Mai manipulo el que hi ha. Si hi és i m’interessa faig foto, si no, no el faig, però mai poso o moc o manipulo per fer una foto.
M’han preguntat que faig quan surto al carrer i que fotografio o no. I que val la pena o no fotografiar. Jo no et diré mai el que has de fer, penso que en el fet singular de ser tu mateix, t’ha de definir, no el que et diuen els altres o els teus pretesos mestres. L’única opció és que facis fotos, fotos, i moltes més fotos. I a poc a poc aniràs entrenant l’ull i diferenciant el que t’agrada o no o el que t’atreu o no, al mateix temps que vas aprenent tècniques i el que vols captar o no. Una altra reflexió és que sàpigues com atrapar el que vols, que moltes vegades és molt més complicat del que sembla. I si la foto et serveix o no. Abans s’havien de rebel·lar i imprimir o saber mirar els negatius, ara no.
Faig 2 articles antagònics, un de mirar cap avall quan camines pel carrer i l’altre de mirar cap a dalt. Les raons són diverses, i si vas per la ciutat a la recerca de fotos, no només has de mirar al davant, que és el més lògic.
Baralla francesa, no són uns francesos que es poden barallar, sinó un tipus de cartes. No estava segur de què es deia així, però en diccionari.cat, diu que són uns jocs d’entreteniment.
Mirant per internet, et diuen que consta de 52 cartes, agrupats en 4 pals: piques, cors, trebols i diamants. Hi ha tretze cartes per pal, essent la més baixa el 2 i la més alta l’1 o l’as, que és la figura més alta. I darrere van Jota, Reina i Rei. Diuen que són per jocs d’estratègia, apostes i adivinació i en la lectura del tarot.
Cada pal se’l sol associar a unes característiques particulars. Els diamants en concret volen dir comerç i riquesa. El 9 és el més gran dels números sense contar les figures.
Mirant cap avall: vaig veure això:
Em va cridar l’atenció. Només hi havia una carta girada de la baralla. I vaig pensar, aquest 9 de diamants és pel que ha tirat la baralla a terra (és un porc si ho ha fet expressament, i si ha sigut un accident i se li ha caigut?) o és per a ell o per mí.
Va dirigit a mí?
Quan vaig tornar a passar per allà a la poca estona, ja no hi eren. Les van recollir.
