Si hi ha una cançó que explica el sentiment català, que reflecteix com és un poble, és precisament l’Estaca. Símbol d’una resistència de fa molts anys, recordant uns anys foscos i de repressió que tal com van les coses poden tornar. Un emblema de vida, de lluita, de vida i de morts i inclús de tortures que no hauríem d’oblidar mai.
Hi ha un equip francès que l’Estaca és el seu himne. Existeix l’himne del Barça i el dels Dracs Catalans, del Rosselló. Sublim.
Els que teniu uns anys encara podeu recordar el concert del Camp Nou o de l’Amfiteatre romà de Montjuïc, mà enlaire i encenedor amb flama il·luminant al cel: meravellós i inoblidable. Jo sí que ho recordo, vaig ser-hi, i per això ho explico.
Un dels molts símbols que la joventut no coneix i hem de recordar, per què el perill més gran d’un poble és l’oblit. I cal recordar sempre els Setze Jutges, ell era el 16.
Si jo l’estiro fort per aquí,
si tu l’estires fort per allà
segur que tomba, tomba, tomba
i ens podrem alliberar
Milers de persones cantant: pell de gallina i ulls humits. Busca-ho per internet.
Podcast: Play in new window | Download
Perfect work you have done, this site is really cool with great information.