Els gals i germànics que ordinàriament es lligaven els cabells, en cas de dol se’ls deixaven lliures. A l’índia les dones les cremaven a la pira del seu espòs, fins avui en dia el segle XXI a l’Índia profunda i camperola aïllada. Els colors varien segons el país: blau o violeta a Turquia, castany a Egipte, blanc al Japó i també a la cort d’Espanya i França fins al segle XV. A la Xina, el dol durava 3 anys, els propers al difunt portaven una bata, un cilici i una corda al voltant del barret. A Portugal, quan va morir Joan II, es va prohibir afaitar-se durant sis mesos.
A França va experimentar variacions, A la cort segons els casos, va ser negre, violeta o escarlata. Les reines, amb freqüència el van portar blanc, se les anomenava REINES BLANQUES. Els cancellers de França, mai van portar dol. A la cort existia el gran dol i el petit dol. El gran pels familiars propers i el petit pels altres. Els senyors, en tal cas, recobrien amb panys les seves lliteres i carruatges, les dames deixaven de portar joies durant 3 mesos. Es vestia de llana surant el mateix període de temps. Els homes portaven colors llisos, prescindien de l’espasa, amb mitges i guants de seda negra, punys i corbates desfilades i peces de batista llisa que s’arremangaven sobre els paraments. El petit dol durava sis mesos.
