El dol que les seves manifestacions van desapareixent progressivament ha donat lloc a costums molt diferents.
Així, en l’antiguitat, l’egipci que perdia els seus pares es depilava les celles; els jueus, en aquests casos, es cobrien de cendra i es trencaven les vestidures. A Grècia, els homes vestien de dol de marró i les dones de negre, però els costums van canviar i en l’època romana i les dones van adoptar el blanc. A Esparta no es tenia dret a portar els morts en públic; l’esposa i la mare d’un soldat caigut en guerra no duien dol. A Atenes els pares porten dol pels fills morts i també es celebraven dols públics. Després d’una batalla com la de Queronea, tots es van tallar els cabells, les dones que estaven de dol es posaven joies i es tallaven els cabells mentre que els homes es deixaven créixer la barba. Entre els romans els homes es vestien de marró i les dones de negre o blau marí, el dol només era obligatori per a les dones i no superava l’any. Circumstàncies felices com un naixement podien interrompre el dol i en cas de calamitat hi havia dols públics breus. No estava prohibit portar dol pels condemnats.
