Tinc un fill que juga a futbol. Ha pujat des de la categoria de prebenjamí. L’he vist jugar 30 partits per temporada (els grups són de 16 equips) He vist molts més partits que no jugava ell, d’altres equips i categories. Hem anat a tornejos, n’ha guanyat 3… En fi. Amb això vull explicar que els nanos no fan teatre. El meu fill era el diferencial. Normalment, a la primera pilota que tocava li fan una bona entrada que moltes vegades és de targeta, tant de groga com de vermella. Quan un xaval no s’aixeca del terra és que de veritat li fa mal.
Però veure jugadors com Raíllo, de la Fuente o Vinícius simulant el que simulen, a mi se’m cau la cara de vergonya. Persones fetes i dretes, ja formades són que fan coses que ni els nanos fan, i que cobren. Em fa pensar.
Ja voldrien molts actors de veritat cobrar el que cobren aquests jugadors encara que només sigui per un partit. Haurien de ser expulsats automàticament, estan prostituint el joc i vulnerant les regles del joc net. Al Mbappé l’entenc: tots els davanters intenten simular un penal per al seu equip, per això una nota baixa de 5,5. Però a Vinícius també per simular un penal que no era li he posat 9 (6 per la simulació + 3 per tonto: t’han enganxat i a sobre protesta) Desitjo que això ara no es normalitzi entre els més joves i ho comencem a veure en els camps de les lligues formatives.
