Foto de Juny del 2003
Ja no hi ha taquilles per anar a fer cua i comprar les entrades per entrar, com fa ja molts anys. Aquí és estiu i mànega curta. Destaca una de les poques fotos que existeixen d’Antoni Gaudí.

Foto de Juny del 2003
Ja no hi ha taquilles per anar a fer cua i comprar les entrades per entrar, com fa ja molts anys. Aquí és estiu i mànega curta. Destaca una de les poques fotos que existeixen d’Antoni Gaudí.

En una de les meves passejades per la ciutat, el 17 d’octubre de 2019, em va cridar l’atenció aquest precinte. És l’escut pirata del Clos del 2004 quinze anys després. És l’escut il·legal de la ciutat que va canviar sense dir res a ningú ni fer el referèndum obligatori i vinculant que s’ha de fer per poder tocar l’escut de la ciutat… però quinze anys després!!!!

Jo em pregunto aprofitament perquè estava el rotllo en el magatzem i va, l’aprofitarem o malbaratament perquè han estat 15 anys utilitzant un munt de material obsolet i no legal ni permès encara que hi ha alguns llocs que encara el tenen. Quan material han malbaratat imprès o inclús destruït? Senyors les lleis s’han de complir i el Sr. Clos no ho feia. Algú se’n recorda d’ell? Jo sí. Ni oblido ni perdono.

Imatges del 2021. 18 anys després.
Us poso aquestes imatges perquè podeu comparar la Sagrada Família de l’any 2003 amb:
Dia de Sant Jordi (23 d’abril), de passeig per l’Avinguda Gaudí. Com podeu comprovar amb la típica paradeta de venda de roses. Molta gent encara portava mascaretes, després de la pandèmia de l’any passat per la Covid, que a poc a poc s’ha anat perdent, però durant uns mesos llargs, la gent encara es protegia, sobretot la gent gran. Mai sobra.

Aquí es veu més clar la part central que s’està construint. Des del carrer Marina és més visible. Foto del 10 d’octubre.

Passejant el juliol de 2014 vaig fer aquesta foto:

A aquesta ciutat li sobra el gris i li falta molt de color.
Completament d’acord. Fa uns anys vaig fer una cerca de tots els edificis de color blau que trobés a la ciutat. Ho va motivar tot l’edifici Blau del Fòrum, el triangular, que ara és un museu, concretament el Museu de Ciències Naturals. La meva decepció va ser molt grossa. A penes mitja dotzena d’edificis eren blaus i de colors vius i bonics molt pocs.
Vaig arribar a la conclusió de què Barcelona és una ciutat grisa i de poc color, en definitiva molt avorrida. Les úniques notes de color, moltes vegades les proporcionen els grafitis que es fan en parets, que moltes vegades són mig derruïdes i cercant espais industrials i apartats.
Però avui he trobat en una petita plaça de Sarrià, 6 cases petites que son de 6 colors diferents, entre ells un parell de colors molt vius i llampants, que poques vegades he vist. Em recorda les cases de l’Havana que surten en els videoclips o pelis. Al menys una mica de color a la Plaça Sant Vicenç de Sarrià.

Fa goig
Evidentment, el més visible de la plaça és senzillament la Sagrada Família en sí. Diferents fotos per veure-ho.

Podeu comparar que falta tota la part central ja construïda i que sobrepassa l’alçada de les torres ja construïdes.


Durant el mes de desembre fins al dia abans de Nadal, hi ha la Fira, tant aquí com a la Avinguda de la Catedral, que anomenen Fira de Santa Llúcia. La gent va a fer compres i a passejar, sobretot a les hores que no fa tant fred.
Amb les fotografies ja n’hi ha prou. Qui vulgui entendre…


Fotos del 2 de desembre de 2003
Quan ha canviat la Plaça i els entorns de la Sagrada Família?
Home estàtua.
Eren altres temps, molt més fàcil de guanyar-te la vida al carrer amb música i fent d’estàtua. Els entorns i el carrer en si ha canviat completament. Ara l’ajuntament ho ha regulat i només els autoritzats ho poden fer, sota pena de fortes multes. T’has de registrar o si hi ha plaça, lloc, hores… no és fàcil.

Barcelona amb aquestes coses s’ha regularitzat massa, et diuen el que has de fer, quan, com i a quines hores, el volum, les aglomeracions, aquí sí aquí no…
Quan regules d’aquesta manera i a gent creativa, que molts van o venen, s’estan i se’n tornen, estàs discriminant a molta gent i artistes.
Des d’aquestes dades, el 2003, ha començat una transformació i manipulació dels espais de la ciutat, que cada vegada van a pitjor. Un petitet exemple, la supressió dels xamfrans a molts carrers de l’Eixample com al carrer Aragó, per treure espai als cotxes i a l’aparcament. Un exemple actual, les barbaritats de la Avinguda Meridiana, que complica l’entrada i sortida a la ciutat. Autèntiques barbaritats…

Camí a casa vull ser lliure, no valenta

Completament d’acord, és un dret inherent a les persones i no una aventura.
Niu de llibres de Torre dels Frares
agafa
llegeix
retorna.


A part de llibres clàssics de tota la vida, tambè hi han escrits i llibres auto editats, dels quals jo en vaig agafar un.
La fascinació que provoca els grans felins en el zoo de Barcelona.

Compro Almas / Animes

A quin preu? Crec que cada vegada és més barat vendre la teva ànima per aconseguir quelcom, i també cada vegada es venen més aviat amb menys anys.
A l’última finestra del primer pis hi ha un vestit vermell penjat. Es una iniciativa que es va posar en marxa fa un parell d’anys per protestar contra la violència masclista i la mort de dones i nens en mans de les seves parelles.

Fes clic en el logo de Vestits Vermells i aniràs a l’Associació.
Imatge de juliol de 2019
Fa uns anys es va popularitzar l’enganxar llaunes de refresc pintades a les parets, amb missatges, normalment positius al barri del Raval de Barcelona. Tinc varies propostes que ensenyar, avui una d’elles.
També hi posaven dibuixos, calaveres i estris varis. Ja ho anirem veient.

Quiero llevarte donde nunca llegaste
Vull portar-te a on mai vas arribar.
(Depenent del sentit en què ho llegeixis potser bo o dolent, cadascú que esculli)
Passejant pels carrers de la ciutat es poden veure coses molt curioses com aquestes.
Menys mirar el mòbil, menys Amazon i més llegir i més follar.
Quanta raó tens amic :-).


Quan Pau Gasol va tornar a Barcelona amb el número 16 del Memphis. Dedicat a FloPer, ho vam fer primer i millor.


Orígens medievals / construcció primitiva (s. XI–XII)
Existeixen restes amb tècnica opus spicatum que indiquen una construcció d’època romànica / alta edat mitjana. No són “propietaris” moderns, però situa l’edifici ja actiu en època medieval.
Frares de Sant Jeroni (documentat des de 1457)
La masia figura el 1457 com a propietat dels frares de Sant Jeroni (Sant Jeroni de la Murtra), que l’utilitzaven com a casa de repòs i com a masia vinculada al convent. Aquest vincle és l’origen del nom «Torre dels Frares».
Pere Solivellas — 1551 (propietat particular temporal)
Hi ha documents que indiquen que l’any 1551 Pere Solivellas va passar a ser propietari. Posteriorment (1572) la finca torna a estar en mans dels frares segons les mateixes fonts locals.

Retorn als frares — 1572
La propietat sembla tornar a l’orde religiós el 1572; a partir d’aquí la finca continua vinculada als frares fins al segle XIX.
Època moderna (s. XVII–XVIII) — ús conventual i canvis arquitectònics
L’edifici protagonitza ampliacions als segles XVII i XVIII; en documents i tradició apareix també el cognom Can Vestit (família que en algun moment va ser vinculada / posseïdora en el segle XVIII segons estudis locals). Aquí ja hi ha pas gradual cap a usos particulars i mencions a propietaris laics. forumgrama.cat+1
Desamortització (1835, Mendizábal) — expropiació i venda
Durant la desamortització de Mendizábal (1835–1837) els béns de l’orde (frares) foren nacionalitzats i la finca va sortir a pública subhasta. Les fonts indiquen que la finca es va vendre per parts; a partir d’aquí entra definitivament en el registre privat (propietaris particulars).

Segle XIX–XX: successió de propietaris particulars (llacunes en fonts públiques)
Diversos articles i arxius locals apunten a canvis de propietat i reformes (la masia va passar per diversos propietaris particulars i es va anar degradant). No he trobat una llista pública i completa amb tots els noms i dates de transmissió per aquest període en les fonts obertes consultades — aquesta és la principal llacuna.
Finals del segle XX – inicis del XXI: degradació i últimes propietats conegudes
El mas sovint apareix en articles locals com a propietat privada (en estat ruïnós) i amb intervencions administratives puntuals. No hi ha, en les webs consultades, una relació pública exhaustiva (noms i dates) dels últims titulars registrals.
Iniciatives comunitàries i associació (2021–2025)
Des del 2021 existeix l’Associació Torre dels Frares – Can Vestit (entitat civil registrada) que actua com a impulsora de la recuperació i conservació; això no implica propietat registral — és una entitat que promou la recuperació i sovint col·labora amb l’Ajuntament i amb els titulars. (Dades de l’associació registrades a la Generalitat).
Però no us preocupeu, aquí n’està la solució. Per alguns, perquè el barri continua sent molt inaccessible pels barcelonins. Però qui vol parlar d’especulació i d’elitisme en un barri que molt pocs s’hi perden. A Diagonal Mar hi vas poc, si de cas per curiositat alguna vegada per veure-ho. Van fer expressament el metro del Maresme – Fòrum que va ser inaugurada el 7 d’octubre del 2003. Una parada de metro que havia estat reivindicada pels veïns des de feia molts anys, però quan la van tenir, molts d’ells ja els havien fet fora del barri. Molt idíl·lic i poètic. Si els nou-rics de Barcelona no s’haguessin desplaçat fins al Fòrum, ves a saber quan s’hauria construït.
I a més, se’ls hi estava fent un tramvia, quasi en exclusivitat per a ells. Recordeu que anava de Plaça de les Glòries cap a Sant Adrià. Fa pocs mesos que s’ha unit la part central de les Glòries a Francesc Macià.

Aquesta és la Barcelona de l’especulació, dels diners i del model de sostenibilitat que no volem. Mentre a uns ens ho neguen, als altres se’ls hi permetia tot, i fer aquests monstres i la beneiteria del Fòrum una altra marca d’identitat que no necessitaven ni volíem.
El Fòrum va ser l’excusa perfecta per fer expropiacions i fer vendes multimilionàries i construccions absurdes, per enriquir a uns pocs. Tots sabíem el barri del Besòs el degradat i oblidat que estava, però haurien d’haver arreglat aquell barri sense fer fora a la gent.

Després de 2 dècades encara no s’han donat explicacions de les despeses i les pèrdues milionàries que es van produir.
A qui li interessa avui en dia, ja ningú se’n recorda, però jo NI OBLIDO NI PERDONO.
PD Totes les fotos dels 5 post són d’octubre del 2003.
Avui fa només 8 anys que es va publicar aquesta cançó. No sembla que només tingui 8 anys d’antiguitat, sembla molt més pel transcendental i important que s’ha convertit en el sentit popular d’un poble i un país; al nivell del Boig per tu o l’Empordà.
Tant és, que és la cançó de l’anunci de la derrota de la final del Barça femení, motivant que aquest any sí, i de la Marató d’aquest any de TV3 contra el càncer, lluita que reflecteix per complet la lletra en solitari i en col·lectiu.
Cançó motivadora, oda a la resistència i a la superació personal i col·lectiva. Emocionant i emocional, balada que transmet valors i sentiments en grans dosis. Si sou de fora i no la coneixeu, no us la perdeu i si sou d’aquí, torneu-la a gaudir.
«Quan has tocat el cel
i sents a prop l’infern
camines sense fe,
sense destí,
sense saviesa…
… Tornarem a ser grans, hi tornarem
quan sortim d’aquesta tempesta…»
BRUTAL !!!
Podcast: Play in new window | Download
Aquesta masia, inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, representa un llegat cultural incalculable, coneguda com a Can Vestit. Els seus orígens són del s. X amb els primers assentaments pagesos a Montcada.
Benet Vestit el va cedir als frares del Monestir de Sant Jeroni de la Murtra i ha sigut un centre de la Inquisició en l’època dels Reis Catòlics, amb la desamortització l’any 1835, d’aquí el nom de Torre dels frares.
Coordenades: 41.476219, 2.194765.
Direcció aproximada: Carretera BV-5001 (carretera de la Roca), km 6,5 — paratge davant a la depuradora de Montcada.

