NOVETATS AL WEB – SOL-LICITUTDS
- Ja us podeu registrar, activada l’opció per fer-ho després de demanar-m’ho diverses persones.
- Posaré setmanalment un reportatge fotogràfic anterior e inclús de persones i cantants que hagi fotografiat…
NOVETATS AL WEB – SOL-LICITUTDS
S’està parlant molt que el partit Villarreal – Barça pot adulterar la competició, ja que es juga a Miami el que és considerat un camp neutral. Encara que els dos equips rebran un munt de diners.
Ningú ha parlat de l’adulteració de la competició, quan ahir, en el seu propi camp, el Baxi Manresa va jugar contra el Hapoel de Tel-Aviv israelià. El partit es va jugar a porta tancada, per l’alt risc del partit. És una vergonya que la competició ‘per protecció’ de l’equip visitant, tanquin un estadi i no contemplin per exemple l’expulsió dels equips israelians, com hauria de ser. És vergonyós. Si hi havia algun problema de seguretat és precisament pel visitant, no de l’equip local. Qui restaurarà econòmicament les pèrdues del Baxi. Vergonyós.
El meu fill juga una competició de 16 equips. Després de les reestructuracions de la Federació va començar amb 15 equips i a la jornada 2 ja s’han donat de baixa 2 equips més per falta de jugadors. Al final queden 13 equips. A poc a poc, es veu el mal que ha fet la reestructuració dels equips exactament per l’edat. Espero que surtin les dades oficials de nois i noies federades aquest any. Encara que diuen només els que comencen la competició no els que les acaben, que ja són diverses dotzenes de nois menys.
La falsedat dels diners. Si afecta el futbol professional sí que afecta, els altres esports no i al futbol base que es fotin. Tres exemples iguals de tractament, amb diferents resultats.
Vaig començar intentant guanyar-me la vida amb ell com a mitjà de comunicació i no ho vaig aconseguir. Estava dedicat al teatre i a la música. I anava a quasi tot arreu acreditat per les agències de teatre i música de Barcelona i alguna de fora: Focus, K, Balanyà i molts de teatres i organitzacions de música i teatre en l’àmbit individual que no utilitzaven agències de comunicació: totes menys una: l’Ajuntament de Barcelona, amb Joan Clos al seu front. Un dia d’aquests ja us explicaré la meva relació amb el pirata.
Estava construint un fons documental i fotogràfic de cultura de la meva ciutat que estimava i adorava , única al món. Quasi qualsevol acte cultural sortia publicat al meu mitjà, i n’estava creant una extensa documentació fotogràfica amb més de 5000 fotografies publicades, accessibles i gratuïtes entre els anys 2004 i 2009. Tenia el blog de cultura barna21.com i el blog germà barnaturismo21.com que anava ja destinat a fer fotos a la ciutat i de carrer, que mai he deixat de fer amb més de 10.000 fotografies més de la nostra ciutat.
Escrivia en castellà. El 2003 i 2004 no hi havia traductors i el que volia era que la gent m’entengués. A poc a poc van començar els traductors i ara finalment les IA. Això implica que les traduccions ara poden ser quasi instantànies i que llengües minoritàries poden tindre ara difusió internacional. El contingut preval sobre l’idioma de parla.
Si llegiu el post de Cultura i subvencions, entendreu que al final ho vaig deixar alguns anys. Al tornar vaig decidir fer-la més com un blog de fotografia, amb imatges de Barcelona. Un altra vegada vaig superar a poc a poc vaig superar les 10.000 imatges. Vaig posar un Barri oblidat de Barcelona al mapa, El Carmel i per extensió els barris adjacents de La Clota, El Coll i La Teixonera.
Com sempre continuava amb Creative Commons i deixant utilitzar les meves imatges sense fins comercials. He estat diversos anys fins que al final he decidit fer el que jo vull, com vull i per qui jo vulgui. (Aquí Yoast entraria NOOOOOOOOO redundància, penalització a l’infern !!!!! Google no vol això per indexar-te!!!!!!! Saps que li dic a Google? Una altra redundància, QUE EL BOMBIN.
Al final estàs més pendent del que diuen i fan l’altres, que el que realment és el teu estil i la teva forma de fer. Si no vull posar fotos en aquesta entrada, per què ho he de fer? Doncs au, coses abstractes, imaginatives o logos de la pàgina… coses innecessàries que no vull posar.
Així que ara les fotos són amb marca d’aigua, qui en vulgui una que la demani i si no que porti la marca. No sé si amb IA es pot treure, suposo. Però si enganxo algú… ara no doncs el permís a ningú. Estic fart que em prenguin el pèl, que facin el que vulguin. Que per pocs diners, tal, qual o més enllà. Així que a partir d’ara em queixaré del que jo vulgui. Sigui qui sigui i peti qui peti. I de pas una afició meva el futbol miraré aquest any els àrbitres, l’any que ve faré una altra cosa.
Fotos 24/02/06
Escrita juntament amb Lluís Serrahima en 1971 després del defenestrament de Rafael Guijarro. Va caure des d’un sisè pis, mentre la policia estava escorcollant el seu habitatge. Eera un estudiant madrileny i reconegut antifranquista. Convertida en himne immediatament va abanderar la cançó protesta.
Maria del Mar Bonet, un dels components dels 16 Jutges, cantautora mallorquina amb una llista de premis i reconeixements més llarga que la seva trajectoria, ha defensat la llengua catalana i les seves raels folks i marineres.
Podcast: Play in new window | Download
FA 20 ANYS: 05 / 10 / 2005
FICEB’05 II
Amb la presentació del Festival Internacional de Cinema Eròtic de Barcelona FICEB, estic acreditat, i vaig anar a la roda de premsa de Celia Blanco, entre d’altres. A poc a poc he anat fotografiant el bo i millor dels pornstars nacionals i alguns internacionals.
Des de 1997 el festival se celebrava a La Farga de L’Hospitalet, i per desavinences pel tipus de festival amb el grup municipal el 2006, es va decidir no renovar la concessió i el 2008 va celebrar l’últim festival. El festival era considerat com el més complet i important de la categoria i reconegut a escala mundial, amb projeccions, espectacles en viu, vendes, estands, convencions i rodes de premsa. Volien promocionar el negoci del cinema d’adults a l’estat. L’últim el 2008 es va traslladar a Madrid i en poques sessions acabà desapareixent (2013-2025 només 3 edicions). Ara Barcelona ha volgut recuperar el Festival i el novembre de 2024 va celebrar la primera edició del recuperat Festival.
En vàries edicions es van vendre més de 50.000 entrades en els 5 dies de FICEB. Venia gent de tot el món, i a més, productores, actors i espais audiovisuals de tot arreu. Negoci per hotels, restaurants, i molts establiments, per l’encant i l’atractiu de la ciutat. Una gran pèrdua per culpa dels estrets de mires, que no haurien d’accedir a prendre decisions mai, sempre prenen la pitjor. La fi de festa es feia al Barceló Sants, el que hi ha al costat de l’estació de Sants i hauríeu de veure l’ambient i el supersopar que se celebrava.
Celia Blanco
Dret Fonamental a l’Empadronament.
En pocs dies m’han dit el mateix 3 nois joves o parelles que conec. Vull saber si això és possible.
He parlat amb diverses persones que diuen amb tota la naturalitat del món, que els hi han llogat un pis, però no tenim dret a empadronar-nos. Com que són joves que vivien amb els pares o en una altra situació que a ells fa que no els hi importi. No hi ha problema. Normalment, són d’aquí, per què els de fora, els hi costa molt més trobar lloguer, inclòs fregant la discriminació moltes vegades.
Si no estàs empadronat, no tens dret a l’escolarització dels nens ni targeta sanitària imprescindible. És un pas fonamental perquè estiguis assistit per les institucions i per rebre possibles ajudes i subvencions. Només hi ha uns supòsits que no se’t permet empadronar. A part de renovar DNI, passaport… en fi.
No confongueu, el dret a estar empadronat no et dona de per si a tindre papers i poder treballar, no estem parlant d’aquest cas, que també, sinó de nois i noies d’aquí que se n’acaben d’anar de casa i viuen amb la seva parella i estan treballant els dos (sinó oblidat, no t’ho lloguen ni ebris) i ja estaven farts dels abusos de la gent que lloga habitacions, que ja arribarem un dia a parlar d’això i encara menys volen que t’empadronis allà, amb ells.
Si no es compleixen aquests supòsits, no es poden negar.
Si hi ha un contracte de lloguer, privat, o per immobiliària hi ha d’haver:
La falta de la documentació de la Fiança, que moltes vegades no donen i ho han de fer, ja implica una irregularitat, ja que els diners no els té una institució que sí que està habilitada per fer-ho i això implica que ho té un particular o la immobiliària. Això sol implicar que ja has vist prou els diners, ja que a l’hora de donar-te’ls buscaran mil i una infraccions o coses que no estan bé al pis per no donar-t’ho. Si està a l’Incasol, ho han de demostrar, no només de paraula.
Aquest detall és important, per què ja t’està indicant que molt probablement el lloguer que t’estan fent és irregular i no declarat a Hisenda. Sobretot en els contractes de lloguer d’habitacions, que està molt normalitzat que només sigui de paraula.
Un lloguer normal no pot posar que no es permet l’empadronament de cap persona en el pis. Si en anar-te a empadronar amb el contracte et diuen que hi ha gent allà, la pots donar de baixa, no han de ser-hi.
Què necessites per donar-te d’alta en l’empadronament de la teva ciutat?
Pots empadronar-te si no compleixen els cinc supòsits que no ho permet:
Sí. Encara que ho digui el contracte.
Et poden fer fora si t’empadrones? No ho haurien de fer, les clàusules que són il·legals o no pertinents, encara que estiguin firmades, no són d’obligat compliment. També pot ser declarada com una clàusula abusiva, ja que tu no pots negociar-la ni influir sobre ella (o l’acceptes o no tens pis). S’entendran com a clàusules abusives totes aquelles estipulacions no negociades individualment i totes aquelles pràctiques no consentides expressament que, en contra de les exigències de la bona fe, causin en perjudici del consumidor un desequilibri important. Moltes vegades firmes contractes estàndard, sense llegir la lletra menuda. Estàs tan content… ja tens pis.
Si una clàusula queda declarada abusiva, queda automàticament eliminada del contracte, sense que afecti la valides de la resta del contracte. Article 83 del TRLGDCU
Si tens contracte no vol dir que aquest contracte estigui registrat. Has de demanar papers i si no te´ls donen és que probablement hi ha una cosa fraudulenta. Penso que els contractes de lloguer s’han de presentar a Hisenda, ja que són Béns Immobles a declarar.
Conclusió: Si l’arrendatari es nega a empadronar a les persones que lloguen el pis sense un motiu legal, poden rebre sancions tant administratives, com monetàries i multes, tant dels ajuntaments com Hicenda. Ja que un dels motius més habituals es no declar-ho a Hisenda.
Pots empadronar-te sense el permís de l’arrendador? Sí
Només has d’anar amb el contracte de lloguer i si tens domiciliat algún servei com: aigua, gas, llum, telefonía, internet…
A mi no em van fer preguntes, contracte de lloguer, sol·licitud omplerta, ho segellen i ja està. L’Ajuntament de Barcelona al moment et donen papers al moment que ho acrediten. És més, vaig empadronar a unes persones per ajudar-les i els hi van demanar més papers a elles, que a mi que només em van demanar el contracte.
Penseu que pels nou vinguts és important la residència, ja no només per la targeta sanitària o l’escola dels fills, sinó de paperam del banc i comptes per poder cobrar o rebre subvencions, tindre número de mòbil…
Això és la justícia que tenim en aquest país, molt recent, menys d’un any:
La LAU Ley de Arrendamientos Urbanos modificada el 2023, en tota la llei no surt ni una sola paraula de ‘empadronar’ , ‘padrón’, ‘empadronamiento’. La llei això no contempla un dels drets bàsics dels éssers humans.
Penós. La llei no es vol fer la pregunta de per què volem un pis?
Per pertànyer a un lloc, una ciutat, un país, amb la gent que vols, t’estimes i t’estimen, i tot això sense res que puguis dir: JO SOC D’AQUÍ AMB ORGULL. La teva pròpia identitat comença amb el lloc al qual pertanys, i et desenvolupes i creixes d’acord amb ella.
Formulada la pregunta per escrit a la Generalitat de Catalunya, en aquest cas a Mobilitat i Transport, Gestió de Trànsit.
3.- Per quina llei i articles els cotxes de la policia municipal poden llegir i posar multes en el seu defecte, sense haver-hi infracció prèvia. I concretament de l’ITV.
La increïble contestació ha sigut:
Respecte la darrera qüestió, haureu de portar a terme la corresponent consulta a l’autoritat municipal corresponent, al tractar-se un assumpte de la seva competència.
A la Generalitat li roben dades o es deixa manipular per altres entitats i no ho saben? No saben com un agent municipal accedeix a unes dades confidencials de la Generalitat, sense la meva autorització i em contesten que a ells tants se’ls fot? De veritat?
I donant més voltes al mateix també vaig formular un altre pregunta:
4.- Com l’Ajuntament ha accedit a les meves dades de la Generalitat sense la meva autorització expressa
I la contestació és la mateixa, la callada per sistema.
MOLT MALAMENT.
JA HI TORNARÉ
Ho he fet malament: He de fer un escrit, una pregunta i una a la setmana.
Per exemple:
1.- Pot l’Ajuntament de Barcelona accedir a dades confidencials d’un ciutadà que estan incloses i protegides en la Generalitat de Catalunya, com són les dades privades de l’ITV i protegides per la confidencialitat i la llei de Protecció de dades? Aquest a Trànsit.
Sobre la mateixa qüestió:
2.- Pot considerar-se un delicte l’accés a les meves dades personals allotjades a la Generalitat de Catalunya per part de l’Ajuntament de Barcelona sense la meva autorització expressa? Aquesta Justícia.
.
Una pregunta una resposta.
A veure si es poden escapar
Donem massa coses fetes que poden no ser correctes.
Jo vull preguntar. Jo vull que em contestin.
FA 20 ANYS
Dins dels actes de presentació del FICEB’05
FICEB’05 I
Fa 20 anys, exactament el 4 d’octubre es va presentar aquest llibre al FNAC, amb alguns convidats il·lustres com el Nacho Vidal, que junt amb la Factoría Lapiedra i alguna top més, estaven a la boca de moltes persones d’a peu. Ara llibre completament descatalogat i de culte, per a molts seguidors que té el gènere.
Nacho Vidal
Futbol base o formatiu és considerat tot el que sigui federat, amateur i fins als 18 anys, inclosos, que és el 3r any de juvenils.
Als juvenils és l’última etapa, encara que hi ha equips juvenils semiprofessionals que són categoria A (Aficionats o amateurs en vers la P o professional) (vegeu posts anteriors).
De jovenets comencen al futbol 7 de prebenjamins, benjamins i alevins. Passen al futbol 11 amb infantils, cadets i finalment juvenils dels 7 anys aproximadament als 18. Un camp de futbol normal d’11 jugadors contra 11 jugadors al llarg del camp, i transversalment en surten 2 de 7 contra 7 jugadors.
Els grups estan composts per 16 equips, que juguen tots contra tots en un màxim de 30 partits per temporada (hi ha grups de menys participants o equips que deixen la competició).
Excepte a juvenils, que hi ha més categories superiors, ja que es comencen les divisions nacionals, la màxima categoria és la Divisió d’Honor, on els 16 millors equips de Catalunya competeixen entre ells i tots els camps. Hi ha un campió, que normalment quasi sempre és el mateix a totes les categories i després un grupet exclusiu de 5 o 6 que li vol prendre el tro al Barça. La composició bàsica diguem que són en totes les divisions d’aquests 8 equips, i n’hi ha 8 mes que 4 d’ells es queden a la divisió i els altres quatre baixen.
Dels 4 que baixen cada un d’ells va a un dels 4 grups de Preferent que també són 16 equips. Els campions d’aquests 4 grups pugen a DH i el 4 últims baixen a Primera Divisió als setze grups que hi ha a Primera. Els setze campions de Primera Divisió pugen a Preferent i els quatre últims baixen a segona, en teoria.
A Juvenils per exemple no hi ha 64 equips, sinó només 52 aquest curs 25-26. A cadets sub 16, 27 cadets sub 15, 18… No hi ha qui s’aclareixi, ja que a sobre abans es competia per categories, per exemple a cadets no hi havia ni sub 15 ni sub 16, de primer o segon any estaven tots barrejats, ara va per edats.
Això ha suposat que varius equips hagin desaparegut, a causa de la dificultat d’equiparar els jugadors només d’un any determinat. Abans feies 5 de segon any, que són els grans i el resta de primer any. Això si ho ha complicat tant pels nois, imagineu per les noies, que hi havia grups que no s’han pogut fer per falta de noies. Coneixem moltes jugadores en edat cadet, que jugaven a juvenils, davant la impossibilitat de muntar un sol equip de cadets barrejades d’edat. Si tens un grup de 30 nois o de noies per exemple de cadets, entre 15 i 16 anys, pots fer un equip bé, però si n’hi ha 16 d’una edat i 14 d’un altre no ho pots fer. Perds l’equip que ja tenies. Per això ara no us sé explicar com funciona la segona divisió. És impossible saber-ho.
Per això, no us estranyeu que quan surtin les dades de federats aquest curs 25-26, el nombre de jugadors sigui inferior als 203.000 del 24-25 l’any de l’efecte boom de Lamine Yamal. S’han perdut molts equips pel camí. Essent el número clubs el mateix o quasi el mateix.
Un exemple fa 3 anys quan estàvem a Infantils del Sant Andreu hi havia fins a l’equip O (A, B, C, D, E, F, G, H, I, J, K, L, M, N i O) ara, aquest any en tenen 8 en els dos grups, sub 15 i sub 16 en lloc dels 15 que ja tenien. S’ha de reconèixer, que aquest club, a part de ser-ho també és una escola de futbol com a tal. Per això aquest nombre tan gran d’equips. I no només competitius com la immensa majoria de clubs, que també ho són. Tenen diversos equips top i estan a 1a RFEF.
Està molt bé que s’apliqui la llei, però encara no em contesten la qüestió fonamental que trobo és la més interessant. Si tenen el permís de la llei per fer-ho i ho poden fer els ens locals com els ajuntaments, encara que ho tramiti la Generalitat i altres multes que són per exemple d’aparcament en molts pobles ho tramita la Diputació, però la multa és de l’Ajuntament., per què utilitzen documentació que no són seus? Aquesta resposta és de gestió de Trànsit i anava dirigits a ells.
Em diuen en la segona resposta exactament el mateix que en la primera:
Hola,
S’ha donat aquesta resposta a la teva gestió amb codi: TVXJxxxxx-x
Bon dia,
Us fem avinent que d’acord amb el que estableix l’article 84,4 del Reial decret legislatiu 6/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei sobre Trànsit, Circulació de Vehicles de Motor i Seguretat Viària, al regular les competències per sancionar, tot i que la sanció per la infracció de normes de circulació en vies urbanes correspon als respectius alcaldes, les infraccions relatives al Títol IV del Text Refós de la Llei de Seguretat Viària, corresponents a la documentació del conductor i del vehicle, així com les infraccions relatives a les condicions tècniques del vehicle i les infraccions de l’assegurança obligatòria, seran instruïdes pels serveis territorials del Servei Català de Trànsit, i seran sancionades dins del territori de Catalunya, pel director/a del Servei Català de Trànsit, encara que la denúncia hagi estat formulada per agents de la policia local o del cos de vigilants del municipi en qüestió.
Respecte a la darrera qüestió, haureu de portar a terme la corresponent consulta a l’autoritat municipal corresponent, en tractar-se un assumpte de la seva competència.
Salutacions,
Servei Català de Trànsit
1-Però senyors, torno a dir, que sí l’efectuat un agent de la policia local, per què no utilitza paper de l’ens local i utilitza paper de la Generalitat suplantant a un altre cos policial. Per què suplanta la identitat d’un altre estament i no utilitza el seu propi full de multes si estan autoritzats.
2.- Trànsit ja em va contestar, aquest escrit anava a Justícia, que m’aclarissin aspectes legals i em diuen el mateix. Ho estan fent malament i ho saben.
Aviat la pregunta serà més directa i aclaridora.
No ho oblidu.
Del partit del Barça només comentar la gran cagada del var en el penal que en principi s’havia assenyalat correctament, no ho era, i que el sospitós habitual el Senyor Carlos del Cerro Grande, que si canvies una la segona r per la d, seria més estricte el seu nom. Un punt per entrar on no pot entrar, ja que no seria un motiu manifest d’error i un altre punt per manipular a l’àrbitre. Prou ja que aquest senyor sigui àrbitre de cap mena, i si ho vol ser que no xiuli al Barça. És indignat.
Per teatre li dono 10 punts a Vinicius per simular en una acció un penal que no és i una agressió que tampoc ho és. Penós. Aquest senyo no hauria d’acabar ni un partit per les simulacions que fa i situacions de violència que provoca.
VAR Carlos del Cerro Grande + 2 punts.
Teatre: Vinicius + 10 punts
Impresentables: +1 punt
Ens hem de deixar d’obsessionar-nos pel posicionament de Google. Al final fas, escrius i penses, no com tu vols, sinó com una IA et diu. Jo ho vaig fer durant molt de temps, i notes que has de modificar moltes coses. Vols fer l’èmfasi i repetir una paraula tres vegades seguides i Yoast SEO et diu que no, et posa en vermell. I un altra cosa et diu que no i tu ho fas. NO ETS TU MATEIX: NO VULL FER EL QUE EM DIUEN.
Les fotos: has d’indexar-les, enviar allà, escriure no sé què… fer una sèrie de coses que no faries o no vols fer. Es el mateix que si t’obliguessin a contestar totes les trucades que comencen per 91 (de Madrid), que jo per sistema no en contesto ni una i les bloquejo totes. Hi ha tanta publicitat i ens han destrossat tant que al final en fugim.
Si el teu contingut es bó o interesa a algú, al final hi arribas o arriban. S’ha d’anar a contracorrent una mica (o força). Escriure en català, que és l’idioma en què jo penso i no tradueixo, que sí que faig quan parlo en castellà, penso: que els bombin. Ho faig per què jo vull.
En la meva etapa anterior vaig criticar molt durament Google per unes coses que jo creia de discriminació. I mira si és tant així, que el mateixa IA em va treure de totes les cerques i no hi sortia. Manipulació total.
Fes i digues el que vulguis, de la manera que vulguis, amb sentit comú i contingut. Insultar a algú per tal o tal altre, no és contingut i tampoc té seny. Utilitzar les xarxes per insultar el que no t’agrada o per fanatitzar una posició o dir alguna mentida, això no és crear contingut és falsejar i manipular la realitat. Tots aquests boixos haurien d’anar a la presó. Utilitza-les per opinar i argumentar o per mostrar.
Al cap i a la fi, a mi, aquest blog em serveix per evadir-me i expressar-me. I faig el que vull i ho gaudeixo.
NO IMPORTA EL QUE DIUS SINÓ ETS JOVE GUAPO I RIC I HO DEMOSTRES. (O HO INTENTES): Youtube, Tik Tok, X, Instagram, Facebook… et riuen les gràcies i les ximpleries sense parar-se a pensar el que riuen. Més aviat és consum ràpid, fàcil d’assimilar i de NO PENSAR, propagandístic, manipulador i vuit de missatge la immensa majoria de vegades no volen ni fer l’esforç de llegir i menys d’entendre. El meu fill normalment utilitza el mòbil, juga i xateja amb ell alhora i veu YouTube o quelcom i només reacciona a estímuls, no pensa. El fet de llegir i entendre el que llegeixes és únic. Només llegir. Has d’estar concentrat amb el que fas i els meus fills no ho fan així. Com et pots concentrar en tres coses a la vegada?
La joventut d’avui en dia el que vol és sentir el que ells volen, sigui real o no, la informació filtrada i moltes vegades banal sense cap mena de missatge o aprenentatge. Jocs, balls, publicitat encoberta, bromes, ximpleries, xafardeixos, assetjaments i estupideses vàries que es publiquen.
Els meus fills des que han nascut no han vist mai la televisió. No tenen ni un sol programa que veuen i si el veuen com els partits de futbol, si no és al bar amb els amics, ho veuen per internet. Els programes de notícies o reflexió no n’han vist ni u en tota la seva vida, ni cap mena. No han vist mai la peli que toca o la serie que hi posan. Veuen Netflix, per exemple.
I perquè al meu fill li encanta la ciència i he descobert amb ell i per ell Quantum Fracture i les entrevistes de Jordi Wild, que si no…
Consum ràpidament: veig i sento el que vull en el moment que vull i gratuïtament. Si he de pagar (estem parlant de jovent de menys de 22 anys i amb pocs recursos) no ho vull i ja ho aconseguiré d’una altra manera. El que no s’adoni que les TV a l’ús s’estan acabant i morint a poc a poc… perquè aquests joves creixeran i continuaran amb els seus hàbits i no pagaran per exemple les plataformes de Tele 5 o Antena 3 per poc que valguin, però sí que poden utilitzar la de TV3 que és gratuïta i hi ha algun programa que els hi pot interessar ‘esport o d’humor, per exemple.
A part de les plataformes de pagament com Amazon, Disney+, Netflix, AMC+… que són de pagament i tenen accés no per ells mateixos, sinó pels pares, cosins, tiets… el famós passem la clau d’accés’ que tant han criticat les plataformes perquè perden volum de negoci.
Jo vull conservar la meva privacitat, no vull aparèixer davant les càmeres o en aquest cas davant del mòbil. Vull ser reflexiu i anònim, cosa que la immensa majoria dels nostres joves no volen: ni ser reflexius ni anònims.
ELS BLOGS COM LA TELEVISIÓ ESTAN DESTINATS A DESAPARÈIXER EN POCS ANYS.
Això no es futbol: jugadors i àrbitre.
LA PROTECCIÓ DELS NOIS ÉS EL PRIMER, SEMPRE!!!!!!!
STEFANO MARANI AGOSTI Arbitre (o això diuen), aixó no es futbol ho sento.
BARCINO JA : Saron, Guillem, Eric, Martin Pablo, David, Joel, Francesc Antonio, Marc, Iker, Miquel, Teodoro, Abel. Nois, això no és futbol. Jugadors de la primera part els de la segona no m’afecten.
Anava a fer una captura de pantalla per posar-los, però no. Els escric a mà. Els robots dels cercadors no saben llegir les fotos i jo vull que surtin els seus noms si se’ls busquen. No són noms secrets i estan en una lliga oberta i pública sense secret de sumari. A més de la llibertat d’expressió a la qual tinc dret, i com a mitjà de comunicació tinc el dret i el deure de fer una denúncia pública sobre els noms que surten en aquesta pàgina. Ja us vaig dir que jo era el dimoni i com tal actuaré. I com que l’acta ja ha estat publicada i no poden modificar res… [[ Al final deixo només els noms de pila i la captura de pantalla, després de molt pensar-ho, la major part de la culpa es de només un individu, anomenat àrbitre]]
Captura de la FCF. Titulars Barcino
DIMONI DEDICAT
Dimoni núm 18: De tots colors
Són nois que han jugat la primera part d’un partit i tinc el dret d’esmenar-los i jutjar la seva actuació, incompetència, negligència, mala fe, bestialitat, brutalitat… senzillament aquests nois no haurien de jugar més al futbol. Són destralers que fan mal als contraris vulguen, actuant de mala fe i com que saben que l’àrbitre negligent i fatxenda no els veuen fan mal directament als seus contraris.
I que ningú vingui a dir-me el que puc o no dir o fer. Ja n’hi ha prou, algú ho havia de dir.
És la jornada 1 de competició i al nostre equip han lesionat a tres titulars 1 d’ells expressament, anant per ell i intentant rebentant-li el genoll, perquè sí, només per què l’estava marcant a l’home. Indignant. Això no és futbol.
Feia una estona que el meu fill estava parlant amb l’àrbitre dient-li que les faltes dels contraris eren molt fortes. L’ajudant de l’entrenador per dir el mateix el van treure del camp i al meu fill a la primera falteta, per estar reclamant netedat al camp li ensenya una groga. En fi, els necis al poder. Estan assetjant a faltes al nostre equip i a la primera acció del meu fill que no era ni falta: targeta. Això reflecteix l’equanimitat de l’àrbitre. Un senyor que sap impartir imparcialitat i saviesa al terreny de joc.
L’última jugada de la primera part, fan una entrada brutal per darrere tirant-lo a terra i donant-li una coça esfereïdora estant ja a terra, al genoll del meu fill. Els crits de dolor es van sentir a tot el camp que va quedar completament mut escoltant-lo. S’anava a servir un córner i van tirar i xafar al meu fill d’una manera que era vermella directa pel que ho va fer, que no va rebre ni les gràcies ni el bon dia de l’àrbitre. Al cap d’una estona, va aconseguir aixecar-se. No es va fer el canvi, ja que el senyor totpoderós li va dir al meu fill, que es trauria el córner i s’acabaria la primera part. Estan el meu fill que no podia ni posar el peu a terra, només en peu per una cama. Detestable, negligent. Això no es futbol.
Van treure el córner, van enviar la pilota a l’altre camp, i van intentar fer una jugada d’atac. L’altre equip va recuperar la pilota i un altre atac contra nosaltres. Al final el meu fill mort de dolor, plorant al camp vulguen sortir del mateix després que el senyor metge titulat (espero)/àrbitre li negués la sortida del camp i li digué que s’esperés, li va dir que sí que s’acaba ja. Va parar el joc es dirigeix al meu fill i li ensenya un altre groga per reclamar el que aquest senyor li havia dit. Seguidament amb cara de befa, rient-li a la cara i amb una parsimònia i mostrant-li la targeta vermella a la seva cara l’expulsà del partit. Això està fet amb mala fe. Aquest senyor és una mala persona que el que volia fer era lesionar greument al meu fill i expulsar-lo perquè el nostre equip no fos tan competitiu i poguessin guanyar.
L’equip que donava estopa i feia mal, Barcino, 2 targetes grogues en tot el partit i 6 al nostre equip que l’estaven vapulejan i xulejant per part de l’àrbitre i l’equip rival.
Repeteixo, 3 lesionats, un d’ells semblava de gravetat, agredit sense pilota en joc per un rival i que el van expulsar per obra i gràcia de l’esperit sant, ai perdó, de l’àrbitre, mentre estava a una sola cama en peus.
El senyor àrbitre va apuntar el gol de l’empat a dos al minut 41, la primera targeta inexistent al 43 i la segona al 45. Sí, ja sabem tots que pujarà aquest equip de destralers, però si us plau, que no sigui tan evident. És molt trist i vergonyós. Al final perden per 2 a 6. Això no és futbol.
Demà dilluns aniré a la federació al Carrer Sicília 93 de Barcelona a assabentar-me jo com es designen els àrbitres i posar-li una queixa a aquest senyor àrbitre. Total el meu fill estarà una bona temporada a la nevera per la lesió en bona part gràcies a ell.
Jo no soc pare per patir d’aquesta manera. No he de sentir el meu fill sol a la dutxa plorant desconsoladament una bona estona i dient ‘M’han destrossat el genoll, m’han destrossat el genoll. No estic d’acord en la manera de fer, estigues empatant a 2 de fer dels àrbitres i de la xuleria d’aquests. Vull que aquest senyo deixi de xiular ja per negligència, mala fe i xuleria.
Parlant en plata hi ha molta merda al futbol base de la qual com que tothom hi viu, ningú en parla. I els pares, com jo, ningú ens escolta. Doncs això canviarà. Important més els diners que els jugadors.
Qui s’enfronti amb aquest equip ja està assabentat del que li espera.
La pròxima vegada parlaré de quant costa comprar els llocs dels xavals per jugar a DH (5.000 euros mínim) com ja se sap qui ha de pujar aquest any a primera en el nostre grup. De com es decideix els qui pugen o no a Divisió d’Honor, com es financen camps que valen molts diners amb 14 equips de formació. Fa molta pudor, però ningú s’atreveix a denunciar. Ni posar el crit al cel. Tots xuclen: des de la Federació als clubs. Drets dels nens pocs i dels pares per queixar-nos, encara menys.
Quan em torni a emprenyar ja us ho explicaré. Ho tenia fet, però ho he esborrat, avui encara no m’he atrevit a publicar-ho… però al pas que anem no crec que tardi gaire.
CULTURA I SUBVENCIONS: FOTOGRAFIES PERSONALS:
FUNCIÓ 200 DE MAR I CEL; PÚBLIC I PREMSA 08/06/2005
MARC PARROT 04/02/2006
SIT – TRICICLE 17/02/2006
EDURNE 31/08/2007
LAWRENCE LESSIG 16/07/2005
Van sortir unes convocatòries úniques de subvencions de la Generalitat. Hi havia un cert pressupost. Jo vaig sol·licitar uns pocs mils d’euros. Dos mil o tres mil al mes, per servidors, materials, desplaçaments… i per poder sobreviure: 1 Milió pel vaixell de Mar i Cel, mig per no sequí… total que s’ho van endur tots els grans i zero als petitets, associacions o teatres. En fi, una decepció i em vaig adonar de com estan de brutes les subvencions. Sempre els mateixos.
La cultura també es fa al carrer amb gent independent i ganes de fer. Els noms ho son tot, moltes vegades els petits, els anònims fan més sense fer soroll que les grans associacions que només en sous dels seus directius els diners desapareixen (per exemple cas Palau de la Música).
El 2007 va néixer la meva filla i jo no podia amortitzar les inversions i els temps emprats a la pàgina, que en aquella època era un portal PHP ampliat amb galeries d’imatges. Ho vaig deixar emprenyat. Quatre o cinc anys inactiu, no vaig publicar res de res i encara continuava rebent moltes comunicacions, tant de particulars com de les agències i institucions. Encara avui en dia, finals de 2025, em continuen arribant comunicacions i acreditacions per anar a algun teatre, sobretot.
Sembla que últimament les subvencions han canviat una mica, però la cultura continua sent el patito feo d’absolutament tots els estaments i les institucions. Només ficant diners si poden treure quartos. Penós.
La cultura és identitat: després de fer cents de reportatges fotogràfics i tots penjats al meu portal, imagineu el que hi hauria ara, si la cosa hagués continuat: un fons documental brutal,un fons bibliogràfic inmens i un fons fotogràfic impressionant. Acreditat al Senglar Rock, al BarnaSants, al Tradicionàrius asiduament i altres festivals als quals hi anava.
Un món que no existeix, ja que ningú quan ho vaig demanar em va ajudar. Els catalans, som una mica més pobres culturalment i socialment, ja que no s’ajuda a la gent que sí que fa cultura al carrer, que és bàsicament on es fa la cultura popular i al no anar-hi jo i publicar-ho, ningú ho a fet.
Està molt bé que es doni un milió d’euros pel vaixell de Mar i Cel, a la qual vaig anar a l’estrena i també hi vaig anar quan s’ensenyava el vaixell a la funció, número 200 a la premsa i a uns quants escollits més del públic.
Només hi ha un teatre a Barcelona i quasi per extensió a Catalunya que pot assimilar l’estrident vaixell i tota la maquinària: el Victòria. On es va fer originàriament i on es va fer el 2024 i que no es tornarà a fer mai més, ja que la maquinària del vaixell ja està malmesa (o això es deia) o estava a punt de fer-ho. Els motors si no es mantenen el pas del temps els fa malbé. Cultura i subvencions. Hem subvencionat un motor :-), però almenys queden les meves fotos. Perquè si mires Google només n’hi ha 4.
Per cert, crec que era l’únic que hi anava a fer fotos: TV3, TV 1 o 2, BTV, Rodasons, sempre hi eren i ja quasi que prou. Tot teles. Posaven 30 segons en l’espai cultural i ja complien l’expedient. Els de TV3, TV1 i 2 els hi pagaven, els de BTV també i algun mitjà que hi anava perquè estava interessat. Jo, l’únic boig que hi anava per afició, intentant guanyar-me la vida.
Anava molt a la meva, feia les fotos que jo volia i que a mi m’agradaven. Fora convencions de fotografia obsoleta i manual. La fotografia digital és completament diferent. El més complicat de tot són els balanços dels blancs.
M’agradaven els moviments reflectits moltes vegades amb els instruments, les cares desenfocades i els tancs de llum reflectint i enlluernant qualsevol cosa.
I així les publicava. Fora manual. Fora filtres. Fora photoshop. Prohibit manipular les fotos: ja sé que si la retallo i l’enquadro d’una altra manera, la foto es pot veure diferent, sí, ja ho sé, però aquesta foto és autèntica i és la que jo vull. Tal com raja.
Quina llàstima, em deia, n’he d’aprendre més. I més i més, ara ja passa de les 250.000 fotografies preses.
Fent aquest post, m’adono del que hem arribat a perdre tots, sobre tot jo. La meva filla acabava de néixer i havia de treballar així que l’EDURNE va ser l’última artista que vaig fotografiar, però encara vaig anar a dues o tres obres de teatre més.
A finals de 2007 es va acabar el portal de barna21, un mirall de la cultura al carrer i de reportatges fotogràfics exhaustius de les activitats culturals i musicals. ÚNICS. No era perquè jo fos bo, era perquè era l’únic que em preocupava una mica per la fotografia de la cultura CATALANA. Això va morir amb mi.
Imagineu-vos el fons que hi hauria ara, obert a tothom de la trajectòria de totes aquestes activitats. Hem perdut un bon troç del nostre país perquè no em van donar la subvenció i ara tenim un motor d’un vaixell atrotinat i obsolet que no sabrem mai si tornarà a funcionar.
Vaig estar 4 anys sencers al peu del canó, (2004/05/06/07) al final tothom em coneixia, estava molt ben considerat, però almenys vaig ser un visionari que ho va intentar i vaig morir en l’intent.
Vaig conèixer a Lawrence Lessig en el CCCB, al 2005 de Creative Commons i com que no monetitzava vaig deixar que les fotos publicades es difongueren lliurement sempre que no fossin amb fins comercials. Les publicava amb una resolució de 800×600 píxels. Suficient per internet. Recordeu que en aquella època si la pàgina carregava lentament era durament castigada per Google. Però jo passava. Ara és una altra cosa.
Posant per mi
Però… em quedava la meva ciutat, a estonetes, i inclús amb els meus fills. Us en faig un tastet 🙂
29/09/2014 us recordeu de per què falten 40 dies?
Vaig posar un barri al mapa. Un barri oblidat i menystenit molts anys. En cor i ànima. En aquells anys vivia al Carmel i fotografiava al meu barri (i Barcelona també). Al poc ja el veia als anuncis, a la tele i a la publicitat. Jo sabia que les meves fotos i localitzacions ensenyaven un barri nou i obert a la ciutat, que molt poques vegades havia estat mostrat. Un barri que era dur, però a poc a poc era més amable amb tota la problemàtica que patia.
Però aquesta serà una altra història.
Gràcies pels que m’heu escrit i em feu preguntes. Us he contestat individualment, però posaré aquí una mica més explicada.
Fa 21 anys que tinc un blog. L’he canviat diverses vegades. Al final, vaig acabar fent-ho de manera personal i parlo sobre el que vull i el que penso. A és més personal i com a afició. La veritat és que ni tan sols tinc estadístiques, les vaig cancel·lar i l’utilitzo més com una manera de reflexionar sobre algunes preocupacions. Vaig aconseguir tenir 85.000 visites diàries i un arxiu fotogràfic de Barcelona amb més de 5.000 fotos, però no vaig poder guanyar-me la vida. Amb això, et dic que ho gaudeixis i facis el que vulguis sense esperar massa resultats, ja que avui en dia el blog no és la primera opció de ningú.
Fa molts anys que utilitzo aquest tema de blog. És força antic, però funciona molt bé per a mi i no sé si n’hi ha altres on cada vegada que refresques la pàgina es carrega una imatge d’encapçalament diferent anomenada cropped. És gratuït i ve amb WordPress, ja que és dels seus propis desenvolupadors i es diu TWENTY TEN, i a la seva secció de Personalitza pots pujar les teves imatges i ajustar-les al teu gust.
I es tornarà ocell per un dia, i entre les cendres podrà volar…
Has d’estar serè per entendre-ho?
Un dels himnes més icònics de la música catalana dels 90. Una balada immortal del seu primer disc de 1988: Els senyors de les pedres.
L’any que ve, ja farà 25 anys sense ells. Oficialment, l’últim concert va ser l’1 de desembre del 2001, encara que van fer un últim concert el setembre del 2002 per presentar el disc de l’últim concert i comiat del 2001. Ja se sap… els calerons.
Un dels grans de la música no només catalana, sinó d’arreu. Versió en viu.
Últimament, al Quim Mandado l’hem vist en un programa de música de TV3. Benvingut de nou!
Podcast: Play in new window | Download
Hi ha una cosa en el futbol que tothom s’està oblidant. El jugador. La protecció ha de ser total al jugador. L’excusa de ‘primer he tocat la pilota’, ‘és involuntari’ o qualsevol d’aquesta mena, és per mediocres. El futbol es juga amb els peus i les cames a nivell del terra. Més elevat es juga amb el cap, com una rematada de córner. Per tant, si els peus s’aixequen per nivell de la cintura, automàticament sigui targeta groga i si passa de l’espatlla vermella, independentment del grau de mal que hagis fet. És una de les jugades més perilloses que hi ha en un partit. Els jugadors són el més important del futbol i quan jugues o veus en cas dels pares, o comprens. Hi ha entrades bestials que diuen no és ni falta, he tocat pilota.
Tot això per explicar que se li perdona l’expulsió a Guler (i ja es la tercera) i els que diuen que no és ni penal, si us plau, que vagin al metge, per veure el nivell d’agressivitat en la qual viuen. Que l’àrbitre no ho vegi ho comprenc, però no ho entenc, però el del VAR no, és un reincident habitual que ja en porta moltes i sempre a favor del mateix o en contra de l’altre, Carlos del Cerro Grande. Sospitós habitual.
Mbappé ha tornat a fer el mateix. Simular un penal. Fa 20 anys era lògic fer-ho. Si l’àrbitre cau és penal. Però ara que hi ha 20 càmeres enfocant és de ximples fer-ho, t’enxampen sempre.
VAR Carlos del Cerro Grande = 1
Teatre: Mbappé = 5,5
R Madrid contra el Levante pel que fa al resultat res a dir, pel que fa a Vinicius, el de sempre: el que té als peus ho perd a la cap i a la seva boqueta de pinyó. Quan un jugador surt a dir a roda de premsa, i està filmat, que s’ha ficat amb ell i amb l’afició, sense provocació ni res de res, crec que és molt greu i a sobre el jugador del Levante li va dir a l’àrbitre i aquest passa d’ell. Molt malament Isidro Díaz de Mera. Si s’havia d’activar algun protocol, ho hagués fet. L’ombra del R Madrid i de Vinicius és molt llarga i depriment. Per molt que es queixin sense raó. Els falta valor per xiular com s’ha de fer.
La imatge del R Madrid és d’equip petit, perdedor i que no sap perdre. Les plantades a teatre de la pilota d’or trenca la imatge del que ells diuen ‘senyorio’. Jo diria que és una casa de barrets, que tothom fa el que diu la madama. No tenen pebrots per enfrontar-se a FloPer i dir-li que s’equivoca en moltes ocasions. El pitjor enemic del R Madrid són ells mateixos. A poc a poc aniran sortint facturetes a pagar.
Crec que Vinicius reflecteix molt bé l’estat d’ànims del club. Es el provocador nat, el llop vestit d’ovella. I això que li van donar un premi per lluitar contra el racisme. Li podien donar un altre per ser un provocador, català fòbic, aficions en contra per la seva actitud. Em reafirmo masses mediocres al futbol i a més porucs i burros. La meva àvia, epd, sempre deia: D’on no n’hi ha no en raja.
Isidro Díaz de Mera = 1
Quant al Barça, a part de l’errada de Joan Garcia, que al final no ha influït en els tres punts, res a comentar. Quart partit sense Lamine, quarta victòria.
Mastantuono se li aparegué la Verge. Amb sang al rostre del contrari, amb els tacs clavats a la cara i només groga. Vergonyós. Molt malament Juan Martínez Munuera al no assenyalar-lo i pitjor el del VAR Daniel Jesús Trujillo Suárez al no entrar-hi. La protecció del jugador, de qualsevol jugador, no només del R Madrid, hauria de ser el primer. Però encara que l’haguessin expulsat el resultat no hagués canviat: ni jugant contra 7 que és el mínim. Actitud zero. I els seus seguidors il·lusionats en guanyar-los i posar-se líders, encara que només sia per 1 dia. Il·lusos. Si jo fos seguidor seu, estaria molt emprenyat amb l’actitud de l’equip i de l’entrenador i potser amb el porter, que si hagués estat un de molt xiulat, criticat i odiat que ja no hi és (per sort) hauria acabat amb 0-0.
Quant a l’Español de Cornellà, es nota que és el seu filial, acollonits, negligents i passius. Ja m’agradaria a mi que sortissin així quan juguin contra el Barça.
El mateix dic dels jugadors del Leganés. Més d’un no hauria d’acabar el partit contra el Barça. Molt malament la groga assenyalada a Abdel Abqar. Sense pilota fa una traveta a Lewandowski quan iniciava la carrera per arribar a la pilota… això és agressió i Vermella i quatre partits sense jugar de sanció. Però els mediocres d’àrbitres de camp i sobretot de VAR Juan Luis Pulido Santana, no han assenyalat ni entrat. Molt malament. I a més quan ja havia passat una jugada semblant, que han tirat al davanter en l’altra àrea, sense pilota igual quan sortia el Leganés a l’atac.
Es premia molt als marrullers i teatrteros i es penalitza molt als que són més o menys legals, no fan teatre i no simulen res. El dit. Moltíssims mediocres al futbol.
Obres i obrers.
Plaça de la Constitució.
Una imatge val més que mil paraules.
Avui dia 19 de setembre han d’acabar les obres abans de les 18.00 que van començar el dia 26 d’agost del 2025. Això és la teoria nua i crua.
Visc al costat i vaig decidir anar a fer fotos el dia que comencessin. Dues setmanes abans del teòric dia de començament ja estava tot acordonat i tancat perquè els veïns no poguéssim aparcar. Avui el dia de finalitzar les obres s’han iniciat. Increïble. Ja portem un mes i mig i encara no han començat. Amb tots els inconvenients d’un carrer tallat i d’aparcament en el barri.
El problema a més, és l’agressivitat dels obrers. M’han escridassat perquè estava fent fotos m’han dit de tot i un d’ells inclòs m’ha intentat tirar de la moto quan me’n enanava. Em deien que no podia fer fotos a l’obra ni a ells.
Ja heu vist que estic en tot el meu dret de fer les fotos. No volia fotografiar els treballadors. Fa 25 anys que faig fotos al carrer i publicant-les i sé el que puc fer i el que no.
És un document visual que denuncia la inactivitat d’aquestes obres i que com sempre els que sortim perdent som els ciutadans. Preval la denúncia sobre qualsevol persona que surti, però és que no hi ha ningú reconeixible, ni ho pretenia.
No soc racista, però amb l’actitud dels obrers que no són d’aquí d’avui em pregunto: qui ha contractat aquestes persones tan violentes i si demanen antecedents penals a les persones que venen i si aquesta persona és un delinqüent si se’l pot reconèixer, i per això no vol sortir a les fotos.
Encara he de decidir si presentaré denúncia contra aquests treballadors o no, la cosa no anava amb ells i per pura ignorància m’han agredit tant verbalment com físicament. El que sí faré és posar-me en contacte amb l’Ajuntament per preguntar sobre aquestes qüestions.
En català hi ha un refrany antic que em deia la meva àvia, en pau descansi, que diu ‘Hostes vingueren que de casa ens tragueren‘ (i ho escric com m’ho deia ella.)
Al carrer no pot haver-hi treballant individus com aquest senyor que m’ha intentat tirar de la moto. A més haurien de rebre una mínima classe de legalitat, que faci baixar el seu nivell d’ignorància. Les lleis del seu país no són les mateixes que les d’aquí. Soc una persona lliure, amb llibertat d’expressió i obra que no he fet mal a ningú.
No es veu gaire bé les dades d’inici i de finalització, però és que no he pogut fer-la de més proximitat perquè el to dels treballadors no ho ha permès. Aquesta tarda hi tornaré per fer-ho. Suposo que ja no hi serà, el mateix que han fet amb el túnel de la Rovira.
Estic fart que no es respectin els terminis. I que no tingui conseqüències si no compleixen. Que ningú ho vigili i ho controli. I encara més que els veïns afectats no ens queixem. Ens han aborregat a tots. Penós. En menys de 50 metros dues obres incompletes que no compleixen els terminis.
NOTA: La publicació d’aquest post és a les 18:01. 1 minut després de la finalització de l’obra.
PREGUNTA: No he modificat ni pixelat o tret cap treballador. Algú de vosaltres veu algun problema amb ells i les fotos?