Heu d’entendre que el futbol com fins ara estava estipulat ha mort. Les coses típiques, el correcte i incorrecta que era anomenat ja ha quedat obsolet. Si les xarxes socials i les noves tecnologies han envaït les nostres vides, els nois de 16, 17 i 18 anys ja han arribat a l’elit. Lamin ha sigut el precursor, però ara ja en les millors lligues hi ha nois de 17 anys en els primers equips, juguen i destacant. I aquests nois tenen les seves regles. Una que pot semblar inofensiva ara, és que no miren la televisió. D’aquí a 20 anys quant valdran els drets de televisió dels partits si la gent ignorant que mira la televisió avui, ja s’ha mort per l’edat?
Com s’atrau l’atenció d’aquesta gent a la caixa tonta? Tenen les seves pròpies normes, que no les nostres. Estem desfasats. Ells van a la seva. Lamin és el primer, però espereu el que vindrà. No sé si en els contractes professionals es regula o no, però Lamine Yamal a les Xarxes:
- 38,9 Milions en Instagram
- 37,8 Milions en TikTok
Quants espectadors tenen qualsevol canal de l’estat e inclús d’Europa. Aquestes xifres segur que no.
- Pàgina oficial en Facebook 3,2 Milions i 0 en X. Son les considerades les clàssiques que han perdut protagonisme avui en dia per al jovent, ja que són difícils de controlar des del mòbil, i a poc a poc estan més destinades a vendes, negocis i gent gran. I les que utilitzen per exemple Cristiano o Messi. Estan completament desfasades pel jovent, ja que estan manipulades políticament.
- Youtube: impossible calcular diu la IA, hi ha cents de milions de videos, entre contes oficials i d’aficionats.
Aquest noi menja a part. Espanya és un dels pocs països del món que produeix regularment el que anomenen ‘cromos’. Recordeu que vaig fer un petit post de com està regulada aquestes col·leccions d’imatges, regulades per LNFP .
Està regulat precisament, ja que hi ha històricament des dels anys 40 del segle XX, moltes col·leccions iniciades per empreses de llet, xocolata o qualsevol altre. Fins que va arribar les macrocol·leccions que ara tots coneixem.
Fins ara a l’estat el cromo més car era del Thierry Henry en el seu primer any al Mònaco, sobre els 6.000 euros. Messi en el 2004, el seu primer any uns 5000 euros. Han passat més de 20 anys i van pujant de preu cada any. El primer de Lamine Yamal de Panini MGK 23-24 ja està en 2 temporades al voltant dels 600 euros. Però un cromo de Topps, edició oro 1/1 categoria 9 avui en dia està valorat en més de 15.000 euros. Mbappé el cromo més car has de poder comprar-lo per uns 30 euros com molt, en qualsevol dels equips que hi ha participat. Aquests preus ens està apropant als preus del col·leccionisme dels EEUU.
En 2 anys hi ha més cromos en el món del col·leccionisme de Lamine que de qualsevol altre com Messi o Cristiano en més de 20 anys, i amb uns preus que són inimaginables i que la gent paga.
Les normes les fan ells, i si les persones que els segueixen, són nois i noies com ells, són vàlides. El que diguin les persones carques de 40 o 50 anys els hi rellisca, com és el més normal. Si teniu fills d’aquesta edat ho entendreu. Les ‘rules’ són unes altres, i les fan ells, no les imposem nosaltres, com fins ara. El grau de llibertat, comunicació i de saber el que volen, només acaba de començar, prepareu-vos pel que ve. I Lamine Yamal és el seu cap, però no només en el futbol, sinó en la forma de viure la vida.
Ho accepteu o us aparteu, però no critiqueu, que el que estigui lliure de culpa (com es diu vulgarment) tiri la primera pedra. Si no canviaven les coses el futbol s’estava morint, i aquest noi al cap i quants més el reviuran.
