Culture Club – The war song
War, war is stupid and people stupid 1984
No cal dir rés més.
Podcast: Play in new window | Download
Culture Club – The war song
War, war is stupid and people stupid 1984
No cal dir rés més.
Podcast: Play in new window | Download
Cançó editada el 1976 però a l’època dels 80 es va fer immensament popular. Creada per JJ Cale però també la cantava el seu amic Eric Clapton. Recordeu aquesta oda o crítica a la droga, segons qui l’escolti?
She don’t lie, She don’t lie, She don’t lie, cocaine
She don’t lie . Ella (cocaine) no menteix.
Podcast: Play in new window | Download
Es una gran preocupació dels pares i molta gent. I un inmens misteri. Quin és el miracle que el seu preu s’hagi congelat durant 40 anys? i això hagi fet que sigui molt més accessible ara que abans.

Foto agost 2018

Barcelona 1 d’agost de 2026 en Coll i Alentorn a les 12 i algo del matí.
La forma de conduir de molts conductors d’autobus a Barcelona la veritat és que se les porta fluxa. Jo la tinc més gran, més llarga i més dura. Un autobús articulat com el de la foto la veritat és que amb excés de velocitat acollona. Ha baixat el carrer a tota llet, ha canviat de carril sense senyalitzar i de ben poc se m’emporta que jo estava sortint de l’aparcament i no s’ah inmutat ni un milímetre. Si jo no reacciono estaria mort achafat per aquest senyor (carrer Coll i Alentorn sota dels Bombers)
És un autèntic perill la manera de conduir, ja que els exigeixen uns horaris. A mi m’agradaria saber quantes multes de circulació s’han posat als conductors d’autobusos. Estic gairebé convençut que cap. Ho preguntaré.
Les nits que arribo de treballar per la C-17 els autobusos que surten de Ciutat Meridiana i entren a la Meridiana, cosa que es diu tranquils en una zona de 50 kms per hora no hi van. N’hi va haver un que gairebé em va treure del meu carril i t’avancen fins a 100 kms per hora, repeteixo en zona de 50.

He escrit alguna vegada per una peineta que em va fer un conductor de la V25, em vaig presentar als mossos per la manera que el conductor va tractar la meva de forma racista del 87 a la meva dona i no van voler fer res, línia que té un molt mal record de lo que estic parlant, ho van tapar per fallo de frens, però jo conec a algu que anaba dins i …. i aquí si hi van haber morts. Diuen que això no importa, que escriguis aquí que escriguis allà, però el cert és que no fan res. Però els criminals, els que sobrem a la ciutat, els que ens estan fent fora són altres i no ells.

Tindria que existir una bustia de reclamacions senzilla, efectiva i que fos justa. Que el ciutadà corrent hi pogués arribar i no et maregin, que et contestessin, que ho investiguessin i si fos necessari sancionar i castigar aquestes accions, però com sempre es protegeixen entre ells i no volen saber res.
Bé que sapigueu que el conductor d’aquest autobús és un possible assassí que no respecta les normes de circulació, que va amb excés de velocitat, no marca les maniobres i que pot arribar fins i tot a matar molta gent ja que converteix un autobús de 2 cossos articulat en una arma mortal a les seves mans.
Ja n’estic fart que els ciutadans siguem els últims en tot i que AMB només es preocupi d’enganyar-nos i a protegir-se ells mateixos i a fer inaccions quan ens queixem. Que es preocupin que hi pot haver autèntics assassins i/o terroristes entre les seves files. I el dia que passi alguna cosa ja us ho recordaré. No hi ha registre de velocitat en aquests vehicles?.
Mural de TvBoy de Ferran Torres amb la copa del món, vandalitzat i esborrat a la Plaça Joanic de Barcelona.

Realment no sé com expressar el meu enfadament davant d’aquestes imatges. Primer matisar que els empleats de l’ajuntament no tenen absolutament cap culpa. En reflectir en veu alta la meva disconformitat dient ‘No teniu una altra cosa a fer que esborrar això’, se m’acosta un senyor amb el mòbil a la mà, que era de l’ajuntament, i m’ha ensenyat les fotos del vandalisme del mural, del PUTA ESPANYA i de l’esborrat parcial de la imatge amb color blanc amb referència a les seleccions catalanes, és a dir, de l’original ja no quedava res més que insults.
S’ha fet l’actuació més lògica davant tot això. L’obra estava autoritzada i era perfectament lícita en obra i forma. Aquesta paret, ja és molt popular i coneguda per molts barcelonins i mica en mica s’anava convertint en una petita senyal d’identitat de la nostra ciutat, que la fa més atractiva i cridanera per a molts locals i forasters.
Que un artista internacional es fixi en la nostra ciutat per fer la seva obra, insisteixo, obra que no són pintades ni garabats, hauríem d’estar contents i orgullosos. Uns quants vandals estan matant una forma d’expressió lliure i autoritzada. Moltes vegades es parla d’acostar l’art a la gent, i al mig del carrer és l’art total, qui vol mirar mira i qui vol veure veu. No ho confongueu, són dues coses diferents. Hi ha molta gent que passa sense donar-hi importància i altres moltes que es paren a observar.
Ja fa 23 anys que jo a les expressions populars els dono la seva imatge a la meva pàgina. Si hi ha alguna cosa a dir, digues-la i si jo ho veig i està mínimament ben fet, potser ho publico. Mai m’han agradat aquests vandals que van pintant vagons de metro, autobusos, trens, parets… i menys quan vandalitzen l’obra d’un autor internacional, aquest italià TvBoy, que podia escollir qualsevol ciutat del món per fer-ho i va escollir orgullosament la nostra. La propera vegada es pensarà si ho farà aquí o no, què pintarà. Una mena d’auto-censura que pot manipular la llibertat d’expressió d’aquests artistes.
Pot haver-hi errors o falta de comunicació com els famosos coloms de Portaferrisa, però vandalisme no pot ser; és detestable i no hauria de quedar impune.
Com que jo sóc el Dimoni, maleeixo aquests individus perquè la pròxima vegada que vulguin fer una cosa així, se’ls caigui tota la pintura a la cara i no se la puguin treure en un mes, i a sobre veuran aquesta foto per a la resta de l’eternitat.

Crónica d’un ocàs d’una estrella i una selecció garrepa, bruta i petita, molt petita (Ni un xut a porta en una final) i unes noves estrelles que han guanyat amb 19 anys.

Estaven massa acostumats als regals dels àrbitres. No haurien d’haver arribat aquí, ni en aquest mundial i molt menys en l’anterior, que ni tan sols haurien d’haver passat la fase de grups. Ahir no els van sortir els plans desitjats. Massa clar que l’àrbitre no tractava igual Messi, que només tocar-lo ja era falta, que els jugadors contraris.
A l’Argentina no li van tallar el joc brut. Scaloni també va ser deixeble de Bordalaz o Simeone? Saber estar o no es demostra quan esperes un regal i no te’l donen, t’enfades i molt. De debò que ahir tenien motius per estar enfadats, després de dos mundials amb regals continus?
Jo em plantejo el per què d’aquests regals. I arribo a una sola conclusió: Apostes, legals o il·legals. Si no, no ho entenc. Hauriem de mirar quí s’ha enriquit en aquest últim mes amb les apostes i el mundial.
I, per cert, a l’afició del Barça cada vegada li agrada menys l’espectacle del Julián, i encara menys el del A.Madrid que ens ha robat tantes i tantes vegades. Que se’l quedin i se’l mengi amb patates. No val els diners que demanen ni il·lusiona ja l’afició.
Per cert quan es retirin els avis d’aquesta selecció (Messi, Otamendi; Dibu…) ja em diran què aconseguiran, la travessia pel desert serà llarga, molt llarga. I gràcies a la Masia, que aquesta vegada en comptes de formar i impulsar a l’estrellat a un jugador estranger, és d’aquí.
La discussió de qui és millor si Lamine o Messi, el que ha conseguit Lamine amb 19 anys, Messi ho somiava, estava començant. Crec que si les coses van pel seu curs normal, ja s’ha acabat la discusió: Lamine ja té el seu Mundial, apareixent poc per la seva lesió, però sent decisiu, i Messi se’l van haver de regalar al Qatar. Per això ningú creia que arribarien a la final. Ja s’havia complert el regal. El que serà en breu el segon millor jugador del món, ja es podia retirar content.
Per cert, Argentina. Diuen que el futbol no és just. Ahir ho va ser. Què hauria pensat el món mundial si haguéssiu guanyat una final renunciant a jugar, amb un Messi esborrat del mapa, anul·lat i esgotat que s’ha anat difuminant a poc a poc, sense xutar ni una sola vegada entre els tres pals i amb una sola rematada a porta. Amb un gol legal anul·lat a l’equip contrari, amb un fora de joc que que t’ho has de creure, amb 8 o 9 targetes estalviades per entrades lletges, dures, antiesportives algunes, que l’àrbitre s’ha estalviat: pel bé de l’espectacle, diuen, per no trencar el partit. Però no ensenyar-les és tot el contrari, afavorir l’antifutbol, la violència i el ‘aquí no passa res’. Quina imatge han donat als nens que tot s’hi val a qualsevol preu, el que van arribar a dir: guanyar per lo civil o per lo criminal.
JO NO VULL AQUEST FUTBOL. NI URUGUAI NI ARGENTINA ES MEREIXEN ESTAR EN UN MUNDIAL SI JUGUEN AIXÍ DE BRUT.
Estic molt fart de veure la hipocresia de la FIFA o de la UEFA amb el joc net, amb anuncis de esportivitat, amb nens… i després es veu el que es veu amb aquestes dos seleccions. Sou uns hipòcrites.
M’agradaria saber aquesta propera temporada al futbol base, si augmentaran o no les lesions greus dels nostres fills: això és el que mostren aquests esportistes, baixesa esportiva. S’hauria d’estudiar. La protecció dels esportistes és el primer i fonamental, no protegir els diners a qualsevol preu.
Recordeu que Argentina, a l’últim moment, va declinar el partit de la Finalíssima que havia de jugar contra Espanya per por, molta por, perquè si haguessin jugat de la manera que van jugar ahir, no els haurien ajudat en considerar-los un equip petit i violent. La por a perdre és el pitjor que hi ha, i Argentina és molt, molt poruga, més que nosaltres. Vieiue què li va passar a l’ex-totpoderosa França. Molt decepcional d’aquesta mini selecció. Ahir es merexia un 4-0 com el que va rebre Italia a la final de l’Eurocopa i va ser el seu principi del fi per ells, doncs ahir el mateix.
Espero que a Paredes li caigui una bona, però de veritat, sino deixaré de creure en la justícia esportiva i en aquesta FIFA. (Falta poquet, per això).
PD. La foto no és meva, està feta amb IA i circula per internet amb autoria desconeguda.
Dimarts 14 de juliol 21:00 hores
Masses anys prenent-nos el pèl.


A mès t’enganyen, mala praxis, estafadors, no cumpleixen amb els terminis, no et donen copies, consideren festius com laborables (això només es fa a penal, no a civil) i així volem que ens governin aquests individüus que no rspeten ni les lleis que fan. Penós.
Us recordeu de com era la Sagrada Família abans que fos beneïda la Torre de Jesús amb la seva corroboració de la creu? La memòria de vegades ens juga males passades. Però les imatges, no.
Fotografies de 2024:

La grua és una de les més altes d’Europa i fixeu-vos en la imatge de sota, es veu millor, com està subjecta a la torre per una plataforma negra que s’observa molt bé.

Sense paraules.
La meva àvia, que en pau descansi, sempre deia dues coses que es poden aplicar aquí:
– A bon entenedor, poques paraules li calen, i
– D’on no n’hi ha, no en raja.

Sense paraules.
Cada vegada és més habitual i de veritat estem venent la nostra privadessa i perdent la vida quotidiana i senzilla amb vigilàncies quasi obsessives com aquesta.
Fa Por. On arrivarem? Dret a decidir i no èsser espiats.
Els nostres carrers cada vegada s’omplen més de càmeres i més càmeres. Crec que l’excusa de la circulació cada vegada és més una excusa i crec que es sosté menys; ens volen controlar, vigilar. Dret a la privacitat i al lliure albir. No vull ser vigilat ni controlat.

I els que tenim cotxe sembla que siguem uns criminals i moltes vegades, per no dir la immensa majoria, els problemes venen dels vianants que fan el que volen i de les bicicletes i els patinets.
LES 100 MILLORS CANÇONS EN CATALÀ DE SEMPRE
DEL 71 AL 80
71 – Fil de Llum – Andreu Rifé – 2013 De la serie de TV3 Polseres Vermelles – Amb només en un poquets anys va fer aquesta maravella, on podria haber arribat? BSO de la serie maravellosa.
72 – Sort de tu – Oques Grasses – 2024 Sencillament Marevellosa, però es que en tenen tantes…
73 – El Bandoler – Lluís Llach – 1968 Es la història d’un bandoler real anomenat Joan Serra, conegut com a “La Pera”, que va viure a Catalunya a començament del segle XIX. Segons les cròniques i llegendes, Joan Serra va ser un home extremadament violent durant l’època de la Guerra de la Independència contra Napoleó. Es va convertir en bandoler i va sembrar el terror per la comarca de Valls. La cançó el retrata com un assassí cruel, però també profundament religiós i contradictori. això reflecteix la crueltat del personatge però també la seva humanitat en morir. Una de les cançons imprescindibles de la meva infància, la història em fascinava.
74 – Vull estar amb tu – – Els Catarres – 2013 Humor visual amb lletra molt seria però amb ironiar, els teus defectes son tan espectaculars.
75 – Cançó de matinada – JM Serrat – 1966 Primera cançó cantada en català a TVE, i primer èxit d’una cançó en català a l’estat. Tendressa.
76 – La gent que estimo – Oques Grases & Rita Payés – 2021 Josep Montero amb la seva colla, i la seva sensibilitat, crea cançons sencilles i emocionals sense grans orquestacions. Prima la veu i el que dius, que avui en dia ja potser no es porta tant.
77 El Ball de la Civada JM Serrat – 1968 / El Rossinyol – JM Serrat – 1968 i Joan Baez 1974 Del Disc de Cançons Tradicionals. Més de 50 anys i encara no entenc com es va pasar al castellà, però gràcies de tot cor per recuperar aquestes cançons que algunes d’elles cantava la meva àvia (que e.p.d.) que vivia a l’Empordà.
78 – Estrelles – Max Navarro – 2025 Descoberta per el meu fill en l’emisora de Radio Flaixbac al cotxe, reivindicant la música en català. M’encanta que es pasi el dia cantant-la o tararajar-la.
79 Si et quedes amb mi – Sopa de Cabra – 1991 Original o en versió 30 anys amb tots els amics fets en el camí. Una gran canço d’amor. I això que deien que no sabien fer cançons d’amor…
80 – Pau – Els Pets – 2004 Tots podem ser Pau. Rock dels 90 creat als 2000.
LES 100 MILLORS CANÇONS EN CATALÀ DE SEMPRE
DEL 81 AL 90
81 – Tobogan – Zoo – 2022 Ironia i reivindicació, activisme i colonització. En Valencià. Tan actual com sempre. Crítica social per a qui vulgui entendre. I amb noms i cognoms. A Rafa Nadal li falta un Tobogan, que ho està passant malament.
82 – Es Inutil continuar – SAU – 1990 Qui no coneix aquesta cançó? Una de les imprescindibles de SAU i del Rock Català.
83 – Els teus ulls – Alfred García – 2024 La TV va ser el seu llançament nacional i internacional amb OT i Eurovisió i altres diversos programes de TV com Eufòria a TV3. Que hagi decidit cantar en català és d’agrair i a més té un gran talent. Aquesta cançó en és un exemple.
84 – Papellones – Juls – 2025 Una nova generació de músics ens tenen garantit un molt bon futur de la música catalana.
85 – Dímelo Ya – Abril Borrell & Pau Vizcaino – 2025 En català i castellà. Una altra manera de fer música i de promocionar-la, només en plataformes de streaming, a poc a poc fent-se un nom. A descobrir.
86 – La Balanguera – M Mar Bonet – 1981 Poema de Joan Alcover de 1903, s’ha convertit en himne de Mallorca. Cantada i adaptada per Maria del Mar en el disc Sempre de 1981, difonent-la fins a fer-la coneguda universalment
87 – La preso del rei de França – Companyia Rlèctrica Dharma – 1994 Adaptació d’un clàsic popular del S.XVI que s’ha esdevingut un altre clàsic. Quantes coses es poden dir sense paraules. L’original té lletra. Tocada per primera vegada el 23 d0’abril de 1994 al Palau Sant Jordi
88 – Tobogan – Zoo – 2022 Ironia i reivindicació, activisme i colonització. En Valencià. Tan actual com sempre. Crítica social per a qui vulgui entendre. I amb noms i cognoms. A Rafa Nadal li falta un Tobogan, que ho està passant malament.
89 – La meva sort – Ginesta – 2024 Un himne a l’alegria. El temps la posarà al seu lloc. El vol de l’oreneta em guia.
90 – La Moto – Pere Tàpies – 1979 Cançó irònica i divertida que cap en totes les festes majors dels pobles. Es mereix estar en aquesta llista per mèrits propis..