Any 1963. Segurament ningú dels que esteu llegint aixó havia nascut encara. Un petit disc apareix al mercat amb una cançoneta anomenada Al Vent. És l’experiència d’anar de Xàtiva a València en moto. I es venen 40.000 còpies. Una bestiesa per aquella època.
I tots / tots plens de nit / buscant la llum / buscant la pau / buscant a Déu / al vent del món.
És una cançó tant inofensiva i tan ben feta, que s’ha tornat un himne avui en dia. Perseguida i temuda per la dictadura. El vent reflecteix la llibertat, de les persones, dels migrants que es juguen la vida. Més actual i viva que mai.
Podcast: Play in new window | Download
