Icona cultural catalana, al costat del caganer.
El Caga Tió
El Tió de Nadal, conegut popularment com a Caga Tió, és un tronc amb cara riallera, barretina i una manta al damunt. No camina, no parla… però caga regals, cosa que ja el fa imbatible en el rànquing de personatges nadalencs.
L’origen del Tió es perd entre tradicions pageses i precristianes. Representa el tronc de la llar de foc, símbol de calor, protecció i prosperitat durant l’hivern. Antigament, el tronc que cremava per Nadal portava sort a la casa. Amb el temps, el foc es va convertir en regals i el ritual es va tornar familiar i festiu.
El ritual
Tot comença a principis de desembre:
-
El Tió arriba a casa.
Els infants el “donen menjar” cada dia: pell de mandarina, pa sec, una mica d’aigua.
A la nit se’l tapa amb una manta perquè no passi fred.
La vigília o el dia de Nadal arriba el moment culminant: -
Els nens piquen el Tió amb bastons.
-
Canten cançons com
“Caga Tió,
Tió de Nadal,
no caguis arengades
que són massa salades…” -
I, misteriosament, sota la manta apareixen dolços, joguines petites i regals.
El verb pot sorprendre, però a la cultura popular catalana no és escatològic, és natural i humorístic. El Tió no vomita ni reparteix, caga, perquè dona coses materials, com la terra quan és fèrtil. És un humor directe, rural i sense filtres.
El Caga Tió no jutja, no premia ni castiga. Tothom rep alguna cosa. Potser per això encara funciona tan bé: és generós, absurd i col·lectiu.
