Indignant i vergonyós
Tinc un fill que juga a futbol. Ha pujat des de la categoria de prebenjamí. L’he vist jugar 30 partits per temporada (els grups són de 16 equips) He vist molts més partits que no jugava ell. Hem anat a tornejos, n’ha guanyat 3… En fi. Amb això vull explicar que els nanos no fan teatre. El meu fill era el diferencial. Normalment, a la primera pilota que tocava li fan una bona entrada que moltes vegades és de targeta, tant de groga com de vermella. Quan un xaval no s’aixeca del terra és que de veritat li fa mal. Però veure jugadors com Raíllo o de la Fuente simulant el que simulen, a mi se’m cau la cara de vergonya. Persones fetes i dretes, ja formades són que fan coses que ni els nanos fan, i que cobren. Em fa pensar. Ja voldrien molts actors de veritat cobrar el que cobren aquests jugadors encara que només sigui per un partit. Haurien de ser expulsats automàticament, estan prostituint el joc i vulnerant les regles del joc net. Al Mbappé l’entenc: tots els davanters intenten simular un penal per al seu equip, per això una nota baixa de 5,5. Desitjo que això ara no es normalitzi entre els més joves i ho comencem a veure en els camps de les lligues formatives.
A la meva època ningú ho feia, ja que els camps eren de sorra, no de gespa artificial ni molt més de gespa natural. La sorra fa mal, i si fas teatre sobre ella quedes més marcat per la sorra que per l’entrada o la carícia a la cara.
La qüestió dels àrbitres en aquestes lligues, també s’hauria de parlar molt. Un dia d’aquests ho faré, quan vingui cabrejat d’algun partit que jugui el meu fill.
L’expulsió de Carvajal en la primera jornada de Champions de ruc, però el porter també hauria de ser expulsat pel teatre fet. I un terme intermedi és aplicar-li el protocol de cop a la cara. A l’hospital i si no té res passar-li la factura a ell. Si diu que no té res expulsar-lo per intentar enganyar-lo. Amb 3 expulsions el teatre s’acaba per sempre. Una llàstima que no ho facin.
Actualitzat: 19/09/2025
