Història d’una placa

La fotografia mostra una placa històrica de senyalització urbana de Barcelona, probablement de l’any 1770. No és un simple element decoratiu: és un dels testimonis del primer sistema organitzat de numeració i divisió territorial de la ciutat.

El més interessant és que podem identificar exactament què diu.

– QUARTEL: el quarter o sector administratiu de la ciutat.
– N.º 4: el número del quarter.
– ILLA N.º 2: la illa d’edificis número 2 dins d’aquest quarter.

La paraula «illa» no es refereix a una illa geogràfica, sinó a un agrupament d’edificis envoltat de carrers, el que avui en dia anomenaríem una illa de cases i es diu així en català. (‘Manzana de casas’ en castellà).

La placa pertany al primer sistema d’identificació urbana de Barcelona, implantat el 1770, seguint una Reial Cèdula de Carles III de 1769.

En aquella època Barcelona estava dividida administrativament en cinc quarts (‘cuarteles’ en castellà):

  • Palau
  • Sant Pere
  • Audiència
  • Sant Jaume
  • Raval

Cada quarter es subdividia  en barris i illes. Aquest sistema permetia identificar les cases i localitzar els seus habitants quan encara no existia la numeració moderna dels carrers.

Aquesta placa es por trovar a:  la confluència d’aquestes tres carrers del barri Gòtic:
– Carrer del Call.
– Carrer de Sant Domènec del Call.
– Pas de l’Ensenyança.
Allí es conserven dues plaques enfrontades: una diu «Quartel nº 3 Isla nº 20» i l’altra «Quartel nº 4 Isla nº 2»,

Estem davant d’un petit vestigi de la Barcelona del segle XVIII. Aquestes plaques són molt valuoses perquè permeten reconstruir com s’organitzava la ciutat abans de les reformes urbanístiques del segle XIX.02

Publicat dins de Imatges | Feu un comentari

256 Anys d’antiguitat

Aquesta imatge te la seva història i demà us la explico.
Sempre us he dit que aixequeu el cap. Mireu al terra, però tambè al cel, a les parets per on camineu, i sobre toto pel centre de la ciutat.

Publicat dins de Descobrir, Imatges | Feu un comentari

Art II: Confiart

Publicat dins de Música | Feu un comentari

Modes i Parets

Com tot a la vida, hi ha modes i més modes. Bones, dolentes, encertades, errònies, vistoses, lluents… Aquí hi haurà una sèrie inicial de 24 imatges. Algunes una mica borroses perquè han estat ampliades.

Són imatges de l’any 2019 i algunes d’elles són de llaunes de refresc, pintades i enganxades a les parets enviant algun missatge més o menys profund, del centre de Barcelona. Algunes d’elles tenen segles d’història i les altres són efímeres i ja han desaparegut totes.

Serie: Art I

i que visqui l’art de la teva mare

Publicat dins de Els Carrers Parlen, Imatges | Feu un comentari

Només una il·lusió

Funky a tope. Tot el bo torna. BSO d’una pel·lícula francesa que estan anunciant ara.
Absolutament una cançó mítica.
Imagination: Just an Illusion

Publicat dins de Música | Feu un comentari

99 Red Ballons

Dedicat als capgrossos d’ahir: BOLES FRDES I BOLES CALENTES. Es indignant.
Cançó protesta del grup alemany NENA.

Publicat dins de 80s, Música | Feu un comentari

Caçafantasmes

Ray Parker Jr li dedica aquesta cançó a tots els madridistes que encara estan buscant fantasmes on no n’hi ha i mentres ho facis, espero que duri molt, el Barça va com una seda. Fins que no es dediquin a admetre els seus errors, entre ells el d’un president senil, pasat de rosca embogit de rancúnia i enveja contra el seus rivals (sobre tot del Barça), d’un entrenador obsolet i envellit que no sap entrenar, uns jugadors idiotitzats i endiosats que només pernsen en ells…

Firmo per molts anys. Ghostbusters

Publicat dins de 80s, Jornada esportiva, Música | Feu un comentari

Oques Grasses: Gràcies

Gràcies
Sensa paraules
Fins aviat

Sort de tu

In the night

Petar-ho

Publicat dins de Música | Feu un comentari

Bicicletes – Blaumut

Cançó inclosa en el top 100 de les cançons en català, que aviat retornaré.
Però aquí está dedicat absolutament a Mbapper i al Real Madrid.

Publicat dins de Música | Feu un comentari

La Moto: Transport

La nova cacera de l’ajuntament. Tots a per les motos.

Curiós: pintada a una porta d’entrada!

La Moto: Pere tàpies

Publicat dins de Grafitis, Música | Feu un comentari

Fer llenya de l’arbre caigut (III)

Això sí que és llenya i la resta són tonteries.
Aquestes fotos donen tot el sentit a aquesta expresió catalana (i no catalana) popular.

0

Publicat dins de Imatges | Feu un comentari

Fer llenya de l’arbre caigut (II)

El carrer mig arreglat amb la llenya al costat.

Publicat dins de Els Carrers Parlen, Imatges | Feu un comentari

Fer llenya de l’arbre caigut (I)

Sort que ha caigut al carrer, però si ho hauria fet en una altra direcció, sobre les cases, amb aquest immens arbre damunt dels seus teulats, no sé què hauria passat. A part del trànsit i del carrer tallat, o sigui res, les víctimes han estat els cables de telèfon i d’internet que envaeixen els nostres carrers i ciutats, travessant de punta a punta l’amplada dels nostres carrers. Uns quants han quedat al seu lloc, però varis han estat arrastrats.

Aquests veïns ho miren incrèduls que tothom hagi sortit il·lès en aquest petit carrer de Barcelona. El que fa la pluja

Publicat dins de Els Carrers Parlen | Feu un comentari

Si es posa a ploure

Pluja i més pluja.
Ahir vaig mencionar en Jermaine, i crec que la seva millor cançó per a mi va ser la que va cantar amb aquella italiana fascinant anomenada Pia Zadora el 1983 · Si es posa ploure ·

Estic fart de pluja i tormentes, portem una semaneta que …

Publicat dins de Música | Feu un comentari

Algú m’observa

Rockwell – Somebody watching me 1984
amb veus del gran Michael Jackson i el seu germà Jermaine

 

Publicat dins de 80s, Música | Feu un comentari

Somriuuuu!!!!

Abril 2019

Publicat dins de Descobrir, Imatges | Feu un comentari

Sempre Joves (II)

Alphaville – Forever Young – 1984

Publicat dins de Música | Feu un comentari

Sempre Joves (I)

Publicat dins de Música | Feu un comentari

Poesia en estat pur.

Antonio Machado es va exiliar a l’inici de la guerra civil i va morir exiliat a França. El primer disc de Serrat dedicat enterament a ell. Hi ha una cançó que va ser força popular a principis dels 70, ‘La saeta’. Poesia en estat pur.

Es mereixeria estar entre les 100 millors cançons en català si estigués en aquest idioma. El 1969 era impossible editar o cantar en català i encara més un poeta que era repudiat pel franquisme. No sé… m’ho pensaré.

Recordeu i gaudiu. No escoltar, cal sentir

Publicat dins de Música | Feu un comentari

La Cançó de guerra

Culture Club – The war song 1984
War, war is stupid and people stupid

No cal dir rés més.

Publicat dins de 80s, Denúncia, Música | Feu un comentari