El Dol (III)

A Guinea, el fill s’exiliava durant un any vestit amb un simple pany d’estora. Els mingrelians (poble georgià que vivia a la vora del Mar Negre)  de dol, es mantenien nus fins a la cintura. En Sibèria, entre els ostiacs, la viuda feia una efígie del difunt i la recobria amb els seus vestits i la guardava al llit durant un any. El dol per un pare a Corea durava tres anys, els seus fills no podien treballar en cap ofici ni tindre descendència durant aquest temps (eren considerats il·legítims si en tenien). En Tonkin, el mateix dol, durava tres anys i mig, igual que a la Xina. Al Japó se celebrava una festa i un festí sobre la tomba del finat i durava tres nits seguides. Entre els esquimals, les mares ploraven als seus fills només per 20 dies. Entre els indis d’Amèrica del Nord, es feia desaparèixer totes les possessions que hi havia pertany al difunt i no se l’anomenava més. Un marit no devia sentir aflicció si perdia la seva muller. En l’antiga Albània, era un crim parlar dels morts.