Música Tradicional Catalana.
Crec que la música en català, i catalana, mai no havia experimentat un creixement i promoció tan brutals com en els últims 5 anys. Tot i que a Spotify no surt cap cançó en català, entre els 10 primers més escoltats en el 2025, sí que hi ha intèrprets catalans; això no vol dir que a les llistes populars de moltes emissores de ràdio no hi siguin aquestes cançons, surten moltíssimes. Són les cançons que voten popularment els seus oients.
La presó del rei de França, no és una història real documentada, sinó una història possible, basada en experiències comunes de l’època, que explica una història trista i senzilla, com moltes cançons populars antigues, pensades per ser recordades i cantades fàcilment.
La cançó parla d’un jove, sovint un soldat o presoner, que es troba tancat a la presó del rei de França. Des de la presó, expressa el seu patiment i enyorança, sobretot per la mare (o de vegades per la família o la terra). Se sent sol i desemparat.
Lamenta no poder veure la mare abans que mori o no saber res d’ella i accepta el seu destí amb resignació, sense rebel·lar-se. No s’explica exactament què ha fet per ser empresonat: això és típic de la tradició oral, que se centra més en l’emoció que en els detalls.
Amor filial, especialment cap a la mare, la duresa de la presó i de les guerres antigues, la idea que el patiment personal forma part de la vida i que comparteix emocions col-lectives.
La cançó podria venir de l’època dels conflictes entre Catalunya i França, sobretot entre els segles XVII i XVIII. En aquells temps hi havia guerres freqüents a la frontera, Soldats catalans capturats per exèrcits francesos i joves allunyats de casa durant anys.
El “rei de França” no és tant una persona concreta, sinó el símbol del poder estranger que empresona i la repressió constant que ha patit Catalunya al llarg dels segles.
És una cançó de transmissió oral: passava de boca en boca,molt poca gent sabia llegir i escriure. Calia fer cançons fàcils d’entendre en clau de país i fàcilment memoritzables per a la gent que treballava al camp de sol a sol o vivia precàriament a la ciutat esclavitzada pels senyors feudals. Cada poble o família podia canviar petits detalls, per això hi ha diverses versions, però totes mantenen la mateixa emoció de dol i pèrdua.
La versió que he posat és la que va popularitzar la Companyia Elèctrica Dharma fa un munt d’anys, festiva i d’esbarjo, però no té lletra, perfecta per a festes populars i balls. És la demostració perfecta que es pot actualitzar gairebé qualsevol cançó.
Estic completament d’acord que sigui una de les 25 millors cançons en català, però hi ha una altra cançó igual de presons i encara més cruel i dolorosa que és la Presó de Lleida, que durant molts anys, molts grups folk de Catalunya l’han anat recuperant com El Pont d’Arcalís, Serrat o Marina Rossell, entre altres.
Mai hem d’oblidar les nostres arrels, sense elles mai no comprendrem la situació actual de bonança i prosperitat i dels qui ho han fet possible.
Número 16 de les 25 millors cançons en Català sense jerarquía segons ChatGPT
Podcast: Play in new window | Download
