NOVETATS AL WEB
Ha caigut en les meves mans un llibre curiós, molt curiós. Com que quasi ja hem perdut el costum de llegir, posaré aquí algunes cites i curiositats que he trobat llegint-lo.
Diccionario Ilustrado de la Muerte
Robert Sabatier
Editorial Gustavo Gil
Barcelona 1970
Més fotos de la Torre Agbar, que m’heu demanat alguns de vosaltres, que no les havíeu vist mai. I un parell de coses curioses:
1. Ara està prohibit anunciar alcohol a la via pública. Abans era molt freqüent.
2. Els primers anys de vida del 22@, el que vol ser el nou barri de desenvolupament i negocis de la ciutat.
N’hi haurà més. És molt sucós el tema.
Foto 01/09/2023
Les primeres càmeres fotogràfiques digitals de principis dels 2000, eren cares, amb molt poc espai, força mediocres en la resolució i definició, amb el tractament del blanc molt dolenta, per exemple amb el color del cel i amb piles normals que no duraven gaire, amb targetes de memòria ridícules en comparació de les actuals, i molt més cares… Però sempre ha d’haver-hi un començament.
Si us fixeu en aquesta fotografia, la resolució es baixa, amb el cel ennuvolat agafa el color blanc. No recordo el motiu de la foto, el perquè vaig fer-la. Segurament seria per l’edifici i el solar. Amb el pas dels anys, una foto completament intranscendent, lletja i amb deficiències, acaba agafant una petita notorietat, ja que documenta segurament que accidentalment, amb l’anunci que apareix d’Artur Mas, candidat a la Generalitat. També podeu observar com han canviat els contenidors d’escombraries, els cotxes… en 22 anys. I segur que uns quants de vosaltres encara no hi havíeu nascut.
Per això us dic sempre que mai, però mai, encara que sembli una foto dolenta o sense res a dir (en principi) les llanceu. Heu de guardar-les totes. Sempre poden millorar amb el temps, per circumstàncies conegudes o desconegudes. Al final s’ha convertit en un document històric, depenent del que ensenyi amb més o menys interès. Feu fotos, fotos i més fotos. Proveu coses noves.
Recordeu, totes les fotografies que poso no estan manipulades, i sí ja sé que es pot retallar, il·luminar, manipular i sobre tot millorar, però la foto es la que és.
En el fons, l’home viu fugint de la mort, i per això, prefereix no creure en ella.
Dr. López Ibor 1969
14/10/2003
De les primeres passejades que feia per la ciutat, el barri que més estava canviant era de Plaça les Glòries al que ara anomenem Fòrum, que era abans Maresme, zona limítrof amb Sant Adrià.
El que hauria de ser un dels edificis insígnia de la ciutat l’estava construint Aigües de Barcelona, l’anomenat Torre Agbar. Ara després de molts anys és la Torre Glòries. Aquí es veuen l’estructura de ciment i acer. S s’ha d’acabar abans que comenci el famós i desastrós Fòrum de les Cultures de 2004.
Bartomeu Nicolau i Morlà, conegut artísticament com a Tomeu Penya, nascut a Vilafranca de Bonany, Mallorca, el 1949, cantautor, adaptador i difusor de la seva llengua materna, el Mallorquí, va adaptar aquest èxit de la Dolly Parton i Kenny Rogers, ja que és un amant del country.
Actualment, està fent la seva gira de 45 anys. Una forma de fer, que és la seva, una forma de cantar que és la seva i una forma de sentir la música que és única, no hi ha un altre com ell. Si no el coneixeu, descobriu-lo.
Podcast: Play in new window | Download
El Sr. Joan Clos i la desaparició del dret Civil i Administratiu a Barcelona.
Fixeu-vos que a les multes l’escut de Barcelona, és l’escut del pirata. Sense encomanar-se a ningú i sense fer un referèndum obligatori per canviar l’escut la ciutat, va decidir posar aquest escut que podríem anomenar pirata.
L’escut de la ciutat, no és aquest. Va haver-hi diverses entitats que ho vam denunciar, i es va portar als jutjats. Com que no complia la normativa legal, qualsevol paper amb aquest escut era paper mullat, i sobretot les mutes. Des de les meves pàgines ho vaig denunciar i vaig estar lluitant contra aquest senyor, que era un dictador i un egòlatra. No he vist mai tantes fotos d’en polític inclosos els batlles, en qualsevol paper que sortia de l’ajuntament. Era un narcisista de mena.
Tenia un parell de multes que vaig recórrer jo mateix, i que a la llarga vaig guanyar-les TOTES, ja que el Dret Administratiu a la ciutat de Barcelona no existia, feien el que volien, sense complir les lleis i embargant comptes i diners a molts ciutadans.
Al final, després de lluitar i protestar i queixar-me i de fer crides populars, com la del dia de la Mercè, vam tornar a la llei, a la regularitat i a l’escut de la ciutat, que ja va ser escapçat una vegada.
Aquestes dues multes si no es llegeix bé, una és per posar a la venda el cotxe amb anuncis visibles en els vidres, amb telèfon i preu, cosa que les normatives municipals prohibeixen ja fa molts anys (recordeu-vos de la crisi del 92-93 empresarial que va haver-hi a la ciutat, on 1 de 5 negocis varen tancar en passar l’eufòria dels Jocs i Barcelona estava inundada de cotxes en venda entre particulars). I l’altra multa esper estacionar en lloc no permès.
Pregunta: És veritat o mentida que els agents han de complir amb un cup de multes diàries o setmanals? Algú m’ho pot dir? Això és un mite o és real.
13/10/03
No gaire que explicar, tots dos guanyen sense masses polèmiques. Els penals del Madrid crec que si ho són, però ja m’agradaria a mi que al Barça també els hi xiulin aquest tipus de faltes màximes. Només una cosa a comentar: 9 penals xutats 7 per Mbappé (1 fallat contra el Barça) i 2 per Vinicius (1 fallat contar el València). I l’anada d’olla del Vini amb el seu entrenador i equip, per aixó +5 punts d’impresentables.
PD Quina pena el València, que havia perdut una final de Champions contra el Bayern per un penal i eliminat al Barça a las semis. A aquest pas, va directe de desaparèixer, un equip d’aquest si baixa a segona acaba desapareixent en 4 o 5 anys.
Sta. Perpètua de Mogoda.
01/09/2023
Fixa’t bé en la persona de la grua. Foto de febrer del 2022.
Has de tenir nassos.
Estrella de la Sagrada Familia.
Fa 20 anys vaig anar a la roda de premsa de Lluís Llach i Feliu Ventura
04/11/05
El Bandoler (Nova Cançó).
La Gallineta
L’Estaca
Durant molt de temps, feia post només d’imatge. Posava les fotos, un títol que aclaria el que veien i cadascú entenia o observava el que volia. La meva àvia, e.p.d., deia: a bons entenedors, poques paraules li calen. Tornaré a fer-ho. Coses que facin pensar o només que siguin boniques o lletges o amb algun missatge. O perquè sí, també val.
Sense paraules. Una de les meves obsessions en fotografia han sigut sempre les escales. M’han fascinat sempre. I si a més tenen missatge; millor.
Si els romans van arribar a la península l’any 218 A.C. i s’estableixen a Empúries i després s’estenen a Tarragona, creant Imperial Tarraco, un dels ports més important de la Mediterrània, a la seva època, quin idioma creieu que és més antic? El català o el castellà.
La lògica diu que els primers soldats romans que van començar a expressar-se en el seu idioma estaven establers al territori català, quina llengua és més antiga?
Si el català és la llengua original a la península derivada dels romans, per què ens han venut tota la vida que és un dialecte del castellà? A mi és el que em van explicar a l’escola. No sé si és veritat o no. Però jo no ho creia, i així ho vaig dir i exposar els meus dubtes, i em vaig guanyar una expulsió de la classe (mitjans dels anys 70, acabant-se la dictadura). Amb 13 o 14 anys jo era considerat l’indesitjable de la classe i el seu rebel. El que pensava o deia. Ara hi ha tolerància, abans la tolerància era ZERO.
No seria al revés, que el castellà seria un dialecte del català? O inclús dos llengües diferents… Durant 2000 anys ens han imposat una cosa que la simple lògica ho desmenteix.
És molt insultant que la idea que el català és més antic que el castellà i que aquest és un dialecte.
I si us plau, no digueu l’espanyol, aquest idioma no existeix, és el castellà, l’idioma oficial de Castella i l’imposat històricament als diferents territoris. L’espanyol seria el català, castellà, basc i gallec.
Per què en català?
Ja tinc l’experiència d’intentar viure d’això quan anava de fotògraf als diferents esdeveniments. Les úniques ‘ofertes’ que rebia eren d’empreses de porno i d’apostes de jocs. Em considerava una pàgina cultural, escrivia en castellà per intentar arribar a més gent. Estem parlant de l’any 2003-2004-2005. Fa ja 20 anys.
Sabeu el que ha canviat en 20 anys internet? Jo vaig crear E.M.O. (Enciclopèdia Musical Online) i vaig crear les bases de dades perquè pogués créixer. Era la moda del TIKI-WIKI) Era tan brutal la feina que no la vaig continuar. Però la Wikipedia amb subvencions va aconseguir subsistir, i encara o fa per tirar endavant.
Ara prems un botó i es tradueix la pàgina en quasi qualsevol idioma del món, abans no, anaves paraula per paraula. Google encara no existia o era un petit embrió. Utilitzaves Meta-Crawler, Arrakis i molts altres buscadors. En uns ho trobaves en altres no. Ara existeix la dictadura de Google.
No només en el cercador, sinó en altres utilitzacions que s’han inventat com el posicionament, els anuncis, la publicitat… que és el veritable negoci de l’empresa, on és monetitzar-la.
Ara la paraula escrita va enrere. La vagància de la joventut del consum immediat a llegir, fa que usin les imatges i vídeos que moltes vegades no hagis de pensar. Però l’avantatja és la traducció immediata, en imatges i vídeos no crec que encara existeixi. El YouTube ho fa en angles però els altres?
Amb això vull dir que si fes TIKTOK, la difusió és en l’idioma original i no es tradueix automàticament. Segur que existeixen aplicacions, però en la paraula escrita, el mateix cercador ja ho fa.
Ara ho faig en català, l’idioma que he escollit per lluitar contra la CATALANOFÒBIA i perquè jo penso i parlo habitualment en català i per portar la contrària atots aquells que odieu el diferent, odieu el català i tot el que comporta ser i viure en Catalunya. Sé que fa molta ràbia a molta gent que existeixi el català i sigui més antic inclòs que el castellà. I com que sé que a través de la pàgina no guanyaré un duro (euro) amb els milers i milers de clics que heu de fer als anuncis de Google, perquè es pugui monetitzar 3 euros al mes. No val la pena. Així doncs, un valor afegit a la meva pàgina. Sense anuncis (per ara, si produïssin ja m’ho pensaria).
Tinc un fill que juga a futbol. Ha pujat des de la categoria de prebenjamí. L’he vist jugar 30 partits per temporada (els grups són de 16 equips) He vist molts més partits que no jugava ell, d’altres equips i categories. Hem anat a tornejos, n’ha guanyat 3… En fi. Amb això vull explicar que els nanos no fan teatre. El meu fill era el diferencial. Normalment, a la primera pilota que tocava li fan una bona entrada que moltes vegades és de targeta, tant de groga com de vermella. Quan un xaval no s’aixeca del terra és que de veritat li fa mal.
Però veure jugadors com Raíllo, de la Fuente o Vinícius simulant el que simulen, a mi se’m cau la cara de vergonya. Persones fetes i dretes, ja formades són que fan coses que ni els nanos fan, i que cobren. Em fa pensar.
Ja voldrien molts actors de veritat cobrar el que cobren aquests jugadors encara que només sigui per un partit. Haurien de ser expulsats automàticament, estan prostituint el joc i vulnerant les regles del joc net. Al Mbappé l’entenc: tots els davanters intenten simular un penal per al seu equip, per això una nota baixa de 5,5. Però a Vinícius també per simular un penal que no era li he posat 9 (6 per la simulació + 3 per tonto: t’han enganxat i a sobre protesta) Desitjo que això ara no es normalitzi entre els més joves i ho comencem a veure en els camps de les lligues formatives.
Fer de mama o xicota controladora:
Les provocacions dels jugadors, com l’altre dia Vinicius, Courtois, Carvajal, Lunin… tots provocant a un noi de 18 anys. Aquests 4 sumen més de 100 anys de provocació, de saviesa (¿?), de conciliació i tot per una paraula. ROBO. Una cosa que és certa i que en la jornada 10 almenys ja han robat 5 punts al segon. El problema és que guanyen massa quartos tots plegats, i que la vergonya se la treuen de sobre amb els diners. Es creuen deus i amb drets de formar i informar a un noi de 18 anys, que els té més ben posats que tots ells junts. És l’únic que s’atreveix en dir en públic el que tots sabem i aquests anys estic demostrant jornada rere jornada. Per ara ja van almenys 5 punts (perquè el penal no assenyalat s’ha de marcar, sinó en lloc del 2 a 1 fos un 1 a 2.
Sí ja sabem que el futbol és molt injust, que moltes ocasions i pocs gols, però si s’hagués xiulat el que tocava, el Barça hauria guanyat. Però en Madrid en el seu camp, amb tot el que va passar els jugadors del Barça no sortirien vius de l’estadi.
Alguns jugadors no es recorden que també són persones, cosa que crec que molt d’ells la seva edat mental són de nens de 5 anys, capritxosos i borregos, ignorants i estúpids, com els 3 que he anomenat del Madrid. Han de començar a pensar que tot no s’hi val.
Molta gent preocupada aquest estiu passat sobre els rumors de què se separaven. Afortunadament encara estan junts i component. Potser avui en dia és el grup més important del panorama català, amb 14 anys de trajectòria.
Jo vaig descobrir aquest grup amb aquesta cançó, que soc capaç de taral·lejar tot el dia (i el meu fill igual) de lo enganxifosa (en el bon sentit). Tenen diverses obres mestres, entre elles la de la pel·lícula ‘También esto pàsará, ‘La gent que estimo’.
Podcast: Play in new window | Download
Acollonits amb l’1-1 i demanant al final. (El Madrid)
Sí, Lamine, tens tota la raó del món: al final han ROBAT un altra vegada al Barça.
Si jo fos un seguidor del R Madrid estaria molt preocupat, però molt. 500 milions d’euros en 2 anys en fitxatges, equip titularíssim sense baixes, una falta no assenyalada que precedeix al gol del Huijsen, el nou mariscal destraler de l’Alonso, que era el guerriller número 1 de Mourinho, cosa que el gol no hauria pujat al marcador i un clar penal al minut 94 que del 2-1 passés al 1-2, no sé si això és robar o no, però a casa meva es diu atracament a mà Armada, ai perdó a mà Tejero, amb pistoles i ‘todos al suelo`. Es pensaven que ens fotarien un cabàs, amb les nostres baixes, el Lamine tocat, el joc… Sí, ho van fer, però en fora de joc tots, crec que inclòs el gol presumptament legal del Mbappé. també ho era. Penós, un equipet que només depèn d’1 jugador, el golejador i que cada vegada es més petit. Si l’encerta guanya, però quasi se li surt del guió. Xavi Alonso a la banqueta i tornen les tanganes. Era previsible. Destralers al poder. A més tots sabiem que amb l’arbrit del parti el Barça no guanyaria, ja era per decret.
POR, MOLTA POR TENEN AL LAMINE. Com que va camí de Messi, han tornat les maneres d’abans. Estan cagats amb un futur negre per un jugador que si tot és normal arrasarà mundialment (ja ho està fent).
Ahir van guanyar la Champions, almenys, un partit que normalment han de guanyar, llàstimosament per 1 gol. Encara no saben que existeix el fora de joc. És com el Barça abans, es posen eufòrics guanyant al Barça, però els títols es queden en color blaugrana.
PD: Empenta per darrere i sense intenció de jugar la pilota. L’empenta és a l’esquena i no esespatlla amb espatlla. És un penal innecessari però molt clar com el d’Eric.
PD 2: Si us plau, la que ve no agafeu el Vinicius. Deixeu-lo córrer per atacar a algú, m’agradaria veure els collons que té. Segur molt pocs. Juga que l’agafaran.
Les tanganes del final:
Jugadors impresentables:
Courtouis 4 punts + 4 punts per xarrar de Negreira i per provocar a Lamine (cada vegada pitjor, ja no en tens prou amb l’Atlètico. Això es diu Fent amics). espera’t quan Lamine estigui recuperat. Aquest noi no oblida i passa comptes sempre. Enrecorde’t de Rabiot.
Carvajal: 4 punts + 4 punts+ 4 punts. Per dir-ho en public, per fer-ho i sobre tot per trencar-te. Ja no tornaràs a la selecció. L’amulet ha fet acció.
Vinicius: 6 punts. Si us plau, a la propera no l’agafeu. Gracies. i 6 punts mes per ‘wapo’ si (si li dic que ve del mono, o cro magnon, o el color que té em poden dir algo, així que wapo es el seu apodo).
Arbitre: César Soto Grado: 1 per penal assenyalat que no és, 1 pel penal no assenyalat que sí és pel Barça, 2 per concedir un gol precedit d’una falta de Huijsen. 3 punts per la dotzena de coces fortes no assenyalades (ni falta) contra el Barça en tot el partit en diferent llocs. total + 7 punts
VAR: Javier Iglesias Villanueva: 1 punt per la falta del gol i un pel penal no xiulat.
TONTO DEL MES: LUNIN, ni jugues, ni comptes per res i a sobre t’expulsen. Has tingut sort, en un altre equip serien 3 o 4 partits.
***************
Sanció a Lunin 1 partit, ho consideren lleu insultar i fer el que van fer, a Hansi 1 partit per aplaudir als seus, a Lewandowski 3 per tocar-se el nas… Si diuen que això no és robar i que el CTA no està comprat… les normes han de ser per igual per tothom, n´hi ha unes per R Madrid i unes altres pels altres.
Hi ha 45 minuts que encara ballen en els horaris d’aquest senyor. No ho vol explicar, no ho vol dir. Això fa molt que pensar. Què pots fer tu en 45 minuts que no vols explicar? Estàs atracant un banc, t’estan posant una ratlleta o uns chutes? Suposo que un polític si el veus amb els ulls vermells o balbucejant ens donarien compte. Crec. Aleshores què queda que no vols donar explicacions. EL POLVET.
El polvet ràpid, a una habitació d’hotel o inclús al cotxe. Si estàs al cotxe no et pots dutxar i si després vas a algun lloc has de fer una ferum de perfum bestial per dissimular la suor de les teves infidelitats.
Contesteu-me a això: Quan vas reaparèixer feia molta olor de colònia?, espero que no fos molt barata.
Número 16: La trencacors.
Aquí li dedico al Mazón a la diablessa sexy, perquè espero que EL POLVET hagi sigut el de la seva vida, ja que 229 persones no ho podran explicar on estaven en aquests 45 minuts fatídics entre les 20.00 i 20.45 hores. (uns diuen 37 minuts i uns altres 60 i inclús 75 minuts ). Amb dutxa o sense. La veritat és que Mazón va desactivar 37 minuts el seu mòbil.
Feliç POLVET
encara que només sigui mental
Heu d’entendre que el futbol com fins ara estava estipulat ha mort. Les coses típiques, el correcte i incorrecta que era anomenat ja ha quedat obsolet. Si les xarxes socials i les noves tecnologies han envaït les nostres vides, els nois de 16, 17 i 18 anys ja han arribat a l’elit. Lamin ha sigut el precursor, però ara ja en les millors lligues hi ha nois de 17 anys en els primers equips, juguen i destacant. I aquests nois tenen les seves regles. Una que pot semblar inofensiva ara, és que no miren la televisió. D’aquí a 20 anys quant valdran els drets de televisió dels partits si la gent ignorant que mira la televisió avui, ja s’ha mort per l’edat?
Com s’atrau l’atenció d’aquesta gent a la caixa tonta? Tenen les seves pròpies normes, que no les nostres. Estem desfasats. Ells van a la seva. Lamin és el primer, però espereu el que vindrà. No sé si en els contractes professionals es regula o no, però Lamine Yamal a les Xarxes:
Quants espectadors tenen qualsevol canal de l’estat e inclús d’Europa. Aquestes xifres segur que no.
Aquest noi menja a part. Espanya és un dels pocs països del món que produeix regularment el que anomenen ‘cromos’. Recordeu que vaig fer un petit post de com està regulada aquestes col·leccions d’imatges, regulades per LNFP .
Està regulat precisament, ja que hi ha històricament des dels anys 40 del segle XX, moltes col·leccions iniciades per empreses de llet, xocolata o qualsevol altre. Fins que va arribar les macrocol·leccions que ara tots coneixem.
Fins ara a l’estat el cromo més car era del Thierry Henry en el seu primer any al Mònaco, sobre els 6.000 euros. Messi en el 2004, el seu primer any uns 5000 euros. Han passat més de 20 anys i van pujant de preu cada any. El primer de Lamine Yamal de Panini MGK 23-24 ja està en 2 temporades al voltant dels 600 euros. Però un cromo de Topps, edició oro 1/1 categoria 9 avui en dia està valorat en més de 15.000 euros. Mbappé el cromo més car has de poder comprar-lo per uns 30 euros com molt, en qualsevol dels equips que hi ha participat. Aquests preus ens està apropant als preus del col·leccionisme dels EEUU.
En 2 anys hi ha més cromos en el món del col·leccionisme de Lamine que de qualsevol altre com Messi o Cristiano en més de 20 anys, i amb uns preus que són inimaginables i que la gent paga.
Les normes les fan ells, i si les persones que els segueixen, són nois i noies com ells, són vàlides. El que diguin les persones carques de 40 o 50 anys els hi rellisca, com és el més normal. Si teniu fills d’aquesta edat ho entendreu. Les ‘rules’ són unes altres, i les fan ells, no les imposem nosaltres, com fins ara. El grau de llibertat, comunicació i de saber el que volen, només acaba de començar, prepareu-vos pel que ve. I Lamine Yamal és el seu cap, però no només en el futbol, sinó en la forma de viure la vida.
Ho accepteu o us aparteu, però no critiqueu, que el que estigui lliure de culpa (com es diu vulgarment) tiri la primera pedra. Si no canviaven les coses el futbol s’estava morint, i aquest noi al cap i quants més el reviuran.
Ja Dormiré: La Fumiga
Aquí a Catalunya potser és el grup Valencià més conegut. Mirant informació d’ells he trobat que havien d’actuar el dia 24 al Roig Arena i ho han ajornat pel dia 30 i un segon concert pel 31 d’octubre. Penso, tinc la intuïció que està perfectament estudiat. Després del dia 29 d’octubre. Estaré molt atent per què pot ser un punt d’inflexió per la protesta contra el Mazón.
Jo no volia parlar d’això, però com aquests dies per desgràcia València està de dol, el dol dura 1 any ja, i espero que els impresentables que el van provocar passin tots per la justícia ja, i si de pas es porten els indecents, impresentables, els fascistes i no sé quins adjectius més dels de Manos Limpias, millor. Ells sí que prevariquen i viuen en una realitat marciana, fumats permanentment.
Veterans ja de la cançó, amb moltes col·laboracions com The Tyets, Abril, Naina, Mireia, Samantha i amb Fiwa Flawas, el seu. Ja dormiré que va ser un èxit aquí a Catalunya.
També penso el mateix: No me rayes, no me, no me rayes.
Podcast: Play in new window | Download
Us donem la benvinguda a l’infern, on els dèbils i porucs no hi tenen cabuda. Si hi entres a les meves pàgines. Si alguna cosa dolenta, molt dolenta has fet, posat a tremolar
El poder de l’amulet.
És un amulet bó, per complir els teus desitjos, per protecció de llocs, però per les persones dolentes o que l’han feta també els hi fa efecte.
