formació. Fa molta pudor, però ningú s’atreveix a denunciar. Ni posar el crit al cel. Tots xuclen: des de la Federació als clubs. Drets dels nens pocs i dels pares per queixar-nos, encara menys.
Quan em torni a emprenyar ja us ho explicaré. Ho tenia fet, però ho he esborrat, avui encara no m’he atrevit a publicar-ho… però al pas que anem no crec que tardi gaire.
