Sense paraules.
Cada vegada és més habitual i de veritat estem venent la nostra privadessa i perdent la vida quotidiana i senzilla amb vigilàncies quasi obsessives com aquesta.
Fa Por. On arrivarem? Dret a decidir i no èsser espiats.
Els nostres carrers cada vegada s’omplen més de càmeres i més càmeres. Crec que l’excusa de la circulació cada vegada és més una excusa i crec que es sosté menys; ens volen controlar, vigilar. Dret a la privacitat i al lliure albir. No vull ser vigilat ni controlat.
I els que tenim cotxe sembla que siguem uns criminals i moltes vegades, per no dir la immensa majoria, els problemes venen dels vianants que fan el que volen i de les bicicletes i els patinets.
