Com diu el meu amic “Merlí”: Dubteu de tot. Hem de pensar més per nosaltres mateixos.
Però les noves corrents de la “societat i de la suciedad”, és viure ràpid, viu de la teva imatge, fes-te ric ràpid a Internet, sense pensar en qui trepitges, humilies o manipules, inventant-te el que calgui, manipulant i exprimint la veritat. Odiant, insultant si no pensa com tu, si es diferent, si no estàs d’acord amb ell.
Serà la teva veritat, falsa i maltractada, com un feixista qualsevol que s’hi dedica professionalment. Dir el que vols escoltar, sense pensar si és veritat o no. La tan exaltada o salvadora Constitució, que per a alguns és el seu cavall de batalla i el seu modus vivendi, la manipulen, la torcen, l’exprimeixen i l’utilitzen al seu interès.
Un petit exemple: la llengua:
Artículo 3 Constittución .
1. El castellano es la lengua española oficial del Estado. Todos los españoles tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla.
2. Las demás lenguas españolas serán también oficiales en las respectivas Comunidades Autónomas de acuerdo con sus Estatutos.
3. La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección.
Podeu dir als senyors de l’extrema dreta, que heu de defensar i protegir el català i totes les altres llengües de l’estat i no adulterar, falsificar, viciar i manipular la llei al vostre interès.
Senyors de VOX i PP, teniu l’obligació constitucional de protegir i enriquir el català, encara que sigui el valencià. Perquè sí, el valencià també és una llengua oficial de l’estat i que la teoria diu que el català és un dialecte del castellà, la lògica i investigacions recents diuen que primer va ser el català i el castellà hauria de ser posterior, ja que els romans van entrar per la frontera catalana i es van establir a Ampuries i d’aquí es va conquerir la península en la II Guerra Mundial, ai no perdó!, Púnica. Qui tingui inteligència que pensi, qui no que calli.
El que passa és que la història manipulada, l’escriuen els tirans, els opressors a la seva conveniència, això ho sabem tots. Estimeu més les llengües com el català i tots en sortirem guanyant, fins i tot vosaltres, que veureu que a poc a poc, el vostre buit i odiós cor s’anirà omplint d’alegria i amor poc a poc.
Què els importa als francesos, portuguesos o britànics, si el castellà és un dialecte del català. Ens ha d’importar a nosaltres, però estem tan còmodes amb una veritat imposada que ningú no pensa ni en qüestionar-la.
Un petit exemple que dura des dels Reis Catòlics.
Us ho dic jo, que sóc el dimoni.
