CARTA DIRIGIDA A YOLANDA DIEZ
I com a darrera conclusió
si m’hagués de fer pagès
no em busqueu amb una mula
compraré un tractor modern, modern, modern…
La mula sàvia, Lluis Llach, 1979
i jo afegiria, si et deixen [La Mula Sàvia, num 91 de les meves 100 millors cançons en català, llista en que estic treballant des de fa setmanes i sortirà el 4 de juny, aniversari del 23é aniversari de barna21]
La manera en què ens ha tractat el govern a milers de persones autònomes que estàvem treballant tranquil·lament i aquest govern, pretensament socialista, progressista i defensor dels treballadors, deixa milers dels seus contribuents al carrer, per unes idees que ja han prescrit fa una infinitat d’anys i que no saben adaptar-se als nous temps de la tecnologia del segle XXI. Encara viuen a finals del segle passat, quan tots els treballadors eren contractats i quasi esclavitzats.
Jo treballava en un restaurant de 8 a 10 hores amb un dia i mig de festa, amb un contracte de 4 hores, jornada parcial. Com jo, diversos. Som les mulas de càrrega en què es basava aquest model de producció. Treballar molt i cobrar poc amb poc càrrec per a l’estat. Model que s’empra ara en països com la Xina o en vies de desenvolupament. Treballar molt i cobrar poc, en nom d’un país (o això diuen). Era i és una esclavitud total.
Durant el segle XXI s’ha anat desenvolupant i popularitzant internet, els dispositius mòbils anomenats smartphones i amb ells les seves aplicacions i les formes d’arribar a la gent. Una d’aquestes noves formes de desenvolupament és la manera de treballar. L’app t’ofereix una feina i tu l’acceptes o no. No hi han cap ‘jefe’, no hi ha empleats, només feina. Si tu no la vols, una altra persona la farà. Crec que complint amb la legalitat no hauria d’haver-hi cap problema amb aquest sistema. Persones donades d’alta a la Seguretat Social, amb el seu vehicle legalitzat, el seu carnet de conduir, la seva assegurança i amb tot el que diu la llei… Quin problema pot haver-hi? [que ‘ells’ no et controlen i estàs fora del sistema dels sindicats i de control]
Va sortir Glovo, Uber i va arribar Amazon el 2018. La revolució. Et demanen documents que ni t’imagines, entre ells el certificat de penals, per exemple. Quan els tens tots, un matí de formació i et baixes l’aplicació i la poses en marxa. A 14 euros l’hora més IVA. Els primers dies, fins que no t’acostumes al sistema, pots tardar una hora o hora i mitja més en les 4 hores que t’han programat i paguen. Però a la 3a o 4a vegada que fas el repartiment, ja agafes la idea i en menys temps ho solies fer. 56 euros en un matí, agafaves un torn de 9 a 13, a dinar i per la tarda a una altra cosa, papallona (o més Amazon si volies).
Primeres protestes, Seur i empreses del sector, de treballar les hores que podies, es va arribar a un acord i el màxim eren 24 a la setmana. No hi havia problema. Molta gent ens vam donar d’alta a Uber, ja que en aquesta plataforma no estàs lligat a un únic sector i si acabaves de repartir a Rubí, doncs et quedaves allà i reparties allà i si acabaves a Mataró, doncs ho fèies allà. Després molts també ens vam apuntar a Glovo i fèiem una zona que més o menys ens anés bé. Així podíem fer Uber i Glovo al mateix temps, si acabaves lluny fèies Uber…
Amazon tanca tots els comptes dels seus col·laboradors, gràcies al govern. Ens queda Glovo i Uber… Amenaces, multes… només perquè volem treballar de manera independent i amb els nostres horaris. M’arriba un lot imprès del jutjat que diu que hi ha prop de 5.000 persones que s’han quedat sense feina… lamentable i que denuncie En lloc de SUMAR, es transforma en RESTAR. (i espero que entengueu la metàfora) i que denunciaríem l’empresa.
Estan bojos!! una empresa que et tracta com un ésser humà, et paga puntualment, i no et dona problemes… que la denunciaríem? Només ho feien els irresponsables i gent que no és seria o no sap complir les normes, no són puntuals o perdien massa paquets… o no se’n perdien. La gent treballadora no. Us enrecordeu de la llei franquista de ‘vagos i maleantes’?…doncs aquests.
El dia que s’acaba la pandèmia oficialment, surt la famosa llei Rider per fotre’ns a tots. Però encara no existeix la laboralitat ja que tenim almenys 2 proveïdors de treball. Però Uber es fa enrere i pleguen. Només ens quedà Glovo. Van canviar algunes cosetes de l’aplicació, tenies la teva zona assignada com sempre, però podies connectar-te quan volguessis, no com abans que les hores eren assignades per decret.
Feta amb nocturnitat i alevosia, sense poder reclamar, sense que se’ns escoltés. L’únic que volien era fotre’ns. Una ministra de Treball, que espero que algun dia hagi de treballar, però de veritat i que no es trnqui les ungles acabades de pintar.
Això ja va ser l’inici del compte enrere, encara que Uber va tornar pocs mesos després per fer la competència a Glovo, que s’estava enriquint i s’endugue tot el pastís, noves multes i amenaces de presó per als fundadors i caps de Glovo… presó per a gent que et vol donar feina i per a tots aquests impresentables i lladres que corren per allà… doncs això, corren per allà. El món cap per avall. Espanya només es un trocet molt petit del pastís, però per desgràcia es el meu trocet, si deixen de guanyar una mica, al global no els afecta. A ells no, però a mi sí.
Els sindicats, el govern, els ministres… tots amb mentalitat del segle XX. Encara tancats en un sistema de treball obsolet i que acabarà desapareixent o quedant molt confinat a uns sectors.
Uns mesos tranquils i al maig Glovo ens envia a tots que a partir de l’1 de juliol deixarà de treballar amb autònoms. I així ho va fer, ens va tancar l’aplicació i no podíem ni accedir a les nostres factures ni res de res, cosa que sí que ens va deixar fer Amazon.
Ahir, 15 de gener, Uber ens va enviar el correu dient que ja no treballarà més amb autònoms. Les persones que ens podíem guanyar dignament la vida ja no ho podrem fer. En unes setmanes tancarà. Has de passar pel tub.
Ha quedat molt clar que la llei Rider no era per ajudar els repartidors, ni per la precarietat laboral que deien que tenien, cosa que ara sí passarà, ni per les vacances ni per ajudar-nos. La senyora Yolanda Díaz, per anomenar-la d’alguna manera,s’ha carregat un sistema de subsistència a Espanya i una manera de guanyar-se la vida, perquè a ella aquesta manera de treballar no li agrada. Doncs que sàpiga, que ningú ens esclavitza amb contractes d’autèntica porqueria i esclavistes que es crearan ara com fins ara em feien a mi. Quid pro quo.
Senyora Díaz, espero que s’hagi quedat tranquil·la amb la misèria que almenys provocarà a la meva família. Li dono les gràcies i encara que el remei sigui pitjor que la malaltia, desitjo de tot cor que les pròximes eleccions les perdi per golejada, ja que el que en el meu cas ha creat, en lloc de riquesa i protecció al rider, és misèria i pobresa. Que de passar a un bon sou i pagar una fortuna d’impostos ara he de viure de la beneficència o dels subsidis que pugui cobrar. Moltes gràcies. Li desitjo una feliç nit plena de somnis dolços i bonics, al contrari que jo, que estic ple d’insomni i malsons per treure endavant la meva família.
I que quedi constància, que no sóc un immigrant, pago els meus impostos quan toca, perquè si no m’embarguen el compte sense pietat i no puc donar de menjar als meus dos fills. Que sóc català, amb dos fills, nascut i criat a Barcelona i que voldria donar un bon futur als meus fills, però amb dirigents en aquest país com vostè, no ho puc fer.
Ens han utilitzat i esclafat, no ens volen veure. Ens volen fora de la seva vista, se avergonyeixen de nosaltres, no volen saber ni que existim i que ens amaguem en el forat més fosc i lúgubre que existeixi.
Però hi ha una cosa que no han considerat, les paneroles com jo, són gairebé indestructibles, sobreviurem a les circumstàncies i a ells. Si no al temps, però, poc temps, perquè els riders a l’antiga tornarem a ressorgir i aquesta vegada no serem ni paneroles ni muls de càrrega, com hem estat, sinó autèntics lleons que lluitarem pels nostres drets i treballs malgrat els polítics i dirigents cretins i inútils que tenim…i que hauríem de canviar-los a tots
I no, no som ni ciutadans de segona ni de tercera, com vosté en consdidera.
La rebel·lió ja ha començat.
I com diu la cançó, la mula és sàvia
Tornarem a parlar-ne’n. Promés.
Si el sistema es un llum d’oli
i la flama el capital
no entenc massa l’estratègia
de possar oli al fanal.
La mula sàvia (1979)
Podcast: Play in new window | Download
