Fins fa uns pocs anys hi havia un conflicte de poder entre el Reial Trampes de Madrid i el FC Barcelona. Han estat rivals dins i fora del camp sempre. Quan els Trampes manipulaven les institucions al seu gust, l’únic equip que se’n va enfrontar ha estat el Barça. Era el club escollit per el dictador i com tal actuava i manipulaba. Les lleis esportives es feien per a favorir-lo. Va ser i continua sent el primer club estat declarat. A poc a poc, a partir dels anys 80, els nivells es van anar equilibrant i finalment superant. El gran salt qualitatiu va ser amb en Cruyff i el zenit va ser amb el Messi. Després va venir l’ecatombe del Covid.
Que ningú s’enganyi, el que va passar a nivell econòmic ja es sospitava, encara que ningú volgués reconèixer-ho.
Però…
Encara tenim aquella joia a nivell mundial que és la Masia i gràcies a ella hem sortit del pou amb una generació magnífica que està cridada a marcar una nova era a nivell mundial.
Simultàniament, el Reial Trampes acabava de guanyar la lliga i la Champions i a sobre fitxen el Mbapper. Creien que ho guanyarien tot. Que l’equip hegemònic serien ells. Ho tenien tot preparat, tot controlat… menys la irrupció mundial d’un noi que amb 19 anys (ara) i tota la seva colla que només li falta la Champions. Una generació diferent fins ara. De la nit al dia, el sol va tornar a sortir per al Barça. Amb un entrenador valent, que li agrada el futbol i una manera de jugar concreta que ha marcat època i tendència (Luis Enrique amb el PSG els 2 últims campionats, Arteta amb l’Arsenal, últim finalista, Guardiola fa pocs anys i sent història viva a la Champions…). El Barça i La Masia és el millor que ha fet el Barça sempre.
Han tornat a aixecar el Barça amb la base, amb la juventut, amb les ganes de guanyar a través de competir i no només a través dels diners. Són nois que van veure per la tele en Messi i els seus ídols els han anat donant forma a poc a poc, modelant unes maneres de fer i unes pautes que seran pròpies, però amb base i ADN 100% Barça.
Un petit exemple: Manchester United. Recordeu que es deia que era l’equip més ric i ben valorat del món? Fins que es van enfrontar a la final de la Champions contra el Barça. Era l’actual campió i es trobaven Messi contra Cristiano… el que va passar tothom ho sap. Però el Man U ha tingut una sutregada de més de 15 anys, sense arribar a finals, sense classificar-se per la Champions, sense poder competir pels títols, des que van perdre contra ells. No dic que tinguessin la culpa, sinó que quan un equip entra en un mal moment és molt difícil sortir-ne. Milan, Marsella, Ajax… hi ha molts més exemples del que us imagineu… Super Depor La Real Societat de Hidígoras… El Sevilla a punt de baixa6 l’any passat…
Amb la profunda crisi d’identitat i econòmica del Barça, en Laporta va donar un gir de 180 graus, va portar en Xavi que no va acabar d’arrelar. Crec que no us adoneu del que hauríem d’estar agraïts a aquest entrenador que va frenar la caiguda lliure d’aquest equip i va posar les bases del futur. Inclós va guanyar una lliga. Tots els nois que va treure i promocionar sent valent de fer-ho. El temps el posarà al seu lloc d’entrenador top que dóna oportunitats als joves i sobretot continuïtat. No serveix treure’ls un dia i dir «Jo el vaig descobrir» i l’endemà seure’l perquè no vol arriscar. El risc és una carta fonamental al futbol.
L’aposta arriscada de Hansi va ser molt clara. Algú extern al club sense conèixer-lo i sobretot valent, molt valent.
Penseu en el moment futbolístic de la temporada… Mbapper en teoria un guanyador (jo crec que és un mercenari que cobra 71 milions bruts anuals al Realisimo de Madrid i es un malestruc /gafe en castellà, contra Hansi i un noi de 17 anys que tenia contracte de juvenil de pocs diners però una gana voraç i un talent descomunal. El Trampas ho tenia tot a favor: història, institucions, àrbitres, diners… Però va passar el miracle. El miracle de fer les coses bé durant molts anys els va posar a tots al seu lloc. Els mercenaris no solucionen el futbol, el treball, el desig, la formació i sobretot l’amor a un club van fer possible aquesta màgia.
Una altra vegada la màgia. La màgia de La Masia. I repeteixo: el treball ben fet, una formació des dels 7 anys mirant els equips de Benjamins, Alevins, Infantils, Cadets i Juvenils tots, absolutament tots treballant en una sola direcció: el primer equip i amb la única filosofia Barça. Tots els entrenadors junts. Directrius senzilles i clares: ADN Barça.
Un petit detall que ningú recorda: Grimaldo (infantil, cadet i juvenil, Barça B) i Cucurella (Cadet, juvenil, B, 1er equip) han estat formats en el Barça, 2,4 y 2 milions de formació que cobra el Barça. Espero que els faci mal de debò tant al Minúscul i Patètic de Madrid com al Real Trampes de Madrid que donen gairebé 4,5 milions al Barça, el seu enemic declarat.
