barna21

Actualitzada a 17 de decembre de 2024

número / cançó / reproduccions / àlbum / any

1 Milionària 86.523.138 Rosalía (Senzill) 2019
2 La gent que estimo 30.000.000 Oques Grasses & Rita Payés A tope amb la vida 2021
3 Una lluna a l’aigua 29.000.084 Txarango El cor de la terra 2017
4 Coti x Coti 27.281.509 The Tyets Èpic Solete 2023
5 Volcans 24.130.421 Buhos La gran vida 2018
6 The bright side 23.000.000 Stay Homas & Oques Grasses (Senzill) 2020
7 In the night 23.000.000 Oques Grasses Fans del sol 2019
8 La Marina sta morena 22.398.996 Figa Flawas (Senzill) 2024
9 Al mar! 20.498.359 Manel Els millors professors europeus 2008
10 Músic de carrer 20.278.490 Txarango Som riu 2014
11 Compta amb mi 18.775.252 Txarango Som riu 2014
12 Escriurem 17.773.030 Miki Nuñez Amuza 2019
13 Sincero 16.624.527 31FAM (Senzill) 2018
14 Mil ocells 15.938.953 Txarango & Jarabe de Palo El cor de la terra 2017
15 Elefants 16.036.569 Oques Grasses A tope amb la vida 2021
16 Serem ocells 15.843.201 Oques Grasses Fans del sol 2019
17 Valentina 15.497.411 31FAM Tr3tze 2019
18 Pa amb oli i sal 15.082.692 Blaumut El turista 2012
19 Benvolgut 15.054.259 Manel 10 milles per veure una bona armadura 2011
20 Ventiladors 14.299.855 Zoo Raval 2017
21 Camins 13.681.551 Sopa de Cabra Plou i fa sol 2001
22 Vull estar amb tu 13.571.177 Els Catarres Postals 2013
23 Olivia 13.059.158 The Tyets Èpic Solete 2023
24 Quan tot s’enlaira 12.677.164 Txarango Benvinguts al llarg viatge 2012
25 Tobogan 12.636.685 Zoo Lleopolies 2021
26 Sense tu 12.590.467 Teràpia de shock Escapa’t amb mi 2008
27 Sta guai 12.564.721 Oques Grasses Fans del sol 2019
28 Jo mai mai 12.439.929 Joan Dausà Jo mai mai 2012
29 Bicicletes 12.304.793 Blaumut El turista 2012
30 Bailoteo 12.020.440 The Tyets Èpic Solete 2022
31 Caminem lluny 11.869.453 Doctor Prats Venim de lluny 2018
32 La dansa del vestit 11.399.593 Txarango Benvinguts al llarg viatge 2012
33 Torno a ser jo 11.320.491 Oques Grasses Fans del sol 2019
34 Barcelona s’il·lumina 11.050.980 Buhos Lluna plena 2016
35 Esbarzers 11.014.527 La Gossa Sorda La polseguera 2014
36 Sort de tú 11.000.000 Oques Grasses Fruit del deliri 2024
37 La platja 10.792.168 The Tyets (Senzill) 2023
38 Estiu 10.737.758 Zoo Tempestes venen del sud 2014
39 Jean-Luc 10.733.340 Els Amics de les Arts Bed & breakfast 2009
40 Vull 10.300.918 Zoo Tempestes venen del sud 2014
41 En peu de guerra 10.264.098 Els Catarres Big bang 2015
42 Boig per tu 10.234.963 Sau Quina nit 1990
43 Yo Sigo Iual 10.179.557 Bad Gyal Worldwide angel 2018
44 Les nits no moren mai 10.120.878 Doctor Prats (Senzill) 2017
45 Ai, Dolors 9.886.215 Manel Els millors professors europeus 2008
46 Agafant l’horitzó 9.875.661 Txarango (Senzill) 2017
47 Petar-ho 9.824.937 Oques Grasses A tope amb la vida 2021
48 Quan caminàvem 9.747.860 Aspencat Essència 2013
49 Tant de bo 9.702.359 Suu Ventura 2020
50 Mussegu 9.682.499 Figa Flawas La Calçotada 2023
51 Fins que arribi l’alba 9.575.082 Els Catarres Tots els meus principis 2018
52 SexeSexy 9.516.822 Mushkaa, Bad Gyal SexySensible 2024
53 De l’1 al què 9.212.492 The Tyets Èpic Solete 2022
54 Cap. 2: Havia de Passar 9.078.889 La Fúmiga, The Tyets Pròxima Parada 2020
55 Nens del barri 8.958.153 31 FAM JETLAG 2021
56 Tu fas 8.902.104 Doctor Prats Venim de lluny 2014
57 Mediterrània 8.754.976 La Fúmiga, El Diluvi i VaDeBo Espremedors 2019
58 Wake Up 8.579.050 Oques Grasses, Stay Homas A tope amb la Vida 2021
59 Llença’t 8.575.570 Lax’n’Busto Llença’t 2000
60 Aniversari 8.495.622 Manel 10 milles per veure una bona armadura 2011
61 L’Empordà 8.458.245 Sopa de Cabra Sopa de Cabra 1989
62 Diabla 8.376.345 Figa Flawas, Mushkaa La Calçotada 2024
63 Invencibles 8.373.112 Els Catarres Postals 2013
64 Camals Mullats 8.332.640 La Gossa Sorda Saó 2008
65 Cant del Barça 8.325.368 Coral de Sant Jordi (Senzill) 1975
66 A la deriva 8.250.145 Txarango De vent i ales 2020
67 Louisiana o els camps de cotó 8.245.613 Els Amics de les Arts Espècies per catalogar 2012
68 Corren 8.242.790 Gossos Oxigen 2007
69 Boomerang 8.193.191 Manel 10 milles per veure una bona armadura 2011
70 Alegria 8.147.764 Antònia Font Alegria 2008
71 El tren del temps 8.144.925 Txarango El cor de la terra 2017
72 Rock & roll 8.126.565 Els Catarres Postals 2013
73 Coti x Coti – Mon DJ 7.880.918 The Tyets, Mon DJ,  2023
74 Gat rumberu 7.866.345 La Pegatina Via mandarina 2009
75 Jenifer 7.827.320 Els Catarres Cançons 2011 2011
76 Estimar-te com la terra 7.679.221 Ginestà Ginestà 2019
77 Ja no ens passa 7.312.349 Els Amics de les Arts Només d’entrar hi ha sempre el      dinosaure 2014
78 Tanca els ulls 7.292.296 Txarango (Senzill) 2018
79 Estaré millor demà 7.175.346 The Tyets i Marlena (Senzill) 2024
80 Viure sense tu 7.135.198 Antònia Font Antònia Font 2002
81 Menorca 7.013.221 The Tyets (Senzill) 2020
82 Cançó de l’aire 7.000.000 Oques Grasses Fans del sol 2019
83 De Bonesh 7.000.000 Oques Grasses A tope amb la vida 2021
84 Inevitable 6.942.659 Oques Grasses Fans del sol 2019
85 Corbelles 6.867.158 Zoo Tempestes venen del sud 2014
86 El Tonteo 6.861.313 The Tyets, Mushkaa Èpic Solete 2023
87 Tant de bo 6.820.481 Txarango Som riu 2014
88 Som foc 6.816.319 Txarango & The Cat Empire El cor de la terra 2017
89 Que no s’acabi 6.812.110 Figa Flawas La Calçotada 2024
90 La petita Rambla del Poble Sec – XL 6.685.793 Cesk Freixas, Txarango (Senzill) 2020
91 Amagada primavera 6.682.437 Txarango Benvinguts al llarg viatge 2012
92 Llepolies 6.561.739 Zoo Lleopolies 2021
93 Bon dia 6.499.019 Els Pets Bondia 1997
94 Sereno 6.452.656 Zoo Llepolies 2021
95 Bye bye 6.441.604 Oques Grasses A tope amb la vida 2021
96 La flama 6.438.482 Obrint Pas En moviment 2006
97 Vola 6.424.202 Txarango Benvinguts al llarg viatge 2012
98 T’he trobat a faltar 6.208.710 Buhos, En Tol Sarmiento (Senzill) 2021
99 Que tinguem sort 6.132.475 Lluis Llach I si canto trist 1974
100 Esperança 6.111.331 Txarango Som riu 2014

Les 100 cançons en català amb més reproduccions a la plataforma de streaming d’àudio Spotify. A setembre de 2024, totes les cançons del top 100 havien superat els 6 milions de streams, de les quals 42 n’han aconseguit més de 10 milions, amb «Milionària» de Rosalía en la primera posició com a única cançó que supera els 80 milions de reproduccions. Txarango i Oques Grasses són els que més cançons tenen al top 100, amb 17 i 15 entrades respectivament.

Les cançons més antigues d’aquesta llista son «Que tinguem sort» de Lluís Llach (1974), «Cant del Barça» de la Coral Sant Jordi (1975), «L’Empordà» de Sopa de Cabra (1989), «Boig per tu de Sau (1990), «Bon dia» d’Els Pets (1997), «Llença’t» de Lax’n’Busto (2000) «Camins» de Sopa de Cabra (2001), «Viure sense tu» d’Antònia Font (2002), «La flama» d’Obrint Pas (2006) i «Corren» de Gossos (2007).

Música fresca, molt fresca amb aires de xerinol-la i molt ballable. Proper superhit a l’estiu del 2026. Val molt la pena.

Podcast: Play in new window | Download

A fotografia hi ha una màxima que es compleix moltes vegades, un lema: FES-HO GRAN. Si quelcom no t’agrada o no saps com fer-ho, fins i tot si ho consideres lleig: Fes-ho gran. És el que vaig fer amb aquestes fotos, són molinets de vent que en moure’ls la brisa marina fa que sembli que els colors es van movent. Sempre has de tenir la ment oberta quan vas a passejar per fer fotos. Aquestes fotos són de setembre de 2003, en el que es diu Volada d’Estels, que formen part de les festes de la Mercè i al costat veieu un estel preparat per fer-lo volar.

És el que vaig fer amb aquestes fotos, són molinets de vent que en moure’ls la brisa marina fa que sembli que els colors es van movent. Sempre has de tenir la ment oberta quan vas a passejar per fer fotos. Aquestes fotos són de setembre de 2003, en el que es diu Volada d’Estels, que formen part de les festes de la Mercè.

Abans, en molts llocs d’Europa, els exèrcits per comunicar-se utilitzaven estels. Formes, colors et deien si venien per allà, o més a prop o més lluny… encara existeix aquest tipus de comunicació amb banderes (ja no estels) utilitzada sobretot en els vaixells, en la senyalització marítima. Amb l’aparició de la ràdio, poc a poc ha anat desapareixent.

A Barcelona, fins ben entrat el segle XX, estava completament prohibit fer volar estels, en qualsevol part de la ciutat. Si ho feies en època de contesa et podien fins i tot executar per això.

Per aquestes circumstàncies, la Festa del Mar i la Volada d’estels durant les festes patronals de la ciutat, a la Mercè, eren un dia important dins d’aquests 4 o 5 dies que duraben les festes. Normalment queia en cap de setmana, i com que sol fer bon temps, era un dia més i una bona excusa per passar el dia a la platja. Ara ja no sé si encara es fa.

Amb ordre jeràrquic: les que tenen més impacte cultural, musical i emocional dins del catalanisme musical, des de la Nova Cançó fins a la música del segle XXI.

Top 25 cançons en català de tots els temps (ordenades) (Segons ChatGPT)

1. L’Estaca – Lluís Llach (1968) – Himne universal de lluita i llibertat.

2. Al vent – Raimon (1968) – Cançó clau de la Nova Cançó.

3. Paraules d’amor – Joan Manuel Serrat (1967) – Amor i llengua catalana fusionats.

4. Boig per tu – Sau (1990) – Balada icònica de rock català.

5. País Petit – Lluís Llach (1972) – Identitat i nostàlgia.

6. Qualsevol nit pot sortir el sol – Jaume Sisa (1975) – Psicodèlia catalana i llibertat.

7. Mediterráneo – Joan Manuel Serrat (1971) – Mar, temps i cultura.

8. Al mar! – Manel (2009) – Indie modern amb profunditat lírica.

9. Camins – Sopa de Cabra (1991) – Rock potent amb emoció popular.

10. L’Empordà – Sopa de Cabra (1994) – Himne pop-rock català.

11. Bon dia – Els Pets (2001) – Clàssic del pop contemporani.

12. Music de carrer – Txarango (2015) – Festa i emoció social.

13. Jo mai mai – Joan Dausà (2015) – Balada moderna i íntima.

14. La gent que estimo – Oques Grasses (2017) – Festa i cor.

15. Al Mar! – Manel   (2018) – Indie-pop amb lírica poètica.

16. Jean Luc – Els Amics de les Arts (2010) – Modern clàssic urbà.

17. Els vespres verds – Mishima (2012) – Indie poètic i profund.

18. Tanca el ulls – Txarabgo (2018) – Balada emotiva de referència.

19. Llença’t – Lax’n’Busto (2000) – Rock festiu amb llarg recorregut.

20. Coti x Coti – The Tyets (2024) – Só de sardana amb frescor.

21. Pa amb oli i sal – Blaumut (2012) – Hit modern amb caràcter català.

22. Malèfica – Lal’ba (2025) – Música electronica de primera.

23. Jennifer – Els Catarres (2011) – Poètica moderna i melodia rica.

24. Som aquí – Ginestà (2022) – Representació generacional i indie-pop.

25. Tobogan – Zoo (2021) – Hip-hop i fusió amb missatge social.

• 50% impacte històric / cultural.
  30% presència en concerts, mitjans i streaming.
  20% influència en altres artistes i en la cultura catalana.

Estic molt mes d’acord amb aquesta llista que amb la primera,

Joan Collell i Xirau, cantautor, presentador de ràdio i televisió, gastrònom i difusor de la cuina catalana a principis del segle XXI, quan ja bullia tota la cuina catalana. És un rara avis de la cançó catalana, que per la seva ironia i manera de cantar, no era gaire ben vist pels seus contemporanis dels Setze Jutges que no el van acceptar. Mort el 2017, la seva gran obra més coneguda és de 1979, 400 pendons, que inclou aquesta peça irònica i divertida alhora. També té publicada mitja dotzena de llibres de gastronomia.

Un altre figura a reivindicar.

Podcast: Play in new window | Download

CARTA DIRIGIDA A YOLANDA DIEZ

I com a darrera conclusió
si m’hagués de fer pagès
no em busqueu amb una mula
compraré un tractor modern, modern, modern…

La mula sàvia, Lluis Llach, 1979

i jo afegiria, si et deixen [La Mula Sàvia, num 91 de les meves 100 millors cançons en català, llista en que estic treballant des de fa setmanes i sortirà el 4 de juny, aniversari del 23é aniversari de barna21]

La manera en què ens ha tractat el govern a milers de persones autònomes que estàvem treballant tranquil·lament i aquest govern, pretensament socialista, progressista i defensor dels treballadors, deixa milers dels seus contribuents al carrer, per unes idees que ja han prescrit fa una infinitat d’anys i que no saben adaptar-se als nous temps de la tecnologia del segle XXI. Encara viuen a finals del segle passat, quan tots els treballadors eren contractats i quasi esclavitzats.

Jo treballava en un restaurant de 8 a 10 hores amb un dia i mig de festa, amb un contracte de 4 hores, jornada parcial. Com jo, diversos. Som les mulas de càrrega en què es basava aquest model de producció. Treballar molt i cobrar poc amb poc càrrec per a l’estat. Model que s’empra ara en països com la Xina o en vies de desenvolupament. Treballar molt i cobrar poc, en nom d’un país (o això diuen). Era i és una esclavitud total.

Durant el segle XXI s’ha anat desenvolupant i popularitzant internet, els dispositius mòbils anomenats smartphones i amb ells les seves aplicacions i les formes d’arribar a la gent. Una d’aquestes noves formes de desenvolupament és la manera de treballar. L’app t’ofereix una feina i tu l’acceptes o no. No hi han cap ‘jefe’, no hi ha empleats, només feina. Si tu no la vols, una altra persona la farà. Crec que complint amb la legalitat no hauria d’haver-hi cap problema amb aquest sistema. Persones donades d’alta a la Seguretat Social, amb el seu vehicle legalitzat, el seu carnet de conduir, la seva assegurança i amb tot el que diu la llei… Quin problema pot haver-hi? [que ‘ells’ no et controlen i estàs fora del sistema dels sindicats i de control]

Va sortir Glovo, Uber i va arribar Amazon el 2018. La revolució. Et demanen documents que ni t’imagines, entre ells el certificat de penals, per exemple. Quan els tens tots, un matí de formació i et baixes l’aplicació i la poses en marxa. A 14 euros l’hora més IVA. Els primers dies, fins que no t’acostumes al sistema, pots tardar una hora o hora i mitja més en les 4 hores que t’han programat i paguen. Però a la 3a o 4a vegada que fas el repartiment, ja agafes la idea i en menys temps ho solies fer. 56 euros en un matí, agafaves un torn de 9 a 13, a dinar i per la tarda a una altra cosa, papallona (o més Amazon si volies).

Primeres protestes, Seur i empreses del sector, de treballar les hores que podies, es va arribar a un acord i el màxim eren 24 a la setmana. No hi havia problema. Molta gent ens vam donar d’alta a Uber, ja que en aquesta plataforma no estàs lligat a un únic sector i si acabaves de repartir a Rubí, doncs et quedaves allà i reparties allà i si acabaves a Mataró, doncs ho fèies allà. Després molts també ens vam apuntar a Glovo i fèiem una zona que més o menys ens anés bé. Així podíem fer Uber i Glovo al mateix temps, si acabaves lluny fèies Uber…

Amazon tanca tots els comptes dels seus col·laboradors, gràcies al govern. Ens queda Glovo i Uber… Amenaces, multes… només perquè volem treballar de manera independent i amb els nostres horaris. M’arriba un lot imprès del jutjat que diu que hi ha prop de 5.000 persones que s’han quedat sense feina… lamentable i que denuncie En lloc de SUMAR, es transforma en RESTAR. (i espero que entengueu la metàfora) i que denunciaríem l’empresa.

Estan bojos!! una empresa que et tracta com un ésser humà, et paga puntualment, i no et dona problemes… que la denunciaríem? Només ho feien els irresponsables i gent que no és seria o no sap complir les normes, no són puntuals o perdien massa paquets… o no se’n perdien. La gent treballadora no. Us enrecordeu de la llei franquista de ‘vagos i maleantes’?…doncs aquests.

El dia que s’acaba la pandèmia oficialment, surt la famosa llei Rider per fotre’ns a tots. Però encara no existeix la laboralitat ja que tenim almenys 2 proveïdors de treball. Però Uber es fa enrere i pleguen. Només ens quedà Glovo. Van canviar algunes cosetes de l’aplicació, tenies la teva zona assignada com sempre, però podies connectar-te quan volguessis, no com abans que les hores eren assignades per decret.

Feta amb nocturnitat i alevosia, sense poder reclamar, sense que se’ns escoltés. L’únic que volien era fotre’ns. Una ministra de Treball, que espero que algun dia hagi de treballar, però de veritat i que no es trnqui les ungles acabades de  pintar.

Això ja va ser l’inici del compte enrere, encara que Uber va tornar pocs mesos després per fer la competència a Glovo, que s’estava enriquint i s’endugue tot el pastís, noves multes i amenaces de presó per als fundadors i caps de Glovo… presó per a gent que et vol donar feina i per a tots aquests impresentables i lladres que corren per allà… doncs això, corren per allà. El món cap per avall. Espanya només es un trocet molt petit del pastís, però per desgràcia es el meu trocet, si deixen de guanyar una mica, al global no els afecta. A ells no, però a mi sí.

Els sindicats, el govern, els ministres… tots amb mentalitat del segle XX. Encara tancats en un sistema de treball obsolet i que acabarà desapareixent o quedant molt confinat a uns sectors.

Uns mesos tranquils i al maig Glovo ens envia a tots que a partir de l’1 de juliol deixarà de treballar amb autònoms. I així ho va fer, ens va tancar l’aplicació i no podíem ni accedir a les nostres factures ni res de res, cosa que sí que ens va deixar fer Amazon.

Ahir, 15 de gener, Uber ens va enviar el correu dient que ja no treballarà més amb autònoms. Les persones que ens podíem guanyar dignament la vida ja no ho podrem fer. En unes setmanes tancarà. Has de passar pel tub.

Ha quedat molt clar que la llei Rider no era per ajudar els repartidors, ni per la precarietat laboral que deien que tenien, cosa que ara sí passarà, ni per les vacances ni per ajudar-nos. La senyora Yolanda Díaz, per anomenar-la d’alguna manera,s’ha carregat un sistema de subsistència a Espanya i una manera de guanyar-se la vida, perquè a ella aquesta manera de treballar no li agrada. Doncs que sàpiga, que ningú ens esclavitza amb contractes d’autèntica porqueria i esclavistes que es crearan ara com fins ara em feien a mi. Quid pro quo.

Senyora Díaz, espero que s’hagi quedat tranquil·la amb la misèria que almenys provocarà a la meva família. Li dono les gràcies i encara que el remei sigui pitjor que la malaltia, desitjo de tot cor que les pròximes eleccions les perdi per golejada, ja que el que en el meu cas ha creat, en lloc de riquesa i protecció al rider, és misèria i pobresa. Que de passar a un bon sou i pagar una fortuna d’impostos ara he de viure de la beneficència o dels subsidis que pugui cobrar. Moltes gràcies. Li desitjo una feliç nit plena de somnis dolços i bonics, al contrari que jo, que estic ple d’insomni i malsons per treure endavant la meva família.

I que quedi constància, que no sóc un immigrant, pago els meus impostos quan toca, perquè si no m’embarguen el compte sense pietat i no puc donar de menjar als meus dos fills. Que sóc català, amb dos fills, nascut i criat a Barcelona i que voldria donar un bon futur als meus fills, però amb dirigents en aquest país com vostè, no ho puc fer.

Ens han utilitzat i esclafat, no ens volen veure. Ens volen fora de la seva vista, se avergonyeixen de nosaltres, no volen saber ni que existim i que ens amaguem en el forat més fosc i lúgubre que existeixi.

Però hi ha una cosa que no han considerat, les paneroles com jo, són gairebé indestructibles, sobreviurem a les circumstàncies i a ells. Si no al temps, però, poc temps, perquè els riders a l’antiga tornarem a ressorgir i aquesta vegada no serem ni paneroles ni muls de càrrega, com hem estat, sinó autèntics lleons que lluitarem pels nostres drets i treballs malgrat els polítics i dirigents cretins i inútils que tenim…i que hauríem de canviar-los a tots

I no, no som ni ciutadans de segona ni de tercera, com vosté en consdidera. 
La rebel·lió ja ha començat. 
I com diu la cançó, la mula és sàvia
Tornarem a parlar-ne’n. Promés.

Si el sistema es un llum d’oli
i la flama el capital
no entenc massa l’estratègia
de possar oli al fanal.

La mula sàvia (1979)

Podcast: Play in new window | Download

Les cançons de la Trinca són de doble sentit. No tot el que diuen és el que volen dir. Sabien molt bé com passar la censura i dir el que volien dir. Les cançons més polèmiques d’ells són:

1.- La patata: Sota l’aparença innocent, molts hi van llegir dobles sentits polítics i sexuals. Va passar controls… però amb celles aixecades.

2.- El baró de Bidet: Burla directa a l’aristocràcia rància i als títols buits. A alguns salons “respectables” no va fer gens de gràcia. Crítica al príncep / rei.

3.- Mort de gana: Crítica clara a la misèria social i a la hipocresia del sistema. Humor, sí, però amb fiblada.

4.- Tots som pops: Una metàfora transparent sobre el poder i els seus tentacles. Massa clara per a la censura franquista, que la vigilava de prop.

5.- El meu avi (versió paròdica): Tocar un símbol tan estimat com l’havanera va ser vist com una irreverència gairebé sacrílega per alguns sectors.

6.- Botifarra de pagès: Gastronomia com a excusa per fer sàtira política i social. El títol ja feia arrufar nassos.

7 .- El rei dels animals: Faula aparentment infantil que molts van entendre com una caricatura del poder autoritari.

8.- Cançó de l’avi: Humor sobre la vellesa i la tradició que alguns consideraven poc respectuós. Riures incòmodes.

9.- La dansa del sabre: Apropiar-se d’un clàssic i passar-lo pel filtre trinquera era, per a certs puristes, gairebé una heretgia musical.

10.-Trincar i riure: Una declaració d’independència artística en temps on riure’s del sistema no era precisament ben vist.

Moltes d’aquestes polèmiques no venien tant de la lletra explícita com del moment històric. La Trinca jugava a dir sense dir, a fer humor amb cara de festa major però puny tancat a la butxaca.çPerquè ara ja no en fan, però m’agradaria molt escoltar una cançó irònica contra el R Madrid, potser va ser l’únic que no van tocar: el futbol de l’etern rival. Única excepció va ser butifarra de pagès: 14 anys sense una lliga i un 0-5.

Perquè ara ja no en fan, però m’agradaria molt escoltar una cançó irònica contra el R Madrid, potser va ser l’únic que no van tocar: el futbol de l’etern rival. Única excepció va ser butifarra de pagès: 14 anys sense una lliga i un 0-5,

La censura musical durant el franquisme no era un botó vermell que deia “PROHIBIT”, sinó un laberint burocràtic amb tisores invisibles.

Funcionava així:

1. Tot començava amb el paper: Abans que una cançó pogués gravar-se, publicar-se o sonar, la lletra s’havia d’enviar per escrit a la censura.
El censor: Llegia la lletra sense música, sense ironia, sense entendre sovint el context cultural.

Això va afavorir grups com La Trinca, experts a dir una cosa mentre en ballava una altra.

2. Tres possibles sentències: Cada lletra rebia un veredicte:

• Autoritzada: Poc habitual si hi havia català, sarcasme o imaginació.
• Autoritzada amb modificacions: La més habitual. Paraules canviades, estrofes retallades, dobles sentits “netejats”. Moltes cançons es van publicar diferents del que el grup volia.
• Denegada: Prohibició total: No disc, no ràdio, no escenaris oficials.

3. La ràdio tenia censura pròpia: Fins ben entrada la dècada dels 80, qui manava en els èxits musicals en aquest país i en gairebé tots, era la ràdio. Molt més important que la televisió, que estava començant a desenvolupar la seva pròpia existència musical amb els videoclips, fins que va arribar Michael Jackson i ho va canviar absolutament tot.

• Encara que una cançó fos “legal”, les emissores decidien.
• Ràdios estatals (RNE, emissores del Movimiento): Evitaven cançons en català, humor polític, evitaven qualsevol risc.
• Resultat: prohibicions de facto, sense document oficial.

4. La televisió: vitrines vigilades: Recordeu que fins al 1985 no va existir TV3 i el català encara estava censurat a TV1 i es feien emissions en català un parell d’hores al dia, o menys, «per a cobrir l’expedient» a TV2, però generalment eren sitcoms, amb noms tan immortals com Joan Capri o Mary Santpere o petites obres de teatre adaptades del castellà.

A TVE: Tot era revisat, les actuacions es pactaven, les cançons “conflictives” no entraven, molts artistes, o no hi sortien o hi sortien amb el repertori “net”.

5. Els concerts: el censor a la platea: Sí, literalment. En molts concerts hi havia funcionaris escoltant, a vegades no entenien el que deien però si el públic reaccionava massa, alerta, o si l’artista improvisava, problema.

Alguns grups avisaven el públic amb humor: “Si riureu massa fort, ens tanquen el local.”

6.I El més pervers de tots: l’autocensura: Amb els anys, molts artistes ja sabien què no passarien. Escrivien pensant en el censor, jugaven a l’ambigüitat.

La censura musical no buscava només silenciar. Buscava uniformitzar, avorrir i fer por. Fer que callessis sols.

La Trinca va convertir pasar la censura en art: metàfora, paròdia, disfressa infantil i crítica perfectament reconegible. Um exemple clar: Tots som pops. La lletra no parla de política, no cita ningú, no insulta res … però tothom entenia el missatge i el censor no podia demostrar-ho. I va ser el seu primer videoclip l’any 1970.

I grups com La Trinca van respondre amb: riure, enginy i fer festa major amb càrrega de profunditat.

«L’home ve de la patata, de la patata, de la patata» un dels cors més populars de la seva època.

Podcast: Play in new window | Download