Jo volia que coneguéssiu les gregeries de G. de la Serna per entendre alguna cosa semblant, unes preguntes que jo us faré ara i a veure si més les sabeu contestar. Partint de la base que els vianants són sans i purs i tots ho som, que sempre ho respecten tot i no es posen massa vegades al dia en perill i travessen el carrer per on toca (quasi mai ho fan). Jo us pregunto:
- Quants segons val una vida? 1 semàfor, 20 segons, 10…?
- Val la pena posar la teva vida en perill per uns segons?
- O tu o jo. Jo creuo sense mirar perquè el pas hi és. Però el cotxe ni una rascada, però tu… (a mi de petit em van ensenyar que abans de creuar havia de mirar, ara la moda és que els adolescents, a veure qui la té més grossa, passin sense mirar i ja pararàs tu, posant-se el físic en perill)
- Val la pena jugar-te la vida per uns pocs segons?
- A quin preu està el segon de vida?
El preu de la vida està molt barata, a penes uns pocs segons.
No te la juguis.
I sobretot no em facis la guitza a mi, i més si vaig en moto.
Vianants, cabrons, passeu per on us toqui i en el moment que us toqui. Si després passa alguna cosa, no tireu les culpes als conductors, vosaltres teniu la culpa la immensa majoria de les vegades (i m’incloc jo, ja que a part de conductor, absolutament tots i totes som vianants).
Estic fart que ens tirin les culpes als conductors, quan a ciutat el 90% de les culpes són d’ells. A Barcelona aquest any 15 vianants atropellats… però no diuen que 13 o 14 és per culpa d’ells, per no respectar els semàfors o per creuar per on no toca. I, per cert, com menys mobilitat, més grossa la fan. Prou ja de proporcionar informació esbiaixada i manipulada. La culpa no és nostra.
