Julián Álvarez: Baja Psicológica

Publicat el 28 d'agost de 2026 per barna21

La legislación española protege y tutela a Julián Álvarez en su derecho de acogerse a una baja por salud mental y/o depresión, que puede extenderse hasta 18 meses según la Seguridad Social.  Haz clic abajo para ir y ver su pagina oficial.

Si Julián tiene ya esa baja, no volverá a jugar en su club hasta que él quiera, si lo vuelve hacer. Paralelamente el valor del jugador se va devaluando a medida que pase el tiempo. Si  su club lo presiona para coger el alta, el Código del Derecho del Futbol publicado en el BOE si haces clic lo veras, se puede considerar falta muy grave del club y Julián podría rescindir unilateralmente el contrato.

En definitiva si Julián se acoge a su derecho de baja laboral de incapacidad laboral temporal por salud mental, podría extender su baja hasta 18 meses.  Si sufriese presiones del club para volver, podrían incluso pedir la rescisión de contrato unilateralmente por incumplimiento grave y culpable de no defender la salud mental de su jugador, como tiene  garantizado en la Constitución española.

Incapacidad temporal  Seguridad Social

Codigo del Derecho del Futbol

Articulo 43 de la Cosntitución:
1.- Derecho a la protección de la salud
2.- Tutelar la salud pública (incluso de los jugadores de élite)

CAPÍTULO II
De los derechos y deberes de las personas deportistas
Sección 1.ª De los derechos y deberes generales

Artículo 22. Derechos de las personas deportistas.
1. Son derechos comunes de todas las personas deportistas:
a) La igualdad de trato y oportunidades en la práctica deportiva sin discriminación alguna por razón de sexo, edad, discapacidad, salud, religión, orientación e identidad sexual y expresión de género, características sexuales, nacionalidad, origen racial o étnico, religión o creencias, seroestatus, o cualquier otra condición o circunstancia personal o social.

b) El respeto a su integridad, dignidad, intimidad personal y libertad de expresión, en el libre desarrollo de su personalidad.

k) A recibir la protección del Sistema Nacional de Salud en los términos previstos en la Ley 16/2003, de 28 de mayo, de cohesión y calidad del Sistema Nacional de Salud.

Artículo 24. Derechos de las personas deportistas de alto nivel
e)  Inclusión en el Sistema de la Seguridad Social.

Artículo 27. Derechos de las personas deportistas profesionales
1h) A la atención de la salud de forma adecuada y específica en relación a su práctica deportiva.

2. Además, son derechos específicos de las personas deportistas a que se refiere el artículo 21.1 de esta ley: la negociación colectiva, la huelga y la rescisión unilateral de su relación laboral cuando exista incumplimiento grave y culpable de la entidad deportiva a que pertenezca.

Publicat dins de Música | Feu un comentari

Canvi de poder al futbol (I)

Publicat el 27 d'agost de 2026 per barna21

Fins fa uns pocs anys hi havia un conflicte de poder entre el Reial Trampes de Madrid i el FC Barcelona. Han estat rivals dins i fora del camp sempre. Quan els Trampes manipulaven les institucions al seu gust, l’únic equip que se’n va enfrontar ha estat el Barça.  Era el club escollit per el dictador i com tal actuava i manipulaba. Les lleis esportives es feien per a favorir-lo. Va ser i continua sent el primer club estat declarat. A poc a poc, a partir dels anys 80, els nivells es van anar equilibrant i finalment superant. El gran salt qualitatiu va ser amb en Cruyff i el zenit va ser amb el Messi. Després va venir l’ecatombe del Covid.

Que ningú s’enganyi, el que va passar a nivell econòmic ja es sospitava, encara que ningú volgués reconèixer-ho.

Però…

Encara tenim aquella joia a nivell mundial que és la Masia i gràcies a ella hem sortit del pou amb una generació magnífica que està cridada a marcar una nova era a nivell mundial.

Simultàniament, el Reial Trampes acabava de guanyar la lliga i la Champions i a sobre fitxen el Mbapper. Creien que ho guanyarien tot. Que l’equip hegemònic serien ells. Ho tenien tot preparat, tot controlat… menys la irrupció mundial d’un noi que amb 19 anys (ara) i tota la seva colla que només li falta la Champions. Una generació diferent fins ara. De la nit al dia, el sol va tornar a sortir per al Barça. Amb un entrenador valent, que li agrada el futbol i una manera de jugar concreta que ha marcat època i tendència (Luis Enrique amb el PSG els 2 últims campionats, Arteta amb l’Arsenal, últim finalista, Guardiola fa pocs anys i sent història viva a la Champions…). El Barça i La Masia és el millor que ha fet el Barça sempre.

Han tornat a aixecar el Barça amb la base, amb la juventut, amb les ganes de guanyar a través de competir i no només a través dels diners. Són nois que van veure per la tele en Messi i els seus ídols els han anat donant forma a poc a poc, modelant unes maneres de fer i unes pautes que seran pròpies, però amb base i ADN 100% Barça.

Un petit exemple: Manchester United. Recordeu que es deia que era l’equip més ric i ben valorat del món? Fins que es van enfrontar a la final de la Champions contra el Barça. Era l’actual campió i es trobaven Messi contra Cristiano… el que va passar tothom ho sap. Però el Man U ha tingut una sutregada de més de 15 anys, sense arribar a finals, sense classificar-se per la Champions, sense poder competir pels títols, des que van perdre contra ells. No dic que tinguessin la culpa, sinó que quan un equip entra en un mal moment és molt difícil sortir-ne. Milan, Marsella, Ajax… hi ha molts més exemples del que us imagineu… Super Depor La Real Societat de Hidígoras… El Sevilla a punt de baixa6 l’any passat…

Amb la profunda crisi d’identitat i econòmica del Barça, en Laporta va donar un gir de 180 graus, va portar en Xavi que no va acabar d’arrelar. Crec que no us adoneu del que hauríem d’estar agraïts a aquest entrenador que va frenar la caiguda lliure d’aquest equip i va posar les bases del futur. Inclós va guanyar una lliga. Tots els nois que va treure i promocionar sent valent de fer-ho. El temps el posarà al seu lloc d’entrenador top que dóna oportunitats als joves i sobretot continuïtat. No serveix treure’ls un dia i dir «Jo el vaig descobrir» i l’endemà seure’l perquè no vol arriscar. El risc és una carta fonamental al futbol.

L’aposta arriscada de Hansi va ser molt clara. Algú extern al club sense conèixer-lo i sobretot valent, molt valent.

Penseu en el moment futbolístic de la temporada… Mbapper en teoria un guanyador (jo crec que és un mercenari que cobra 71 milions bruts anuals al Realisimo de Madrid i es un malestruc /gafe en castellà,  contra Hansi i un noi de 17 anys que tenia contracte de juvenil de pocs diners però una gana voraç i un talent descomunal. El Trampas ho tenia tot a favor: història, institucions, àrbitres, diners… Però va passar el miracle. El miracle de fer les coses bé durant molts anys els va posar a tots al seu lloc. Els mercenaris no solucionen el futbol, el treball, el desig, la formació i sobretot l’amor a un club van fer possible aquesta màgia.

Una altra vegada la màgia. La màgia de La Masia. I repeteixo: el treball ben fet, una formació des dels 7 anys mirant els equips de Benjamins, Alevins, Infantils, Cadets i Juvenils tots, absolutament tots treballant en una sola direcció: el primer equip i amb la única filosofia Barça. Tots els entrenadors junts. Directrius senzilles i clares: ADN Barça.

Un petit detall que ningú recorda: Grimaldo (infantil, cadet i juvenil, Barça B) i Cucurella (Cadet, juvenil, B, 1er equip) han estat formats en el Barça, 2,4 y 2 milions de formació que cobra el Barça. Espero que els faci mal de debò tant al Minúscul i Patètic de Madrid com al Real Trampes de Madrid que donen gairebé 4,5 milions al Barça, el seu enemic declarat.

Publicat dins de Música | Feu un comentari

Dedicat a Madrid

Publicat el 22 d'agost de 2026 per barna21

Dedicat tant al Real Trampas com al Patético. Quina falta de personalitat dels subordinats. Diuen i fan els que els seus amos diuen. Ull! dic amos, son propietaris de les persones, no col-laboradors ni empleats, sino l’amo com en segles anteriors, i no dic esclaus, que també.

La premsa se Madrid, si que son esclaus del Mr FloPer, diuen el que l’amo diu. I no es donen compte de que ja esta babejant i una mica anat (per no dir bastant). Us merexeu el que us vé. «Dias de vino y rosas».

Encara no he decidit si parlaré com l’any passat de futbol o no. Depen del que veigi.

Publicat dins de Jornada esportiva | Feu un comentari

El president ausent

Publicat el 7 d'agost de 2026 per barna21

Josep Sunyol i Garriga
90e Aniversari de la seva execució
Barcelona 21/7/1898 GUDARRAMA 6 D’AGOST 1936.
President del RACC
Diputat de les Corts en 1931, 1933 i 1936.

President del FC Barcelona el 27/7/ 1935 fins el 6 d’agost de 1936, que va ser afusellat, però va continuar sent president del FC Barcelona fins  que El 13 de maig de 1940 Enrique Piñeyro, marqués de la Mesa de Asta, és designat nou president imposat pel dictador Franco. Durant aquest període, va ser designat pels dirigents que van quedar i davant la impossibilitat de poder fer eleccions, va ser anomenat » el president absent» (més aviat assassinat).

Josep Sunyol Portava 50.000 pessetes de l’època per pagar les tropes republicanes. La llegenda diu que en un creuament de camins, en comptes de girar a la dreta cap a les seves tropes, va girar a l’esquerra cap als feixistes. En ser identificat quan baixava del cotxe, ell, el periodista que l’acompanyava Pere Ventura Virgili, un oficial i el xofer van ser presumptament afusellats. Però es parla que se’ls va aplicar directament un tret al cap. Els testimonis parlen d’execucions, però la veritat és que l’odi als catalans era tan gran, i especialment al club blaugrana, que els afusellaments es reservaven només als soldats, els civils eren executats amb un tret al cap.

Actualment, es pot visitar un monòlit en la seva memòria al lloc on va morir. Es troba en un pinar conegut com a «El Gurugú» a les afores de la localitat madrilenya de Guadarrama, a l’alçada del quilòmetre 50 de la Carretera de La Corunya.

Hi ha un carrer amb el seu nom a prop del Spotify Camp Nou.

Publicat dins de Descobrir | Feu un comentari

Estan bé del cap els conductors d’autobús?

Publicat el 4 d'agost de 2026 per barna21

Aquests nois estan bé del cap? No entenc aquestes reaccions desproporcionades.

He estat testimoni d’una escena increïble al Passeig Maragall. Aquests nois deuen tenir una pressió increïble en els seus trajectes, si no, no ho entenc: Hi havia un cotxe aturat que estava recollint la seva família, tenia els warnings posats. En aquell moment arriba un bus i es posa a pitar com si fos un posseït. No tocava el clàxon avisant que estava esperant, tocava com si s’acabés el món. El fet és que el conductor va baixar del cotxe i li va dir per què tocava el clàxon així. Que s’esperés uns segons.

No ha perdut ni el semàfor, però la tensió d’aquest conductor del bus és inacceptable, no vaig poder tractar els imprevistos d’aquesta manera, tan estressant per a ell mateix i per als altres. Total, que ha estat com 20 segons aturat, doncs els 20 segons tocant el clàxon.

Jo em pregunto si deixaria la vida en mans d’aquests individus, els importa més el temps que la gent. Les pressions de la companyia d’autobusos han de ser criminals. Per sort, gairebé no agafo l’autobús, però veig que hi ha massa gent perillosa conduint-los. Massa individus potencialment inestables, massa estressats i pressionats. En pocs dies, 2 successos molt conflictius.

Suposo que tots han de passar un control físic anual. La majoria d’empreses ho tenen instaurat, el colesterol mata (o volen que pensem que ho fa), però i controls psicològics dels conductors? En passen algun anualment? Estan capacitats per portar una arma mortal entre les seves mans? Són potencialment perillosos?.

Cada vegada estic més convençut que s’estan sumant diversos factors que els fan molt perillosos: la calor, la pressió de l’horari, Barcelona no està buida com es creia que estaria, per això hi ha molt més trànsit del habitual al mes d’agost i/o vacances, les obres a tot arreu, el cabreig dels conductors pels autobusos, obres, pèrdua constant d’aparcament… O sigui que entre uns i altres aquests individus són una bomba a punt d’explotar i avui he viscut un incident bastant desagradable total per 20 segons… cal començar a fer-nos preguntes abans que passi alguna cosa greu. Però no us preocupeu, si passa, ho arreglaran tirant-hi les culpes als demés.

Ells mai tenen la culpa. Encara que es veigi vindre.

 

Publicat dins de Música | Feu un comentari

Jo la tinc més gran

Publicat el 1 d'agost de 2026 per barna21

 

Barcelona 1 d’agost de 2026 en Coll i Alentorn a les 12 i algo del matí.

La forma de conduir de molts conductors d’autobus a Barcelona la veritat és que se les porta fluxa. Jo la tinc més gran, més llarga i més dura. Un autobús articulat com el de la foto la veritat és que amb excés de velocitat acollona. Ha baixat el carrer a tota llet, ha canviat de carril sense senyalitzar i de ben poc se m’emporta que jo estava sortint de l’aparcament i no s’ah inmutat ni un milímetre. Si jo no reacciono estaria mort achafat per aquest senyor (carrer Coll i Alentorn sota dels Bombers)

És un autèntic perill la manera de conduir, ja que els exigeixen uns horaris. A mi m’agradaria saber quantes multes de circulació s’han posat als conductors d’autobusos. Estic gairebé convençut que cap. Ho preguntaré.

Les nits que arribo de treballar per la C-17 els autobusos que surten de Ciutat Meridiana i entren a la Meridiana, cosa que es diu tranquils en una zona de 50 kms per hora no hi van. N’hi va haver un que gairebé em va treure del meu carril i t’avancen fins a 100 kms per hora, repeteixo en zona de 50.

He escrit alguna vegada per una peineta que em va fer un conductor de la V25, em vaig presentar als mossos per la manera que el conductor va tractar la meva de forma racista del 87 a la meva dona i no van voler fer res, línia que té un molt mal record de lo que estic parlant, ho van tapar per fallo de frens, però jo conec a algu que anaba dins i …. i aquí si hi van haber morts. Diuen que això no importa, que escriguis aquí que escriguis allà, però el cert és que no fan res. Però els criminals, els que sobrem a la ciutat, els que ens estan fent fora són altres i no ells.

Tindria que existir una bustia de reclamacions senzilla, efectiva i que fos justa. Que el ciutadà corrent hi pogués arribar i no et maregin, que et contestessin, que ho investiguessin i si fos necessari sancionar i castigar aquestes accions, però com sempre es protegeixen entre ells i no volen saber res.

Bé que sapigueu que el conductor d’aquest autobús és un possible assassí que no respecta les normes de circulació, que va amb excés de velocitat, no marca les maniobres i que pot arribar  fins i tot a matar molta gent ja que converteix un autobús de 2 cossos articulat en una arma mortal a les seves mans.

Ja n’estic fart que els ciutadans siguem els últims en tot i que AMB només es preocupi d’enganyar-nos i a protegir-se ells mateixos i a fer inaccions quan ens queixem. Que es preocupin que hi pot haver autèntics assassins i/o terroristes entre les seves files. I el dia que passi alguna cosa ja us ho recordaré. No hi ha registre de velocitat en aquests vehicles?.

Publicat dins de Denúncia | Feu un comentari

Perill d’incendi

Publicat el 31 de juliol de 2026 per barna21

Publicat dins de Imatges | Feu un comentari

Vàndals no: llibertat d’expressió sí.

Publicat el 22 de juliol de 2026 per barna21

Mural de TvBoy de Ferran Torres amb la copa del món, vandalitzat i esborrat a la Plaça Joanic de Barcelona.

Realment no sé com expressar el meu enfadament davant d’aquestes imatges. Primer matisar que els empleats de l’ajuntament no tenen absolutament cap culpa. En reflectir en veu alta la meva disconformitat dient ‘No teniu una altra cosa a fer que esborrar això’, se m’acosta un senyor amb el mòbil a la mà, que era de l’ajuntament, i m’ha ensenyat les fotos del vandalisme del mural, del PUTA ESPANYA i de l’esborrat parcial de la imatge amb color blanc amb referència a les seleccions catalanes, és a dir, de l’original ja no quedava res més que insults.

S’ha fet l’actuació més lògica davant tot això. L’obra estava autoritzada i era perfectament lícita en obra i forma. Aquesta paret, ja és molt popular i coneguda per molts barcelonins i mica en mica s’anava convertint en una petita senyal d’identitat de la nostra ciutat, que la fa més atractiva i cridanera per a molts locals i forasters.

Que un artista internacional es fixi en la nostra ciutat per fer la seva obra, insisteixo, obra que no són pintades ni garabats, hauríem d’estar contents i orgullosos. Uns quants vandals estan matant una forma d’expressió lliure i autoritzada. Moltes vegades es parla d’acostar l’art a la gent, i al mig del carrer és l’art total, qui vol mirar mira i qui vol veure veu. No ho confongueu, són dues coses diferents. Hi ha molta gent que passa sense donar-hi importància i altres moltes que es paren a observar.

Ja fa 23 anys que jo a les expressions populars els dono la seva imatge a la meva pàgina. Si hi ha alguna cosa a dir, digues-la i si jo ho veig i està mínimament ben fet, potser ho publico. Mai m’han agradat aquests vandals que van pintant vagons de metro, autobusos, trens, parets… i menys quan vandalitzen l’obra d’un autor internacional, aquest italià TvBoy, que podia escollir qualsevol ciutat del món per fer-ho i va escollir orgullosament la nostra. La propera vegada es pensarà si ho farà aquí o no, què pintarà. Una mena d’auto-censura que pot manipular la llibertat d’expressió d’aquests artistes.

Pot haver-hi errors o falta de comunicació com els famosos coloms de Portaferrisa, però vandalisme no pot ser; és detestable i no hauria de quedar impune.

Com que jo sóc el Dimoni, maleeixo aquests individus perquè la pròxima vegada que vulguin fer una cosa així, se’ls caigui tota la pintura a la cara i no se la puguin treure en un mes, i a sobre veuran aquesta foto per a la resta de l’eternitat.

Publicat dins de Denúncia, Grafitis | Feu un comentari

De què va això? Futbol o diners.

Publicat el 20 de juliol de 2026 per barna21

Crónica d’un ocàs d’una estrella i una selecció garrepa, bruta i petita, molt petita (Ni un xut a porta en una final) i unes noves estrelles que han guanyat amb 19 anys.

Estaven massa acostumats als regals dels àrbitres. No haurien d’haver arribat aquí, ni en aquest mundial i molt menys en l’anterior, que ni tan sols haurien d’haver passat la fase de grups. Ahir no els van sortir els plans desitjats. Massa clar que l’àrbitre no tractava igual Messi, que només tocar-lo ja era falta, que els jugadors contraris.
A l’Argentina no li van tallar el joc brut. Scaloni també va ser deixeble de Bordalaz o Simeone? Saber estar o no es demostra quan esperes un regal i no te’l donen, t’enfades i molt. De debò que ahir tenien motius per estar enfadats, després de dos mundials amb regals continus?

Jo em plantejo el per què d’aquests regals. I arribo a una sola conclusió: Apostes, legals o il·legals. Si no, no ho entenc. Hauriem de mirar quí s’ha enriquit en aquest últim mes amb les apostes i el mundial.

I, per cert, a l’afició del Barça cada vegada li agrada menys l’espectacle del Julián, i encara menys el del A.Madrid que ens ha robat tantes i tantes vegades. Que se’l quedin i se’l mengi amb patates. No val els diners que demanen ni il·lusiona ja l’afició.

Per cert quan es retirin els avis d’aquesta selecció (Messi, Otamendi; Dibu…) ja em diran què aconseguiran, la travessia pel desert serà llarga, molt llarga. I gràcies a la Masia, que aquesta vegada en comptes de formar i impulsar a l’estrellat a un jugador estranger, és d’aquí.

La discussió de qui és millor si Lamine o Messi, el que ha conseguit Lamine amb 19 anys, Messi ho somiava, estava començant. Crec que si les coses van pel seu curs normal, ja s’ha acabat la discusió: Lamine ja té el seu Mundial, apareixent poc per la seva lesió, però sent decisiu, i Messi se’l van haver de regalar al Qatar. Per això ningú creia que arribarien a la final. Ja s’havia complert el regal. El que serà en breu el segon millor jugador del món, ja es podia retirar content.

Per cert, Argentina. Diuen que el futbol no és just. Ahir ho va ser. Què hauria pensat el món mundial si haguéssiu guanyat una final renunciant a jugar, amb un Messi esborrat del mapa, anul·lat i esgotat que s’ha anat difuminant a poc a poc, sense xutar ni una sola vegada entre els tres pals i amb una sola rematada a porta. Amb un gol legal anul·lat a l’equip contrari, amb un fora de joc que que t’ho has de creure,  amb 8 o 9 targetes estalviades per entrades lletges, dures, antiesportives algunes, que l’àrbitre s’ha estalviat: pel bé de l’espectacle, diuen, per no trencar el partit. Però no ensenyar-les és tot el contrari, afavorir l’antifutbol, la violència i el ‘aquí no passa res’. Quina imatge han donat als nens que tot s’hi val a qualsevol preu, el que van arribar a dir: guanyar per lo civil o per lo criminal.

JO NO VULL AQUEST FUTBOL. NI URUGUAI NI ARGENTINA ES MEREIXEN ESTAR EN UN MUNDIAL SI JUGUEN AIXÍ DE BRUT.

Estic molt fart de veure la hipocresia de la FIFA o de la UEFA amb el joc net, amb anuncis de esportivitat, amb nens… i després es veu el que es veu amb aquestes dos seleccions. Sou uns hipòcrites.

M’agradaria saber aquesta propera temporada al futbol base, si augmentaran o no les lesions greus dels nostres fills: això és el que mostren aquests esportistes, baixesa esportiva. S’hauria d’estudiar. La protecció dels esportistes és el primer i fonamental, no protegir els diners a qualsevol preu.

Recordeu que Argentina, a l’últim moment, va declinar el partit de la Finalíssima que havia de jugar contra Espanya per por, molta por, perquè si haguessin jugat de la manera que van jugar ahir, no els haurien ajudat en considerar-los un equip petit i violent. La por a perdre és el pitjor que hi ha, i Argentina és molt, molt poruga, més que nosaltres. Vieiue què li va passar a l’ex-totpoderosa França. Molt decepcional d’aquesta mini selecció. Ahir es merexia un 4-0 com el que va rebre Italia a la final de l’Eurocopa i va ser el seu principi del fi per ells, doncs ahir el mateix.

Espero que a Paredes li caigui una bona, però de veritat, sino deixaré de creure en la justícia esportiva i en aquesta FIFA. (Falta poquet, per això).

PD. La foto no és meva, està feta amb IA i circula per internet amb autoria desconeguda.

Publicat dins de Denúncia | Feu un comentari

Aquí mano jo (I)

Publicat el 16 de juliol de 2026 per barna21

Fascisme pur i dur.

Publicat dins de Música | Feu un comentari

Banderes al carrer

Publicat el 15 de juliol de 2026 per barna21

Publicat dins de Grafitis | Feu un comentari

Al Mosquit ni aigua

Publicat el 13 de juliol de 2026 per barna21

Dimarts 14 de juliol 21:00 hores
Masses anys prenent-nos el pèl.

Publicat dins de Imatges | Feu un comentari

SOU UNS LLADRES

Publicat el 12 de juliol de 2026 per barna21

A mès t’enganyen, mala praxis, estafadors, no cumpleixen amb els terminis, no et donen copies, consideren festius com laborables (això només es fa a penal, no a civil) i així volem que ens governin aquests individüus que no rspeten ni les lleis que fan. Penós.

Publicat dins de Música | Feu un comentari

Poques paraules

Publicat el 11 de juliol de 2026 per barna21

Publicat dins de Els Carrers Parlen | Feu un comentari

Sota Control

Publicat el 9 de juliol de 2026 per barna21

Publicat dins de Imatges | Feu un comentari

Escapçada

Publicat el 16 de juny de 2026 per barna21

Us recordeu de com era la Sagrada Família abans que fos beneïda la Torre de Jesús amb la seva corroboració de la creu? La memòria de vegades ens juga males passades. Però les imatges, no.

Fotografies de 2024:

La grua és una de les més altes d’Europa i fixeu-vos en la imatge de sota, es veu millor, com està subjecta a la torre per una plataforma negra que s’observa molt bé.

Publicat dins de Música | Feu un comentari

Fa Pudor (II)

Publicat el 13 de juny de 2026 per barna21

Sense paraules.
La meva àvia, que en pau descansi, sempre deia dues coses que es poden aplicar aquí:
– A bon entenedor, poques paraules li calen, i
– D’on no n’hi ha, no en raja.

Publicat dins de Denúncia, Grafitis, Imatges | Feu un comentari

Fa Por

Publicat el 12 de juny de 2026 per barna21

Sense paraules.
Cada vegada és més habitual i de veritat estem venent la nostra privadessa i perdent la vida quotidiana i senzilla amb vigilàncies quasi obsessives com aquesta.
Fa Por. On arrivarem? Dret a decidir i no èsser espiats.

Els nostres carrers cada vegada s’omplen més de càmeres i més càmeres. Crec que l’excusa de la circulació cada vegada és més una excusa i crec que es sosté menys; ens volen controlar, vigilar. Dret a la privacitat i al lliure albir. No vull ser vigilat ni controlat.

I els que tenim cotxe sembla que siguem uns criminals i moltes vegades, per no dir la immensa majoria, els problemes venen dels vianants que fan el que volen i de les bicicletes i els patinets.

Publicat dins de Música | Feu un comentari

Himne dels Segadors

Publicat el 12 de juny de 2026 per barna21

L’himne dels Segadors, actual.
Lletre completa presa de la magnífica pàgina himnecatalunya.com. Visiteu-la.

Catalunya triomfant,
tornarà a ser rica i plena.
Endarrere aquesta gent
tan ufana i tan superba.

Bon cop de falç!
Bon cop de falç, Defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Ara és hora, segadors.
Ara és hora d’estar alerta.
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les eines.

Bon cop de falç!
Bon cop de falç, Defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Que tremoli l’enemic
en veient la nostra ensenya.
Com fem caure espigues d’or,
quan convé seguem cadenes.

Bon cop de falç!
Bon cop de falç, Defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Publicat dins de Música | Feu un comentari

Top 100: 71-80

Publicat el 25 de maig de 2026 per barna21

LES 100 MILLORS CANÇONS EN CATALÀ DE SEMPRE
DEL 71 AL 80

71 – Fil de Llum – Andreu Rifé – 2013  De la serie de TV3 Polseres Vermelles – Amb només en un poquets anys va fer aquesta maravella, on podria haber arribat? BSO de la serie maravellosa.

72 – Sort de tu – Oques Grasses – 2024 Sencillament Marevellosa, però es que en tenen tantes…

73 – El Bandoler – Lluís Llach – 1968  Es la història d’un bandoler real anomenat Joan Serra, conegut com a “La Pera”, que va viure a Catalunya a començament del segle XIX. Segons les cròniques i llegendes, Joan Serra va ser un home extremadament violent durant l’època de la Guerra de la Independència contra Napoleó. Es va convertir en bandoler i va sembrar el terror per la comarca de Valls. La cançó el retrata com un assassí cruel, però també profundament religiós i contradictori. això reflecteix la crueltat del personatge però també la seva humanitat en morir. Una de les cançons imprescindibles de la meva infància, la història em fascinava.

74 –  Vull estar amb tu –  –  Els Catarres – 2013 Humor visual amb lletra molt seria però amb ironiar, els teus defectes son tan espectaculars.

75 – Cançó de matinada – JM Serrat – 1966 Primera cançó cantada en català a TVE, i primer èxit d’una cançó en català a l’estat. Tendressa.

76 –  La gent que estimo – Oques Grases & Rita Payés – 2021 Josep Montero amb la seva colla, i la seva sensibilitat, crea cançons sencilles i emocionals sense grans orquestacions. Prima la veu i el que dius, que avui en dia ja potser no es porta tant.

77  El Ball de la Civada JM Serrat – 1968  / El Rossinyol – JM Serrat – 1968  i Joan Baez 1974 Del Disc de Cançons Tradicionals. Més de 50 anys i encara no entenc com es va pasar al castellà, però gràcies de tot cor per recuperar aquestes cançons que algunes d’elles cantava la meva àvia (que e.p.d.) que vivia a l’Empordà.

78 – Estrelles – Max Navarro – 2025 Descoberta per el meu fill en l’emisora de Radio Flaixbac al cotxe, reivindicant la música en català. M’encanta que es pasi el dia cantant-la o tararajar-la.

79 Si et quedes amb mi – Sopa de Cabra – 1991 Original o en versió 30 anys amb tots els amics fets en el camí. Una gran canço d’amor. I això que deien que no sabien fer cançons d’amor…

80 – Pau – Els Pets – 2004 Tots podem ser Pau. Rock dels 90 creat als 2000.

Publicat dins de Música | Feu un comentari