LES 100 MILLORS CANÇONS EN CATALÀ DE SEMPRE
DEL 91 AL 100
91 – Fins que arribi l’Alba – Els Catarres – 2018 – Barcelona protagonista del video.
92 – Rumba Catalana – Alfred García – 2024 – El molt televisu Alfred, després de tant versionar i aparèixer a la petita pantalla, va tenir aquest èxit que el va consagrar a nivell personal. Lluitador incansable des dels 14 anys que cantava pels bars del Baix Empordà i autopublicava els seus discos
93 – Vine – Edu Esteve – 2021 – Directe de Badalona es pura adenalina i descarada.
94 – El meu avi – Popular. Habanera. Sóc fill de l’Ampordà criat a Barcelona i la cantada d’Habaneres de Calella, era el dia clau per la meva avia i en record a ella. Per molt que els faci mal a molta gent, aquesta ha estat sempre la cançó insígnia del certamen, i qui ho vulgui oblidar, és lliure de fer-ho, però jo no. De fet és el motiu d’aquesta llista: el record i el RECONEIXEMENT.
95 – Crida – Porto Bello & Buhos – 2017. No sé per què, però m’agrada molt. Es d’aquelles cançons que conectes.
96 – Tutu Turú – Siderland -2026 (22/01/26) En cinc dies i directes al top 100. Ja veure’m quan puja.
97 – Sweet Caroline – Buhos – 2023 Sí, ja sé que no ho faria, (adaptacions, recopìlacions, la marató…) però per tot el que signica aquesta cançó ha d’estar aquí. I a més a can Barça la posan sovint.
98 – Dibuix (1979) – La Mula Sàvia (1979) Luís LLach El més íntim i personal una cançò d’amor increïble, amb una sensualitat que no sembla pròpia d’aquest autor. Juga amb la imaginació de l’oient i la Mula, recordant els origens, crítica social i ironia.
99 – No n’hi ha prou amb ser català – Els Pets – 1995 Només per aquest títol ja es mareix el millor, però es que es un troç de cançó.
100 – Catalunya comptat gran – R. Subirachs – 1976 – L’himne dels Segadors, cantat com, ja sigui per passar la censura de l’època o per la seva història, o sonoritat, aquesta cançó ha d’estar present i continuarà estant-hi, representant a un poble i una nació que no se la vol reconèixer. Aquesta versió es va popularitzar molt i amb el pas dels anys, l’original va acabar sent l’himne oficial de Catalunya, representant-nos allà on anéssim, gràcies a la difusió de Subirachs d’aquest emblema.
