Els jutges. El pare, el fill, el nét… són línies de successió que tendeixen a protegir-se i a fer i personalitzar els seus propis judicis fora de la llei. Creuen que són Déu, i la majoria, que creuen i viuen segons la seva pròpia llei, no segons la llei de tots els ciutadans.
Molts d’ells són fills i néts de jutges que regnaven en altres èpoques avalats per un dictador que deixava fer tranquil·lament el que volien. Les seves idees, les seves maneres de fer s’han anat transmetent i perpetuant amb el temps. Penseu que l’accés a la magistratura és molt difícil i car. Has de tenir molts ingressos i poder estudiar molts anys. Abans, a l’època franquista, es feia a dit; a qui més interessava, a aquest se li posava, sense oposicions ni restriccions de cap tipus.
LLarena, em sorprèn molt que tingui la seva pròpia entrada a la Wikipedia, on posa les seves excel·lències, però no les seves penes. No diu si és fill o no d’altres magistrats, però sí que parla que va ser amenaçat per les seves sentències. No m’estranya, continua pensant que està per sobre de la llei, i desbarata i torpedeja tot el que pot i manipula les sentències almenys per fer passar molt més el temps i retardar-ho tot.
És dels que mosseguen la mà que els va alimentar, va estar a Barcelona molts anys i així ha tractat una terra que l’ha acollit i li ha donat de menjar. Cal fer bo aquell refrany que diu que als teus enemics cal tenir-los ben a prop i a sobre tot en càrrecs de comandament.
A Catalunya volem jutges catalans, no immigrants de baixa estopa que a sobre ens venen a fastiguejar i que a sobre, no parlen l’idioma. Ens els imposen, no com als EUA, que es trien en votacions. Seria molt més democràtic i just abans que s’imposin uns individus amb idees d’altres temps.
La pena és que els ciutadans no podem protestar ni rebutjar aquests petits dictadors que, si poguessin, tornarien a temps passats i encara menys perquè ells poguessin tornar a regnar com Déu, sense donar explicacions a ningú.
On es pot recusar a Llarena i els de la seva calanya? Encara que ara està a Madrid fent de les seves.
Tranquils, que quan arribi, el sentaré a la meva dreta, paraula de Dimoni.
